La Torre del Fang i els seus voltants, a tocar de la nova estació de l’AVE de la Sagrera, s’ha convertit en un problema de salut pública. Muntanyes de deixalles i plagues de rates s’acumulen a la zona davant la inacció municipal. Tal com va denunciar el TOT Barcelona el febrer passat, la Torre del Fang, un edifici històric s’ha convertit en un poblat amb xaboles. De fet, en l’entorn hi ha altres assentaments, com el que es troba sota el pont de Calatrava, situat allà mateix, vandalitzat des de fa anys amb pintades que ningú neteja, i altres punts de l’entorn. La zona, on es farà el parc lineal sobre les vies de l’AVE, entre Sant Andreu i la Sagrera, ha anat aquests mesos clarament a pitjor i ara presenta un estat de degradació total.
L’augment del nombre de rates és un problema de salut pública; a pocs metres del Módul del CAP en el qual s’atén principalment infants, tenim aquesta plaga.
— Salvem CAP LaSagrera (@SalvemCAPSgr) October 7, 2024
Les rates porten més de 60 patògens capaços d’infectar humans, transmeses per mossegades, paràsits i orina.#prouratesJa pic.twitter.com/brDDJyRSnI
Crit d’alerta de les entitats veïnals
Les entitats veïnals dels barris del Clot, Navas, la Verneda, la Sagrera i Sant Martí de Provençals han llançat un crit d’alerta a les xarxes socials i exigeixen l’Ajuntament i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) la retirada i neteja de l’abocador d’escombraries del solar del pont de Calatrava, la Torre del Fang i dels voltants. També demanen la desratització del solar i dels carrers adjacents i l’eliminació de l’assentament i la reubicació de les persones en un habitatge digne. A més, les associacions de veïns sol·liciten al govern municipal que rehabiliti la Torre del Fang, que espera una reforma de fa anys, i la recuperi com a equipament públic. Ara, l’edifici es troba totalment degradat i ple de grafits.
🟡 Diverses associacions veïnals impulsen #prouratespontcalatrava per exigir a l’Ajuntament i a ADIF la retirada i neteja de l’abocador d’escombraries, entre d’altres demandes en relació a l’entorn de la Torre del Fang.@avvc_ca@avvlasagrera@AV_ProVerneda
— Favb (@FAVBcn) October 7, 2024
Llegiu-les ⬇️ pic.twitter.com/zCwSlyrV1S
La plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública a la Sagrera ha publicat també un post a la xarxa X en la qual avisa de les plagues de rates. Diuen que n’hi ha “a pocs metres del mòdul del CAP de la Sagrera, en el qual s’atén principalment infants”. Segons, el districte de Sant Andreu, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet una diagnosi a la zona i ha iniciat el procés per acabar amb els múrids. “L’actuació, que consta de diferents fases, s’ha iniciat amb la instal·lació de caixes porta esquers de seguretat i diferents intervencions en l’espai”.
Punts de control de rates
En resposta al TOT Barcelona, l’Ajuntament diu que els focus on s’han detectat les rates estan situats en les obres, just a sota del pont i en un solar municipal ocupat adjacent. L’Agència de Salut Pública ha fet actuacions amb punts de control a la via pública i la xarxa pública de clavegueram propera i es faran inspeccions periòdiques per fer-ne seguiment. A més, s’està treballant en coordinació amb el districte de Sant Andreu per ampliar les actuacions a altres espais de la via pública, complint les garanties de seguretat. Pel que fa a l’interior de les obres, s’ha traslladat la informació perquè el gestor de les mateixes -en aquest cas Adif- realitzi les accions oportunes. Finalment, en el cas del solar adjacent s’està treballant amb el districte per planificar una acció coordinada amb diversos serveis.
L’Ajuntament assegura que l’entorn de la Torre del Fang iniciarà les obres de reurbanització aproximadament aquest octubre, la qual cosa suposarà abans netejar la zona i desallotjar els campaments de xaboles. L’actuació es va confirmar durant el mes de juny, un moment en què el districte de Sant Andreu, de qui depèn administrativament la zona, va notificar-ho a les persones que viuen en els assentaments ubicats en aquests terrenys. A més, el consistori ha incoat un expedient per recuperar la Torre del Fang. Les fonts municipals consultades afegeixen que el nombre de ciutadans aproximat que hi ha en aquests espais és de 40 adults, dels quals, la gran majoria estan identificats i els Serveis Socials en fan un seguiment. L’atenció que se’ls dona és l’habitual: d’una banda, l’observació dels riscos de la zona on pernocten, i de l’altra, atendre les seves necessitats bàsiques i acompanyar les persones, si així ho volen.
