Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La roba de segona mà salva el petit comerç del Raval

Hi ha un fenomen molt consolidat a les grans ciutat europees, però que, en canvi, es resisteix a aterrar a Barcelona: el consum de productes de segona mà. Tot i la gran tirada que tenen algunes aplicacions com Wallapop o eBay, encara hi ha poques botigues que apostin per aquest tipus negoci. Segons Barcelona Comerç, que representa els principals eixos comercials de la ciutat, no hi ha hagut un gran increment de botigues de segona mà entre els seus associats. Tampoc hi han apostat les grans multinacionals, que en cap moment s’han plantejat vendre productes que busquen una segona vida.

Però hi ha un barri barceloní que sembla decidit a anar a contracorrent. El Raval és sinònim de turistes, però també de reivindicació veïnal. I aquest barri, que manté un estil singular, ha comprat el model europeu. L’aposta per les botigues de segona mà compta amb el suport del veïnat i, en els darrers anys, prop d’una trentena de locals han començat a vendre roba reciclada.

El botiguers amb l’aigua al coll

La realitat que s’amaga darrere del nou fenomen, però, és més crua del que sembla. La immensa majoria de botigues no venen roba de segona mà per gust, sinó per necessitat. El gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, explica al TOT Barcelona que malgrat la mala imatge que té el barri, els lloguers són molt elevats: “Paguem entre 1.000 i 1.500 euros pels locals”. A això, cal afegir el fet que “totes les renovacions del lloguer tenen un augment del 10 o 15 %”, lamenta Bordas.

En un món idíl·lic per als petits comerciants, pagaríem menys lloguer i podríem invertir en dissenyadors del barri”, diu Bordas. Res més lluny de la realitat. Per als botiguers és impossible invertir en roba completament nova si, a més, han de pagar l’elevat cost dels lloguers, la llum i altres despeses. En aquest sentit, Bordas conclou que “només els que venen roba skater poden aguantar el ritme a les grans marques” gràcies de la multitud de joves que paren en aquestes botigues de camí al MACBA, punt de reunió pels aficionats d’aquest esport.

Reinventen el model

Tot plegat ha portat molts comerciants a veure en la roba de segona mà l’única solució viable, ja que el públic d’aquestes botigues “és molt diferent del que va a comprar a Zara”, diu Bordas. La majoria dels amos d’aquests nous negocis ja coneixien el sector, alguns tenien una botiga de roba i van veure que els sortia més a compte vendre teixits reutilitzats. D’altres -la gran majoria segons l’eix comercial- són treballadors que van aconseguir algú que invertís en el seu negoci amb ells.

Hi ha més motius que expliquen el boom de les botigues de roba de segona mà al Raval. Des de l’eix, creuen fermament que el tipus de veïns que hi ha al Raval fa possible que aquests negocis avancen. El seu portaveu assegura que és una zona amb molta “consciència política i ecologista”. A més, conclou, aquestes botigues també es beneficien de “molts joves que arriben a la ciutat en tren, baixen a la plaça de Catalunya i passegen pel carrer dels Tallers”.

Els veïns del barri del Raval comparteixen el gust de comprar en botigues de roba reciclada / Gabriel González

La batalla contra les grans empreses

En Santi González té una botiga de roba de segona mà al carrer de la Riera Baixa. No és nou en aquest món. Va treballar 15 anys a ‘Holala’, una de les empreses pioneres del sector. Després de quedar-se sense feina, un amic va deixar-li diners per invertir en el seu actual negoci, que ja fa cinc anys que dura. En Santi és d’aquells que es veuen obligats a destinar gran part dels beneficis al lloguer. “El mes que jo i la meva dona guanyem 1.000 euros fem una festa”, diu el botiguer. Tot i això, és conscient que en qualsevol moment li poden pujar el preu del local i, si això passa, “hauré de tancar”, lamenta.

El botiguer també critica algunes grans empreses que es fan passar per ONGs per “blanquejar” el seu negoci. En contraposició, l’empresari assegura que ell analitza “peça a peça” abans de portar-la a la seva botiga i lamenta que “cada cop són més cares per l’augment de botigues com la meva”.

En Santi González revisa factures a la seva botiga del Raval / Gabriel González

Una mica més amunt hi ha un altre establiment singular del Raval. En José Nun és dissenyador i ven la seva roba a la botiga ‘Nun Barcelona’. Va començar amb un negoci de roba tradicional, però amb els anys va veure que els seus dissenys tenien prou tirada entre el públic. El botiguer explica que viatjant per diferents països va veure que “hi havia roba de segona mà de molta qualitat” i que, fins llavors, mai s’havia plantejat vendre-la ell també. Ara representa una petita part del seu negoci i, com en Santi, també selecciona teixit a teixit.

Crítica al model de ciutat

Els botiguers també critiquen el model de ciutat que hi ha actualment. Des de l’eix comercial asseguren que estan cansats que utilitzin el comerç “per atacar-se els uns als altres” en una clara al·lusió a la classe política. González també critica algunes decisions municipals com que les grans empreses puguin obrir diumenges, decisió que Colau s’ha obert a estudiar de nou. “L’únic avantatge que teníem respecte als grans negocis era que podíem decidir lliurement si obrir o descansar diumenge sense perdre dines”, sentència el botiguer. I enmig d’aquest panorama, el petit comerç s’ha quedat amb una única arma per competir amb les grans multinacionals: la roba de segona mà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa