Els crims de l’assassí de la Vila Olímpica que van esfereir Barcelona

Aquesta història comença a trenc d’alba i amb un menor d’edat que, just arrencant el dia que farà 18 anys, etziba un cop de puny a la cara d’un jove abans d’estomacar-lo amb un grup de nois fins a matar-lo.

I acaba un vespre, 21 anys més tard, amb un pare de família abatut per dos trets que un pistoler li va descarregar a la nuca i que li segaran la vida després d’una agonia de 24 hores. El menor i el pare de família són la mateixa persona: Valentín Moreno, protagonista en dues agressions en grup que van commocionar Barcelona, l’assassinat d’un noi a la sortida d’una discoteca del port Olímpic l’any 2000 i la pallissa racista que els jugadors de l’equip de futbol amateur Bada Bing van propinar a uns contrincants d’origen sudamericà en ple partit al camp del carrer Menorca, a Sant Martí, el 2009.

Anys després que el malnom d’assassí de la Vila Olímpica es fes habitual a la crònica judicial i de successos de Barcelona, el nom de Moreno ha emergit de l’oblit, de nou sota el signe de la violència. Ara no com a agressor, sinó com a víctima d’un succés encara per aclarir. L’homicidi comès fa 10 dies per arma de foc a prop de casa seva, a Sant Adrià de Besòs, ha fet desempolsar el seus antecedents i s’ha intentat desentranyar qui era després de pagar condemna per dos fets escabrosos: redimit i carismàtic entrenador d’un equip de barri, segons uns; busca-raons i assaltant de venedors de droga, segons altres.

Del seu passat, en sobresurten dues sentències, precursores i abastament comentades en el seu moment. De la primera es va destacar l’aplicació de la llei del menor, que va castigar-lo amb vuit anys d’internament alhora que el va eximir d’ingressar a presó amb una pena encara més llarga. Se’n va salvar tan sols perquè li restaven hores per adquirir la majoria d’edat quan va perpetrar l’agressió amb sis amics escassament més grans que ell: tenien entre 20 i 25 anys i van encaixar condemnes entre 11 i gairebé 33 anys de reclusió. La segona resolució es va etiquetar de pionera, perquè en una batussa emmarcada en un duel esportiu se li va afegir l’agreujant per motius racistes, que va fer elevar els càstigs. En el cas de Moreno, van ser sis anys i nou mesos de presó.

El TOT Barcelona ha consultat les dues sentències que diseccionen tots dos crims. Tot i que del camp municipal de Sant Martí van sortir vuit persones contusionades que van requerir assistència mèdica, una d’elles va rebre la pitjor part: va ser empaitat fins al vestidor i acorralat per cinc oponents, mentre Moreno i el seu germà li etzibaven puntades de peu amb les botes de jugar posades, sobretot al cap. Salta a la vista la similitud amb l’assassinat de la Vila Olímpica: allà, a la sortida de la desapareguda discoteca Black Fire, sis nois i Moreno van envoltar Carlos Javier Robledo, de 24 anys, sobre qui es van abraonar fins a tirar-lo a terra, on li van envestir a cops de peu i trepitjades al cap. “Com si estiguessin fent xuts a alguna cosa entre ells”, va comparar un testimoni en el judici.

Campió de lluita

La sentència de l’assassinat titlla l’atac de “sobtat” i “despietat”, en què es va emprar “violència severa”, amb “fortes puntades de peu des del cap fins als testicles” de la víctima, de “constitució atlètica” però que es trobava indefens i envoltat per un “cercle salvatge” de nois “violentíssims”, tots amb antecedents delictius, que van actuar amb “immensa còlera” i amb un “evidentíssim ànim de matar”, segons van acreditar els jutges. L’autòpsia va atribuir el decès al dany cerebral provocat per una multitud de cops. Els forenses, però, van matisar que el resultat fatal s’hagués donat igual pels traumatismes al coll i a l’abdomen.

