“Aquí visqué MHP Lluís Companys Jover, nascut 1882, exiliat 1939, arrestat 1940 França, afusellat 15.10.1940 Barcelona”. És la inscripció que es llegeix en una llamborda dedicada al president Companys, detingut per la Gestapo nazi i afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc. Es tracta d’un record de forma quadrada i fet de llautó –un format de memorial al paviment molt comú al centre d’Europa– que posa en valor la figura del president de la Generalitat assassinat pel feixisme i avisa dels perills del totalitarisme.
La llamborda porta 3 anys d’espera en un despatx de Memorial Democràtic –organisme integrat al departament de Justícia– per manca d’una ubicació a Barcelona. El periodista Plàcid Garcia-Planas va ser director de l’ens entre el març del 2016 i el gener de l’any passat. Durant aquest temps va veure la llamborda a diari al seu despatx, esperant el permís de l’Ajuntament de Barcelona per instal·lar-la. “Les llambordes s’instal·len a la via pública i, per tant, només es poden col·locar si l’ajuntament de la ciutat en qüestió ho considera adequat, tal com ho han considerat més de 200 ajuntaments de tot Catalunya”, destaquen fonts del departament de Justícia al TOT Barcelona.
“Les llambordes són un projecte europeu, per això hi vaig donar suport”, recorda Garcia-Planas en declaracions a aquest mitjà. El periodista de La Vanguardia rememora que la llamborda dedicada a Companys estava al seu despatx i que, quan va plegar com a director, li’n van regalar una foto.
El consistori barceloní, malgrat tot, encara no ha autoritzat que la llamborda dedicada a Companys s’ubiqui a Barcelona. En canvi, desenes d’ajuntaments catalans i els de Madrid i Moralzarzal sí que ho han permès. Ho han fet en el marc del projecte internacional Stolpersteine. La paraula Stolperstein vol dir “obstacle” en alemany i la iniciativa consisteix en la col·locació d’aquests monuments de format petit creats per l’artista Gunter Demnig en memòria de represaliats pel nazisme. Normalment s’ubiquen davant de l’última casa on va viure la persona, però en el cas del president Companys el lloc proposat per la Generalitat de Catalunya i per l’associació d’amistat entre Colònia i Barcelona és la plaça Sant Jaume. També han plantejat que estigui davant de la Casa dels Canonges.
El 2017 l’associació d’amistat entre Colònia i Barcelona –que estan agermanades– va decidir, juntament amb el Memorial Democràtic, encarregar una llamborda per a Lluís Companys a l’artista alemany amb un cost de 120 euros. La presidenta de l’entitat, Heike Keilhofer, reivindica en conversa amb aquest diari la rellevància històrica del president afusellat pel franquisme: “A través de Companys es pot explicar la història de connexió entre nazis i franquistes”.
Keilhofer lamenta que el consistori català no ha donat permís per ubicar la llamborda, però evita les crítiques directes al govern municipal i se centra en l’esperit d’Stolpersteine: “Que la llamborda sigui l’inici del diàleg i no de més enfrontaments”.
La polèmica reviu a Twitter
Amb tot, va ser el fotoperiodista Ricard Marco el que va posar de nou sobre la taula l’oblit de les llambordes d’Stolpersteine a Barcelona a mitjans de setembre. El fotògraf, especialitzat en memòria històrica, va publicar un tuit en què criticava que l’Ajuntament de Barcelona “no ha permès col·locar cap llamborda en memòria de les víctimes del nazisme”. En el mateix fil de Twitter, en què conversava amb el fotoperiodista col·laborador del TOT Barcelona Jordi Borràs, afegia que s’havien fet “moltes peticions” per ubicar llambordes a la ciutat i que algunes estaven “encarregades i comprades”.
Pressió d’ERC i llargues del govern
El grup municipal d’ERC ha intentat en dues ocasions accelerar la instal·lació del record al president Companys. L’assessor de cultura i memòria històrica dels republicans al consistori, Jordi Fernández, ressalta en conversa amb aquesta redacció que el grup va presentar un prec el 23 de març del 2018 apostant per la creació d’un programa de memòria democràtica que incloïa l’Stolpersteine. El prec va sortir endavant i es va aprovar, però el final del mandat ho va deixar en paper mullat.
Al gener d’aquest any va ser el segon intent per pressionar el govern municipal. “No era el moment”, resumeix Fernández. El grup d’ERC es va topar amb un executiu que encara tenia “qüestions per polir” respecte la llamborda, sense concretar a l’assessor dels republicans quines eren les traves. En la mateixa línia que la Heike Keilhofer, Fernández defuig la polèmica: “Ha de ser una reparació, no un motiu de discòrdia”.
L’Ajuntament “no posa en dubte” la figura
Preguntades per la llamborda i el retard en la seva instal·lació, fonts municipals no aclareixen quin impediment frena la instal·lació al paviment però insisteixen que “l’Ajuntament no posa en dubte la figura de Companys”. En aquest sentit, recorden la col·locació el passat mandat d’un faristol –vandalitzat aquesta setmana– a Gran Via número 633, davant l’última casa on va viure el president afusellat. També hi ha memorials a Companys a Montjuïc, on va ser assassinat, i a la ronda Sant Pere, on té una escultura.
L’ús de les llambordes com a fórmula per homenatjar els represaliats no està exempta de debat. Així, sectors de la comunitat jueva hi estan en contra perquè és un símbol que es troba al terra i, per tant, la gent el trepitja. Altres activistes pro-memòria històrica hi estan completament a favor, en canvi. Per tot plegat el consistori assegura que prepara unes jornades de “reflexió” de cara al gener on estudiar la conveniència de les llambordes com a forma de recordar el que van patir el president Companys i tants catalans, espanyols i europeus en mans del feixisme.
10 
2 