La recuperació de la Torre del Fang, pendent
En conversa amb el TOT, Miquel Catasús, vocal de l’Associació de Veïnes i Veïns Clot-Camp de l’Arpa, diu que la informació de què disposa és que les obres de l’entorn de la Torre del Fang -no de l’immoble- comencin aquest novembre, un cop s’hagi fet el desallotjament dels assentaments. La darrera data que el districte havia donat a l’entitat era que començarien a l’estiu. La reurbanització de la zona i la conversió de la Torre del Fang en un equipament suma anys d’endarreriments. De fet, tot i la insistència del TOT, l’Ajuntament no ha donat cap calendari de la reforma de l’edifici, que haurà de seguir esperant.
En relació amb els futurs usos de la Torre del Fang, Catasús explica que l’edifici podria ser un centre de memòria i d’interpretació històrica sobre el passat agrícola de l’antic nucli de Sant Martí de Provençals. Alhora, la finca funcionaria com a casa del parc, del gran parc lineal que es construirà sobre les vies de l’AVE. Aquesta va ser una decisió que es va prendre en la taula amb entitats veïnals abans de la pandèmia. Des de llavors poc s’ha avançat i no sembla que les obres per rehabilitar la Torre del Fang es facin aquest mandat. La raó?: la falta de pressupost. “Em sembla molt malament, no s’ha fet cap procés participatiu ni del Pla d’Actuació del Districte ni del Pla d’Actuació Municipal (PAM). L’Ajuntament està governat amb només 10 regidors, i està decidint coses que s’haurien de decidir per grans majories. Nosaltres continuarem reclamant que la reforma de la torre es comenci aquest mandat”, valora el representant veïnal.
Un edifici lligat a la vida agrícola de Sant Martí
Tot i que no es coneix amb exactitud l’any de construcció, alguns estudis situen l’origen de la Torre del Fang al segle XII. Ubicada al carrer del Clot, 228, el Diari de la Generalitat del segle XVI la mencionava amb el nom de Torre de la Verge Maria, i l’escut de la porta principal evoca que va ser propietat del Comtat de Barcelona. Si bé ara depèn administrativament del districte de Sant Andreu, la Torre del Fang sempre ha estat molt lligada a la vida agrícola de Sant Martí de Provençals, un barri del districte de Sant Martí.
Aixecada al camí reial que conduïa des del portal Nou de les muralles de Barcelona fins als pobles de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar, durant la guerra de 1714 va ser usada per les tropes borbòniques per bombardejar la ciutat. I durant l’expansió del ferrocarril, a mitjan segle XIX, es va convertir en una fàbrica de material de construcció, diu el consistori en la seva pàgina web. Des de llavors, conviu amb el tren, ja que el seu voltant es van fer algunes de les primeres vies de la ciutat. Abans de tancar-la, va funcionar com a servei de normalització lingüística, centre de recursos pedagògics i arxiu de Sant Martí.
La torre es va salvar de l’enderroc
Durant la construcció del túnel de l’AVE entre les estacions de Sants i la Sagrera es va plantejar enderrocar la Torre del Fang. Però les intencions van xocar amb una forta oposició política i veïnal. Eren els anys en què l’alcalde era Jordi Hereu, entre 2007 i 2011. I per evitar que la torre anés a terra mentre es feien les obres del túnel, pel mal estat de conservació, es van haver de posar uns nous fonaments a l’edifici, amb quatre bigues i cablejat d’acer, per garantir que resistiria el pas de la tuneladora.
Anys enrere la Torre del Fang ja havia estat ocupada. De fet, el 8 de gener del 2019, un incendi en l’immoble va provocar que una desena de persones resultessin ferides lleus. A tres se les va donar l’alta allà mateix, però la resta van haver de ser traslladades a centres sanitaris.