La resolució recalca la “superioritat numèrica aclaparadora” dels assaltants. No només per ser-ne més, “sinó també pel poder físic inqüestionable de Valentín”, apunta. La sentència esmenta que Moreno era un esportista corpulent amb expectatives de futur.

“Ens va explicar que fa 1,83 centímetres d’alçada, que ha sigut campió de Catalunya en l’especialitat esportiva de lluita greco-romana, estant becat en aquell moment [el de l’homicidi] com atleta d’una certa elit al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, cobrant en aquelles dates unes 40.000 o 50.000 pessetes”, van plasmar els jutges. Van afegir que el president de la Federació Catalana de Lluita Greco-Romana va comentar que Moreno havia quedat tercer en un campionat d’Espanya de lluita. “Ni més ni menys”, deixa anar la sentència.

El tribunal va concloure que les condicions atlètiques de Moreno “no auguraven res bo”, fent patent el seu lideratge en l’escomesa. Els jutges van assenyalar l’“agressivitat extraordinària” amb què el noi que anava a complir 18 anys “es vas comportar des del principi de l’atac”, que va prosseguir en una “única seqüència de mort” atonyinant també un amic de Robledo. El testimoni -que va arrossegar seqüeles psíquiques- va afirmar que va rebre cops de peu “al cap i a la boca” abans d’aconseguir aixecar-se i fugir corrent per la platja. Moreno el va perseguir almenys amb altres dos acusats, fins que els van cridar que hi arribava gent. Ell mateix ho va admetre en un judici on no va exculpar-se de res.

Valentín Moreno, conegut com l'
Valentín Moreno, conegut com l'”assassí de la Vila Olímpica”, amb la samarreta del Sant Adrià, on jugava a futbol / Instagram

En aquest sentit, la sentència subratlla l’“especial interès” de Moreno per assumir durant la seva declaració un paper principal en el delicte, sense incriminar els seus companys, la majoria dels quals van assenyalar “l’especial protagonisme violent” del més jove de tots. Moreno va comparèixer només com a testimoni en aquell judici que va despertar un gran interès. Era conscient que las seva condició de menor en l’instant de l’homicidi el protegia de la presó. No obstant, els magistrats van catalogar l’admissió de culpa del noi d’“autobombo o exaltació personal del propi poder físic, sense buscar-hi una subtil estratègia exoneratòria”.   

A més de l’“extraordinària voracitat” que el pronunciament judicial desgrana, l’homicidi astora perquè va ser conseqüència d’una fatalitat banal. Un dels agressors va amagar una caçadora que havia sostret a la discoteca, ocultant-la entre un dels cotxes dels atacants i el dels amics de la víctima, que es van trobar la peça de roba més tard. La reacció dels seus oponents al veure que sostenien l’abric, sorpresos, va ser córrer cap a ells, acusant-los cínicament de robar-los. Els van llançar la jaqueta per evitar l’enfrontament. “Què més voleu? A sobre que us la tornem”, va dir-los Robledo, que no va arribar a temps d’entrar al vehicle per esquivar la pluja de cops. El tribunal va parlar de la “desproporció” en la reacció dels processats i d’una mort “injusta”.

“Et tallaré el cap”

En el cas de la Vila Olímpica, els jutges no va escrutar en la ideologia dels homicides. Sí van ressenyar que gairebé tots ells duien el pèl “tallat a màquina, molt curt”. Anys més tard, Moreno es va involucrar amb el grup radical barcelonista Boixos Nois, associat a l’extrema dreta. La discriminació sí que va ser clau en la condemna per l’altra agressió desaforada, nou anys després, amanida amb injúries xenófobes amb què jugadors i seguidors del Bada Bing van escalfar un aspre partit de futbol. 

