La mitjana dels preus dels locals comercials del carrer de Joaquim Costa deixen entreveure com de difícil pot ser per a un petit comerciant tirar endavant el seu negoci: 2.800 euros. Així ho alerta al TOT Barcelona el gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, que assegura que hi ha casos concrets en els quals la situació és encara més difícil. “Després de 16 anys en aquest punt del barri, al bar Betty Ford’s, per exemple, li demanen un lloguer de 4.000 euros per renovar el contracte”, indica des de les portes de l’establiment. No pot evitar, a més, fixar la mirada en el seu interior i assenyalar que no és gaire gran: 55 metres quadrats.
El cas del carrer de Joaquim Costa no és aïllat. Tal com alerta Bordas, un dels perills de molts petits comerços del Raval, situat al cor de Barcelona, és que poden desaparèixer per la pujada dels preus dels lloguers dels locals comercials. Això, a més de trencar les vides i somnis de massa persones, podria fer que el barri perdi personalitat. Aquests imports, alerta el portaveu dels comerciants, se’ls poden permetre cadenes o grans empreses que es poden trobar en la majoria de ciutats d’arreu del món.
El restaurant Distrito V, més de 5.000 euros al mes
La realitat de la qual parla Bordas es veu en caminar per la rambla del Raval. Concretament, en passar per davant del restaurant Distrito V, que ha decidit abaixar per sempre la persiana. Hi ha dos factors que fan impossible que qualsevol persona es posi en els pròxims mesos al capdavant d’aquest local: “Si la llicència és de 300.000 euros i el preu del lloguer de més de 5.000 euros al mes, en quines mans acabarà?”, diu Bordas. La resposta és, un altre cop, en mans d’aquells que poden assumir grans sumes, i no és el cas d’un comerç de barri.
A l’interior del bar Absenta, situat al número 75 del carrer de l’Hospital i regentat des de fa més de 20 anys per la família de l’Utsela Atxa, també esperen amb angoixa els canvis que estan per venir. Des de l’altre costat del taulell, Atxa explica que aquest negoci no podrà tenir durant molt més temps preus populars per continuar adreçant-se a la clientela local. Les raons? Més enllà del risc que li demanin més diners per al lloguer, el bar està patint la pujada del preu dels subministraments, els impostos o la quota d’autònoms.
“Si amb el temps no fem esmorzars per a guiris, no aguantarem. Haurem de reinventar-nos per sobreviure”, lamenta. I afegeix: “És una llàstima perquè aquí coneixem tots els clients, els servim el que volen abans que ho demanin”. Un clar reflex de les paraules d’Atxa són les riuades de turistes que es veuen pel carrer de l’Hospital. Sense anar més lluny, el dia abans d’aquesta entrevista un equip del TOT Barcelona va veure en només cinc minuts quatre grups de desenes de turistes circulant amb bicicleta per entrar als jardins de la Biblioteca de Catalunya, fer la volta de rigor i continuant pel carrer de l’Hospital direcció la rambla del Raval.
El carrer del Peu de la Creu aglutina diversos tallers
A prop d’aquest carrer es troba el de Peu de la Creu. Per a Bordes és motiu d’orgull, “és un dels miracles del barri”, perquè hi ha diversos tallers, com un d’estampació de roba, un de làmpades i un de vidres i miralls, entre altres. Abans, però, altres van haver d’abandonar aquest punt del barri perquè els seus ingressos no eren prou alts. En el seu lloc, indica, es troben ara cadenes amb noms en anglès de gelats vegans, Madonna Vegan, i de sucs naturals, Froots & Roots, on es veu gent jove i moderna esperant a ser atesa.
Les dificultats que viuen els tallers es perceben en veure treballar el Jorge Aragone, propietari de Jorge Aragone Vitrales. Resumeix amb poques paraules el panorama: “Tot el barri treballa per pagar el lloguer i les despeses, de beneficis hi ha pocs”, sosté deixant clar que no té massa temps per donar més explicacions. Hi ha una feina a acabar.
Un altre punt del Raval on es mantenen molts petits comerços, que el fan diferent de barris del centre de París, Londres o Brussel·les, és el carrer de Joaquim Costa. Allà es troba l’emblemàtica Casa Almirall, fundada el 1860, i altres de més joves que en el futur també podrien perillar. Fora del barri tenen competidors que ofereixen els seus productes a preus més populars perquè poden abaratir despeses de maneres que ells no poden.
IKEA i Decathlon, competència ferotge
Un d’ells és la botiga de mobles Fusta’m. Mentre caminem pel davant, el representant dels comerciants remarca que són molts els que prefereixen comprar a IKEA per gastar menys. Un altre és Casimiro, que des del 1915 ven equipació per fer dansa, però al barri veí, el Gòtic, hi ha un Decathlon. També hi ha el Fantastik, on es poden trobar productes importats de Mèxic o la Índia, però existeix Amazon. Aquests exemples mostren que les classes populars poden fer poc per als petits comerços si la crisi, la inflació i la pujada dels preus dels lloguers no deixen de condicionar les seves vides. Tal com diu Bordas, aquesta situació és un peix que es mossega la cua: “Els veïns volen comerços tradicionals, però els surt més a compte esmorzar en un establiment de la cadena 365”.
Davant d’aquesta realitat, insisteix que cal que diferents agents implicats en l’economia del barri sumin forces en comptes de recriminar-se si compren fora de les seves fronteres o si tenen preus massa alts. “Si comerciants, veïns i Ajuntament no seiem a parlar del tema, acabarem tots expulsats i el Raval deixarà de ser el Raval”, sentencia.
