Popularment, encara no se l’ha batejat amb cap nom, però se’l podria anomenar el cementiri de l’urbanisme tàctic. Es troba a la falda de la muntanya de Collserola, concretament en un solar del barri de la Clota situat al camí de Sant Genís d’Horta. Destaca perquè acumula centenars de tanques de formigó New Jersey, que es van fer servir per delimitar les terrasses provisionals a la calçada creades durant la pandèmia. També hi ha les boles de formigó i les estructures de fusta típiques de la superilla de Sant Antoni o d’entorns escolars pacificats i jardineres sense estrenar que decoren diferents punts de la ciutat. Més enllà de l’urbanisme tàctic, també hi ha desenes de tanques de l’Ajuntament que es fan servir per a les manifestacions, desenes de plataformes de parades d’autobús i les rajoles sobre les quals caminen els barcelonins.
Fonts municipals confirmen al TOT Barcelona que el solar és de titularitat municipal i que s’utilitza per “aplegar” les tanques New Jersey des del 2022, quan es van començar a retirar de les terrasses. Tanmateix, reconeixen que l’espai es fa servir per guardar altres elements de mobiliari urbà, com els citats per aquest diari, i que aquests usos són provisionals. Tot i que, alhora, indiquen que el solar té qualificació de parc i jardí, no poden especificar quins futurs usos que hi ha projectats.
Protestes veïnals
Un veí del barri, en José Antonio Gutiérrez, ensenya a aquest diari que part d’aquest mobiliari està trencat. Malgrat que les fonts municipals asseguren que l’espai es va delimitar amb una tanca, qualsevol persona hi pot accedir sense problemes. “Això ho paguem entre tots els ciutadans i s’està permetent que es destrossi”, denuncia Gutiérrez. Tot seguit, assegura que la realitat d’aquest solar va fer esclatar anteriorment protestes de veïns que volien saber quins usos tindria finalment i si es destinaria a equipaments o espais verds per millorar un dels barris més abandonats institucionalment. “L’Ajuntament ha invertit molt poc aquí i mira tot el que guanya fent servir un solar públic de magatzem”, denuncia.
Als veïns de la Clota els hi sobren els motius per protestar davant d’una situació així. Gutiérrez recorda que el barri no compta amb equipaments bàsics com un Centre d’Atenció Primària (CAP), la qual cosa obliga els veïns a anar al CAP d’Horta. Aquest, però, “s’ha quedat petit” i, a vegades, també han d’anar als centres d’altres barris, com el Carmel. Sobre aquest fet també es pronuncia en declaracions al TOT un altre veí, en Cecilio, que recorda que pot ser un problema per a gent gran o amb mobilitat reduïda. “Hi ha veïns que tenen problemes per sortir del barri. Estem demanant que el bus 112 arribi fins aquí”, subratlla.
Això no és tot. Gutiérrez indica que també aviva indignació “l’abandonament” que ha patit el barri durant molts anys. Assegura que a algunes zones del barri els contenidors no van arribar fins fa pocs anys i alguns carrers estan pavimentats des de fa poc temps. “Volem que es respecti la Clota”, insisteix. Pel que fa a l’habitatge, veu amb bons ulls els 105 habitatges protegits que es van construir fa pocs anys al carrer de l’Estatut de Catalunya. “Són necessaris”, recalca. El que no acaba d’entendre, però, és que just al costat d’aquests habitatges es troba una altra promoció de pisos, visible des del cementiri de l’urbanisme tàctic, que tenen preus de compra que van des dels 300.000 als 620.000 euros, segons els metres quadrats i les prestacions. Un preu que, inevitablement, ha avivat les preocupacions entre els carrers humils de la Clota. “Portaran gentrificació”, avisa.
La retirada de les New Jersey
Les tanques New Jersey van aterrar a Barcelona el 2020, després que els barcelonins comencessin a deixar enrere el confinament i sortir de casa. El total de 3.000 que es van arribar a repartir per la ciutat no es van esborrar del mapa fins fa poques setmanes. Concretament, va ser el desembre del 2023 quan es van retirar les últimes tanques que encara delimitaven 25 terrasses de l’Eixample. Tal com va informar l’Ajuntament, aquestes es trobaven als carrers de Rosselló, Bailèn, Floridablanca, Provença, Sepúlveda, Trafalgar, Enric Granados, Cerdenya i les avingudes de Mistral i Paral·lel. Després de la retirada d’aquests elements, l’Ajuntament va tornar a pintar les calçades per recuperar els seus usos anteriors: places d’aparcament i de càrrega i descàrrega, entre altres.
Més enllà de delimitar les terrasses provisionals durant la pandèmia, les New Jersey han tingut altres usos en els darrers mesos. El passat mes de novembre, per exemple, la Guàrdia Urbana va col·locar-ne desenes en un solar de l’avinguda de Vallcarca, que està a tocar del viaducte, per tal d’evitar que s’ocupés. Les alarmes van saltar uns dies abans, quan uns veïns van denunciar que s’havia instal·lat un assentament. Quan els agents van arribar, però, l’espai estava buit. La previsió és que s’hi construeixin pisos de protecció oficial. Les obres començaran en els pròxims mesos i la idea és entregar les claus el 2025.
