El pregó de les festes de la Mercè del 2026 ha reivindicat el comerç de barri i les botigues històriques i úniques, com el Celler de Gelida de Sants. Els pregoners de la festa major han estat aquest any el cellerer Antoni Falgueras i la seva filla, la sommelier i comunicadora Meritxell Falgueras. La família Falgueras està al capdavant de l’històric celler de Barcelona des del 1895. L’Antoni n’és la quarta generació i la Meritxell, i el seu germà, Ferran, la cinquena. Molt emocionats per fer el pregó de la capital de Catalunya, els Falgueras han parlat també d’allò que saben: el vi. El seu celler és el més antic de la ciutat. El comerç del vi és per a ells “una manera d’entendre la vida i també una manera de degustar Barcelona”. En un moment de la seva intervenció, l’Antoni ha reivindicat pagar als pagesos el que es mereixen pel raïm. “Sabeu quant es paga aquí per un quilogram de raïm? De 0,20 a 0,90 cèntims. I a França, a la Champagne, de sis a deu euros el quilogram”.
L’Antoni i la Meritxell s’han anat passant la paraula al llarg del pregó, amb intervencions àgils i ràpides. D’entrada, ambdós ha volgut deixar clar que aquest no és el pregó dels Falgueras, sinó “el de tots els botiguers i les botigueres, dels que quan aneu al comerç de proximitat, doneu exemple de la ciutat que voleu i no només us queixeu… On compres també és una manera de fer barri, fer xarxa i fer política. Som el que mengem, el que bevem i també som [el lloc] on comprem. Som el comerç de sempre que no volem perdre”.
Fill de les dones que han aixecat Barcelona
En un moment del pregó, davant de l’alcalde Jaume Collboni, l’Antoni s’ha definit com un dels fills “de les dones que han aixecat Barcelona, que treballen dins i fora de casa, de les botigueres i, en especial, de la meva mare, Rosa, i la meva dona, Maria Febrer. I la Meritxell ha fet una crida al fet que no tanquin comerços. A la ciutat, molts abaixen la persiana -també d’emblemàtics- perquè no poden assumir el lloguer o perquè no tenen relleu generacional. “No volem ni ens podem permetre que tanquin més comerços. Volem llums enceses al carrer i aparadors bonics on hem d’entrar a comprar. I no només paquets entregats en la foscor i sense una paraula”.
L’Antoni porta quasi tota la vida darrere un taulell. “Soc un botiguer”, ha dit. Abans, de broma, havia etzibat que no era comunicador, com l’Espartac Peran; ni escriptor, com el seu gendre, Daniel Vázquez Sallés; ni artista, com el Carlos Latre. “Des del taulell, he vist passar modes, crisis, alegries, governs…” I “gent que entrava a comprar una ampolla i que, moltes vegades, acabava explicant-te la seva vida… Per això, avui no vull parlar només de vi. Vull parlar de la Barcelona que obre la persiana cada matí venent sabates, llibres i joguines. De la Barcelona que encara pregunta: Què ens recomanes? I de la Barcelona que, malgrat tot, continua tenint ganes de brindar”.
Un celler amb 3.500 referències vinícoles
Al Celler de Gelida despatxen vins i escumosos d’arreu del món, amb una cura especial pels vins catalans. Disposen d’un catàleg amb 3.500 referències. A l’Antoni, l’amor pel món del vi li ve des del bressol, ja que va néixer a la mateixa botiga del carrer de Vallespir. Als anys setanta, quan molts cellers es dedicaven a la venda de vins a granel, ell va decidir canviar la filosofia i apostar pels vins embotellats. També va ajudar els enòlegs, “que pensaven en la qualitat i no en la quantitat del vi”, i va unir-se a marques que volien formar una cultura vinícola. A l’Antoni l’avala una experiència de més de quaranta anys, mentre que la Meritxell, periodista i sommelier, ha convertit la comunicació sobre el vi en una passió. Al llarg de vint-i-cinc anys, ha escrit llibres, ha fet ràdio i pòdcasts, i ha estat pionera com a creadora de continguts de vins.
Durant la seva intervenció, Collboni ha dit del Celler de Gelida que forma part de la memòria i la història de Sants. “En aquest pregó volem reivindicar la cultura del vi. Barcelona, com un bon vi, s’ha de beure a poc a poc. Si Barcelona fos un vi seria elegant, subtil, suggeridor i, sobretot, mediterrani”, ha citat Collboni, entre altres adjectius, per parlar de la capital de Catalunya. Collboni ha fet també una crida a la diversitat de Barcelona i a la pau i ha defensat “el dret a quedar-se a Barcelona”.
El comerç del vi, “una manera d’entendre la vida”
El pregó ha estat també una crida antiglobalització. “No podem permetre que Barcelona tingui les mateixes botigues que arreu del món i que les úniques diferències siguin la llengua i la moneda”, ha llegit la Meritxell. I ells, els Falgueras, tenen la sort de viure-ho diàriament al Celler de Gelida. “Aquí on ens veieu tenim cent trenta-un anys. No havia començat ni [a construïr-se] la Pedrera. I som la quarta i la cinquena generació d’una família que ha fet del comerç del vi una manera d’entendre la vida i també una manera de degustar Barcelona”.
