Sant Andreu encara respira un ambient festiu des que l’equip de futbol ha pujat a la quarta categoria estatal després d’un partit èpic a Salamanca. La gent encara es passeja amb la quadribarrada, la històrica samarreta de l’equip del barri. A la Farmàcia Guinart saben de la importància d’aquesta petita gesta per a un barri que encara se sent poble i també llueixen una bandera amb l’escut del club dins de l’establiment. Són la quarta generació d’andreuencs que regenten aquest negoci i el seu vincle amb el barri és màxim.
La Guinart manté la mateixa façana modernista que hi havia l’any 1966, quan el farmacèutic Anselm Guinart compra, acabat de graduar, l’antiga farmàcia de Don Marcia Bardia. Tot plegat, tan sols un any abans que Sant Andreu perdés la seva autonomia com a poble. Actualment, els germans Lluís Anselm i Margarita continuen el llegat del seu rebesavi i compten amb l’ajuda de quatre professionals més, entre els quals hi ha un dels fills, que, per cert, va desplaçar-se fins a Salamanca per viure la final per l’ascens.
La història de Sant Andreu, en tres farmàcies
La Guinart no és l’única farmàcia que manté un vincle estret amb el barri. De fet, en només 350 metres del carrer Gran de Sant Andreu, n’hi ha tres que són centenàries. Just davant de l’històric bar Versalles s’ubica la farmàcia de la família Franquesa, que aquest setembre farà cent anys que es va mudar a Sant Andreu. Les similituds entre la Franquesa i la Guinart salten a la vista. En tots dos casos, els farmacèutics que van començar la saga s’instal·len a Sant Andreu per amor i, en tots dos casos també, el negoci està actualment en mans de dos germans.
En Jordi Franquesa, hereu d’una d’elles, parla amb orgull del seu avi, que va vendre el negoci que tenia al carrer de Girona per comprar el nou local de Sant Andreu. La Farmàcia Franquesa manté els primers mobles i una caixa registradora de fa pràcticament dos-cents anys. “L’antic propietari del local no entenia per què l’avi no li demanava quedar-se amb la caixa registradora que hi havia. Quan es va portar la que tenia al seu establiment de l’Eixample, que és molt glamurosa, tothom ho va entendre”, recorda en Jordi al TOT Barcelona poc abans de mostrar-la, intacta, al taulell del local.
Els dos negocis van viure, a escassos metres l’un de l’altre, els pitjors moments de la guerra civil i encara guarden records inesborrables. Per exemple, el de la nit del 25 de gener de 1939: la mare dels Franquesa fa tancar la farmàcia una hora abans del compte després de sentir un tiroteig. L’endemà, recorda la família, van trobar l’impacte d’una bala “al lloc on habitualment seia l’àvia”. El fill, i pare dels actuals propietaris, Pere Franquesa, agafa el relleu el 1930 i encomana als de casa la passió per una farmàcia que ha evolucionat amb el temps. “Quan vaig entrar, fa 25 anys, vaig crear una fragància pròpia”, recorda en Jordi, que ara elabora més de 7 quilos anuals de cremes. Ara és tot un èxit, però en aquell moment, com és habitual en pràcticament tots els petits negocis, l’únic que li va demanar el pare va ser “que no costés molts diners”.
L’altra farmàcia centenària és la Clapés, a tocar de la plaça de La Pomera des del 1863. De fet, aquesta farmàcia ha presenciat de prop un dels accidents més desgraciats de Sant Andreu. Fa 60 anys, les obres del túnel de l’L1 del metro van provocar esquerdes a les cases d’aquesta plaça, esfondrant finalment gran part dels habitatges. La va fundar Gaspar Viñas, que era molt més que un farmacèutic per al barri. Va involucrar-se en el teixit obrer andreuenc, sent president d'”Els Catalanistes” i arribant a ser regidor. El nom de Clapés, però, no ve pas d’aquesta època, sinó de la posterior. L’any 1949, amb la mort de Viñas, el negoci va quedar en mans del seu gendre, Jaume Clapés, nebot de mossèn Clapés, mític a Sant Andreu pel seu activisme contrari a l’annexió a Barcelona, i un dels primers que va estudiar la història del poble. Actualment, una plaça recorda el seu llegat.
“Ens hem tingut sempre els uns als altres”
Amb els anys han anat creixent les farmàcies per tot Sant Andreu, però cap altra pot il·lustrar tan bé la història del nucli antic del barri com aquestes tres. “N’hi ha tantes perquè abans no hi havia normatives, es podien crear tantes farmàcies com volies”, recorda Jordi Franquesa. En tot cas, manté que aquest fet mai ha estat un problema, sinó tot el contrari. “Hi ha bona relació amb totes les del barri i òbviament també amb les centenàries. Ens hem tingut els uns als altres sempre que hem necessitat ajuda”, apunta satisfet el farmacèutic.
No va tenir la mateixa fortuna la també centenària Farmàcia de l’Estrella, al carrer de Ferran. De fet, és el local més antic que hi ha en aquest carrer, que antigament havia estat la milla d’or de la Barcelona de finals del segle XIX. Però ara està ocupat per una botiga destinada als turistes, que ven des de cremes solars fins a productes derivats del cànnabis. La farmàcia va obrir el 1840 i va tancar el 2021 amb la pandèmia.
