El Forn Giraut va obrir les portes fa 140 anys al número 141 del carrer de Creu Coberta, al barri d’Hostafrancs. La Maria Rosa, tercera generació al capdavant del negoci juntament amb el seu germà Màrius, va començar a treballar-hi amb 16 anys, quan va deixar d’estudiar. Ha passat més de 50 anys donant vida a aquest comerç i fa pocs dies, el passat 31 de desembre, va veure com la seva persiana s’abaixava per sempre. “Hem tancat perquè amb 68 anys ja tinc edat de jubilar-me i perquè cap dels meus fills ni dels del meu germà ens volen agafar el relleu”, explica la Maria Rosa al TOT Barcelona.
En aquest sentit, diu que mai ha demanat als seus fills que continuïn amb el seu llegat. També suposa que si ells no ho han proposat és perquè han trobat el seu lloc en les seves respectives feines i perquè han vist que treballar en un forn de pa “és una feina molt dura”. “Et passes moltes hores a l’obrador i la botiga”, assegura.
Els sentiments que li provoca el tancament es mouen entre la nostàlgia i la resignació. Per una part, reconeix, li agradaria que el futur negoci que s’obri en el seu local (de propietat) sigui també un forn. Per l’altra, fa temps que tenia assumit que quan ella i el seu germà es jubilessin la vida del Forn Giraut arribaria al seu final.
Tot i haver acceptat la situació, la Maria Rosa no pot evitar lamentar com molts comerços tradicionals de Barcelona estan desapareixent. “No hauria de ser així perquè donen caliu als barris, ja que es genera complicitat amb les persones que venen habitualment a comprar”, recalca. La realitat, però, és que, tal com assenyala, molts petits comerços no poden assumir la pujada dels preus dels lloguers dels locals i dels subministraments (llum, gas i aigua). Tanmateix, un altre fet que condemna els comerços tradicionals a, progressivament, desaparèixer és el ritme de vida de les grans ciutats. “Tots anem amb pressa, i si vas als supermercats o centres comercials, trobes de tot el que necessites en un mateix lloc”, afirma.
El pa de pagés, producte estrella
Els mals temps que corren els comerços tradicionals no impedeixen a la Maria Rosa parlar de les coses bones que van sorgir del Forn Giraut. Recorda que el pa es feia de manera artesanal amb un forn de pedra i que el producte estrella era el pa de pagès. Artesanals també eren les magdalenes, els panets de Viena, els caragolets o els llonguets. Paral·lelament, recalca que van ser bons moments les tres vegades que la Generalitat va reconèixer la llarga trajectòria del comerç.
Tot i que no siguis tan agradables de recordar, entre els records de la Maria Rosa també hi ha espai per als més difícils. Alguns d’ells els va viure durant el confinament, quan el forn va continuar obert als matins i tota la ciutat vivia sota la paràlisi de la Covid. “Tothom venia a comprar de cop i després, al migdia, ja no venia ningú. Era un contrast estrany. Els carrers estaven tan buits”, diu amb to de veu que denota com, afortunadament, aquells dies ja són ben lluny.