“Sudaca, et tallaré el cap, el posaré en un sobre i l’enviaré al teu puto país”. És l’amenaça que la sentència del Jutjat Penal 22 de Barcelona va donar per fet que Moreno va etzibar a un rival del Rosario Central amb qui, instants després, es va acarnissar, juntament amb el seu germà, mentre altres tres companys els cobrien per impedir que ningú auxiliés la víctima. El jutge va remarcar els “nombrosos insults” dels components del Bada-Bing durant la segona part del duel, “sobretot per menysprear la nacionalitat dels contraris”, va precisar. Va afegir que els processats van seguir escopint improperis racistes mentre esbatussaven un futbolista al vestidor. “Excita i agreuja l’actuació de tots ells”, va inferir el magistrat.  

La resolució enumera que la víctima va patir policontusions al cap, al pit i al tòrax, traumatisme cranial i li van arrencar part d’una orella, entre altres ferides. Li van quedar com a seqüeles una sensació de soroll continu, cicatrius i una orella més separada que l’altra, a més d’un trastorn depressiu. Sis persones més van documentar traumatismes de consideració a diferents parts del cos.

El jutge va determinar que es va posar en risc almenys la vida d’un dels agredits, que va assegurar a la vista que va témer morir. A més, Moreno va encarar-se amb l’entrenador rival –“tu i jo sols ara”, el va desafiar-, va empeitar amb cops de puny i puntades un altre contrincant i  va intimidar amb altres jugadors la secretària del Rosario Central, colpejada a l’esquena perquè deixés de prendre imatges de la batussa.

A diferència del judici del crim de la Vila Olímpica, Moreno sí que va desvincular-se aquest cop dels fets. Va assegurar que “al veure una baralla, es va anar al vestidor i es va dutxar”, recull la sentència. En canvi, l’incrimina l’acta de l’arbitre, gràfica al dir que aficionats i jugadors no identificats del Bada Bing cridaven “us matarem” als seus oponents i que “esgrimien pals amb intenció d’emprar-los com a arma”. El col·legiat també va anotar que va veure sang vessada al túnel de vestidors.

La violència va cessar quan la Guàrdia Urbana s’hi va personar, alertats pel president del Rosario Central. Els policies van declarar al jutge que van veure pals a l’entrada dels vestidors, “ferits i molta por” entre els integrants de l’equip ple de jugadors llatins i cap lesionat i molta exaltació de l’altra banda. “Amb Franco, això no passaria”, va deixar caure un membre del Bada Bing davant dels agents. El jutge va corroborar la “visceralitat” amb què es va desplegar una “brutal i desproporcionada agressió”.

Precedit pel seu historial, Moreno no va morir a l’instant en ser tirotejat el passat 18 de novembre. Testimonis que el van socórrer van explicar que el van veure intentant aixecar el cap després de ser abatut, mentre es dessagnava, com volent dir res sense aconseguir-ho. Dues dècades enrere, Robledo tampoc va expirar de seguida que els seus atacants el deixessin malferit a tocar de la platja de la Nova Icària, on un dels seus amics el va vetllar.

“Va veure aleshores estès al terra, ja agonitzant, el seu estimat amic Carlos Javier. El va agafar entre els seus braços i va intentar ajudar-lo, però ja sense possibilitat de cap èxit”, relata la sentència. El jove flagel·lat per Moreno i els seus amics va exhalar l’últim sospir mentre un equip mèdic tractava de reanimar-lo. Hi ha un inquietant paral·lelisme entre els capítols terribles de la vida de qui la va perdre igual que en va arrabassar una altra. Violentament.

Nou comentari

Més notícies
Assassinat violent a Sant Andreu / ACN (arxiu)

Punyalada mortal al pit de matinada al districte de Sant Andreu

La víctima va morir poques hores després a un centre hospitalari de la zona
El crespó negre que el Sant Adrià club de futbol ha publicat en record de Valentín Moreno / Twitter

El comiat d’un club a l’assassí de la Vila Olímpica: “Descansa en pau”

El Sant Adrià Club de Futbol, on Valentín Moreno entrenava, de dol per la mort a trets del condemnat pel crim de l'any 2000