Tenir un Park Güell 2.0 a tocar de casa. Això és el que volen evitar, de totes totes, els veïns dels búnquers del Carmel, que des de fa prop d’una dècada s’han convertit en un dels epicentres del turisme de la ciutat i en una parada obligatòria per al públic estranger que visita la capital catalana, sobretot quan arriba el bon temps. Per evitar les botellades i les festes que es feien a l’espai de les antigues bateries antiaèries del Turó de la Rovira i que els més pròxims al recinte van haver de patir durant diverses temporades, l’Ajuntament de Barcelona va apostar ara fa tres anys per aplicar-hi un tancament nocturn. La mesura va aixecar certa polseguera, ja que el veïnat temia que la clausura pogués reactivar el polèmic projecte del parc dels Tres Turons, amb l’enderroc de gairebé 300 habitatges i la revalorització de la zona. L’aplicació d’aquest horari d’obertura –entre les nou del matí i dos quarts de vuit de la tarda, en horari d’estiu– ha tingut un efecte, però no ha servit per erradicar la problemàtica amb les botellades. Tres anys després de la primera nit de clausura del recinte, els mal anomenats búnquers continuen sent un punt de pelegrinatge per a molts turistes, que se salten les restriccions horàries i provoquen molèsties.
Així ho han anat denunciant els darrers mesos els veïns, que demanaven al consistori prendre mesures al respecte. “Ja no es fan macrofestes a dins com abans, però continuem tenint el mateix problema“, indiquen des del Consell Veïnal del Turó de la Rovira, entitat que engloba els principals afectats per la situació. Davant d’aquest escenari, el consistori ha anunciat aquest dilluns la creació del Grup d’Impuls i Seguiment del Turó de la Rovira, un òrgan amb representació veïnal i dels diferents grups polítics que vol millorar la gestió de l’espai, preservant-ne els valors patrimonials i millorant la convivència entre els visitants i els residents. Entre les mesures que acompanyen aquest nou actor sobre el taulell trobem la instal·lació de càmeres de videovigilància per blindar el recinte i el reforç tant de la presència de la Guàrdia Urbana com dels agents cívics a la zona. Les novetats havien de ser una bona notícia com a intent de reduir les molèsties que pateix el veïnat, però no han acabat de convèncer els afectats, que consideren que no van a l’arrel del problema. Tampoc els ha agradat que l’anunci es fes abans a la premsa que als mateixos veïns.
I aquesta és la tònica des de fa mesos, ho sap la @GUBBarcelona i el @bcn_hg, però no duen a terme mesures eficaces per a evitar aquestes situacions, com requisar l’alcohol als turistes que pugen a fer botellot, inclús quan han tancat la zona vallada: pic.twitter.com/N2PmMUApFH
— Consell Veïnal del Turó de la Rovira (@ConsellVeinalTR) April 22, 2026
“Creiem que el grup de seguiment pot tenir una utilitat, però no hem començat bé i s’han de posar sobre la taula mesures tangibles”, assenyalen des del Consell Veïnal. Una mica més optimistes es mostren des de la Plataforma Can Baró, l’agrupació que va agafar el relleu de la desapareguda associació veïnal d’aquest petit barri al peu dels búnquers. “Mentre tingui una continuïtat, tot el que facin en aquest sentit estarà bé”, apunten. Les entitats sobretot demanen que la Guàrdia Urbana actuï requisant l’alcohol a tothom qui estigui fent botellada als entorns de les bateries del Turó de la Rovira, posant les sancions corresponents i intensificant el control i prohibició de l’accés al recinte tancat fora d’horari. També que s’instal·lin sanitaris portàtils i prou papereres als carrers Marià Labèrnia i Mühlberg o als seus voltants per evitar molèsties d’olors. Sobre els agents cívics, consideren que només són útils ara mateix com a mesura dissuasiva per als taxis i VTC, que només tenen uns espais concrets habilitats per aturar-se.
Ara bé, la solució que, tot i no ser ideal a parer seu, veuen més capaç d’erradicar els problemes que hi ha en aquest espai és que hi hagi una regulació d’accés similar a la del Park Güell, però sota la gestió del Museu d’Història de Barcelona en comptes de B:SM. Això implicaria tenir un control d’entrada que podria estar vinculat al padró, una proposta que ERC va portar al ple del passat maig i aprovada amb els vots a favor del PSC i Barcelona En Comú i l’abstenció de Junts i el PP. Només Vox va votar-hi en contra.
Avui s’ha constituït la Taula del Turó de la Rovira, per exigència de veïns i @ERCbcn. Tal com vaig demanar a l’alcalde en Ple, cal trobar una solució JA, abans d’acabar el mandat per regular-ne l’accés.
— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) July 6, 2026
Ja no es pot allargar més i cal complir.
Recuperem la nostra #Barcelona. https://t.co/fm3Sr2mTW9
Un equilibri que arrossega disfuncions
Per la seva banda, la regidora d’Horta-Guinardó, Sara Belbeida, defensa que la creació d’aquest grup de seguiment és un pas molt important perquè permetrà acostar la gestió als afectats, que sovint s’han sentit poc consultats en la presa de decisions. “Volem una gestió molt més coordinada amb el veïnat, amb les diferents àrees, molt més estable i sobretot també amb una capacitat d’anticipar-se als problemes que puguin sortir”, afirma. Sobre les mesures més a curt termini, Belbeida destaca el reforç del control d’accés per millorar l’efectivitat del tancament perimetral, “sobretot per reduir les intrusions fora d’horari”, la millora de la senyalització perquè “tothom conegui les normes d’ús” i l’augment del dispositiu policial d’agents cívics i de mediadors per fer més tasques de prevenció. “El nostre objectiu és trobar aquest equilibri entre un espai que és patrimoni de tota la ciutat i que volem preservar i també el dret dels veïns a viure amb tranquil·litat“, resumeix.
La previsió és que també s’apliqui un reforç de la neteja a la zona, centrat sobretot en les pintades i en evitar la degradació del recinte, i que es continuïn fent actuacions de renaturalització del Turó de la Rovira, provant de millorar i recuperar l’espai verd. Sobre aquest darrer punt, des del Consell creuen que tindrà poc efecte dissuasiu pel que fa a les botellades, ja que s’acostumen a instal·lar en una zona de pedres on és difícil col·locar verd. Des de la Plataforma Can Baró creuen que les actuacions de renaturalització són positives, però que s’haurien de centrar en el flanc sud de la muntanya, on encara hi ha presència d’amiant provinent de les teulades i parets de les antigues barraques que poblaven aquest indret fins a principis de la dècada dels noranta.
