“Qui sap si haurem de tancar més endavant”. Aquest avís gairebé lapidari del Pere, actual propietari del bar Versalles, encendria les alarmes en més d’una casa de Sant Andreu. El Versalles és tot un emblema centenari del barri i actualment es troba en un dels pitjors moments de la seva història. És dimecres al vespre i amb prou feines hi ha tres taules de la primera planta ocupades i una dona a la barra. Espera un company, diu. El Versalles ha estat sempre un punt de trobada i el lloc on han conviscut antifranquistes amb policies, i burgesos amb treballadors de la fàbrica. Aquell record ara queda lluny, però el Pere és optimista. La marca Versalles és molt potent i, de fet, la gran esperança per reflotar el negoci.
El Versalles no ha canviat gaire. Tan sols el rètol de l’entrada, que s’ha modernitzat, i un parell de parets que llueixen un nou pintat. Imatges de l’antic poble decoren una planta principal que queda engolida per la gran barra central. I al fons, com sempre, la protagonista és la cuina. Només un element d’aquest idíl·lic espai pot fer arrufar el nas als més veterans; segurament trobaran a faltar els grans quadres que lluïen a la paret i que el nou propietari ha retirat. “Estaven danyats i els hem portat a restaurar”, s’excusa.
Amb tot, el lloc continua essent ideal. El carrer de davant s’ha pacificat i la ubicació, al centre de Sant Andreu, és perfecta. Però fallen coses. Després del gran llegat de la família Heredero, les successions darrere la barra han estat una constant. Un fet al qual cal afegir les obres del carrer Gran de Sant Andreu, la pandèmia i una inflació molt alta per la guerra d’Ucraïna. “Ha estat una darrere de l’altra”, lamenta en Pere.
Més de cent anys sobrevivint
La història no deixa clar quin és l’any en què es va crear el Versalles. Fins fa poc l’única placa que coronava el local indicava que el negoci va obrir l’any 1928. Però no és així. L’historiador Pau Vinyes va descobrir uns documents que situen els inicis l’any 1915. “Aquell any apareixen moltes notícies del Versalles als diaris”, explica el veí de Sant Andreu, que alhora apunta que “hi ha molt poca cosa dels anys posteriors”. Aquest fet, diu, “ens fa pensar que va haver-hi una gran inauguració el 1915”.
La història del Versalles explica la història de Sant Andreu. Durant els primers anys, la premsa de l’època recull successos de tota mena. El bar no s’escapa de l’ascens de la CNT i de fets relacionats amb el pistolerisme d’inicis del segle XX. Les notícies de l’any 1921 recullen atacs violents que passaven dins del mateix bar, anomenat llavors Petit Versailles, el nom original que, anys més tard, la dictadura franquista va obligar a castellanitzar.
Els diaris també recullen altres successos que delaten la vida del Versalles, com ara un assassinat que va explicar el Diario Gráfico: “Quan van arribar els guàrdies per detenir-lo, el boig, que en efecte, sembla que es tracta d’un dement, havia ferit amb el ganivet i una ampolla l’amo del bar. A més, va causar lesiones de consideració a tres persones més que van ser assistides al Dispensari de Sant Andreu”, es llegeix al diari.
Els Heredero i la Guerra Civil
Així s’arriba a l’any 1928, moment en què la família Heredero agafa les regnes del Versalles i comença a construir una saga familiar que ha donat els anys d’or a l’establiment. Tenien experiència, però no eren andreuencs i, per tant, van necessitar un període d’aclimatament. No els va costar. “Inclús un any per Nadal els van picar a la porta per si podien obrir el bar per jugar al billar”, detalla nostàlgic Vinyes.
Tornant al present, baixar al soterrani és sinònim de festa. “Quan ens venen grups molt grans, els obrim la part de sota”, explica l’actual propietari, que ja no té res a veure amb els Heredero. Un espai diàfan amb una barra de bar que és similar a qualsevol sala de festes –però més petita–. Durant la Guerra Civil, però, el soterrani no estava per a gaires alegries. “El poble baixava quan sonaven les sirenes; es va convertir en un refugi per als veïns”, detalla l’historiador.
Durant la dictadura, el soterrani va deixar de ser un búnquer i el bar va tornar a recordar al d’aquells inicis del segle XX. “Aquí hi convivien antifranquistes amb policies. Es coneixen. Se sabien els uns dels altres, però compartien sostre”, diu en Pau. Els dos grups han deixat un llegat de moltes anècdotes, algunes d’elles surrealistes. “Un any, un policia va obligar a tancar el bar perquè el Reial Madrid havia perdut amb el Barça”, recorda l’historiador andreuenc. “Sempre s’han queixat d’alguna cosa”, fa broma.
La marca Versalles, la gran esperança
El Versalles ara intenta adaptar-se als canvis, tal com ho ha fet sempre. “Durant molts anys les dones no podien entrar, picaven a la finestra quan volien parlar amb el seu marit, i l’home sortia per la porta”, apunta un Pau Vinyes que recorda que l’única que sí que hi entrava, fins ben entrada la postguerra, era la companya de l’Eduard, el primer de la saga Heredero. La família va portar el bar fins al 2004, moment en què Pere Heredero es va jubilar sense descendència. Un Pere que, per cert, inspira el personatge del Peris al Cor de la Ciutat, mítica sèrie de TV3.
Era una manera de viure. El mateix fill reconeixia en una entrevista haver renunciat a formar una família “per centrar la meva vida al bar”. Un fet que ha engreixat la marca Versalles i que ara suposa, sense dubtes, una pressió afegida pels que venen després. Però el bar continua obrint de dilluns a divendres. Un fet que convida a un tímid optimisme al barri de Sant Andreu, que desitja “una llarga vida al Versalles”.