“Lloguers astronòmics”
L’Antoni ha parlat dels inicis del Celler de Gelida, dels sacrificis dels seus avis i pares. “Treballaven quasi els 365 dies. Només hi havia un dia de festa, Santa Marta, patrona dels hostalers, restauradors i aventurers”, ha remarcat la Meritxell. L’Antoni i el seu pare van néixer al celler. “No hi havia ni temps d’anar a l’hospital”. El local del carrer de Vallespir el va comprar ell, després d’estar dècades de lloguer. I va ser tot un encert. “No em puc imaginar els problemes que tenen avui en dia els botiguers per assolir aquests lloguers astronòmics que els obliguen a tancar i el local es queda buit”. Durant la Guerra Civil, els Falgueras van haver de canviar el nom del celler per Bodega Gelida i, posteriorment, els van confiscar el vi i van haver de tancar. “La història de la família és també la història d’un país. I el vi, d’una manera o altra, sempre hi ha estat”, ha emfatitzat l’Antoni.
La Meritxell opina que una botiga de barri no només ven productes. També veu passar la vida, “com el mirall de Mercè Rodoreda”. Han explicat com han vist canviar la manera de comprar, treballar i viure. “Abans, hi havia moltes més botigues al carrer de Vallespir. Fruiteries, carnisseries, peixateries, botigues de roba, de flors… Gent que coneixia els seus clients. I moltes han anat desapareixent. Per la competència de les grans superfícies i les franquícies. I perquè ser botiguer no és una feina fàcil…” Però, segons la Meritxell, hi ha una cosa que no ha canviat. “La gent continua entrant per la porta i preguntant: Em pot ajudar? I aquí hi ha una cosa que ni internet ni la intel·ligència artificial poden substituir”.
“He visitat més de 2.000 cellers i destil·leries”
L’Antoni s’ha definit com un autodidacte. “Vaig començar venent gel i vi dolç. No vaig poder estudiar massa. Tot el que sé del vi ho he après de manera autodidàctica, llegint molt i viatjant per més de vuitanta països. Ha estat la meva universitat. He visitat més de 2.000 cellers i destil·leries”, ha detallat. I en tots aquests viatges l’ha acompanyat la seva dona, la Maria Febrer, la mare de la Meritxell. “Això és el que té el vi, que ens recorda que el temps no desapareix i beus les pluges i el sol de cada any, fins que es converteix en memòria líquida”, ha reivindicat la Meritxell.
Per als Falgueras, el veritable comerç de proximitat “no és simplement tenir una botiga al costat de casa. És crear comunitat i fer barri. Donar ànima a una ciutat”. “Barcelona no és només una ciutat que es visita, És una ciutat que es viu. I estimar una ciutat no significa idealitzar-la… Estimar Barcelona significa també voler-la I fer-la millor”, ha argumentat la Meritxell. Ambdós han defensat que el millor del comerç de proximitat són els clients i “el boca-orella”. Entre molts clients ja morts, l’Antoni ha citat la Núria Feliu i el Manuel Vázquez Montalbán.
Les dones que treballaven quan tancaven la botiga
La Meritxell ha parlat també de les dones, “perquè durant molt de temps moltes històries del vi i del comerç s’han explicat en masculí. Però una ciutat també es construeix amb les dones que no surten a la fotografia”. La Meritxell ha parlat de la seva mare, la iaia Rosita, la besàvia Dolors, “dones que van haver de continuar treballant, també quan tancaven la botiga, que van cuidar, que van sostenir, que van fer possible que aquesta fotografia existís”.
Pagar als pagesos el que es mereixen
L’Antoni ha defensat el vi com quelcom més que una beguda. “Gràcies al vi, bevem territori i ajudem el sector primari. Les vinyes també han fet de tallafocs aquest any. I ara, en un moment d’excedents, hem de buscar solucions perquè el pagès pugui cobrar com es mereix. Sabeu quant es paga aquí un quilogram de raïm? De 0,20 a 0,90 cèntims. I a França, a la Champagne, de sis a deu euros el quilogram. Hem de consumir més suc de raïm, més productes com l’arrop, panses, sucs i raïm fermentat amb beneficis probiòtics…Més respecte per a qui treballa la terra”.
El pregó ha acabat com ha començat, o quasi, reivindicant el comerç de proximitat. Per als Falgueras, el comerç de proximitat forma part del caràcter i de la cultura de Barcelona, “un signe d’identitat com la gastronomia, com l’art“. “Vull botigues úniques, singulars, especialitzades. La botiga més antiga de Barcelona és una d’especialitat que ven ciris des del 1761. Botigues que coneguin el producte i que com fan els sastres et facin el vestit a mida de les necessitats del consumidor”, ha afegit l’Antoni. Per a la Meritxell, Barcelona no pot oblidar els barris. “Una ciutat no és gran perquè tingui grans edificis. És gran perquè hi ha gent que cada dia fa petites coses extraordinàries”.
Protestes de serveis socials i les biblioteques
Mentre es desenvolupava el pregó, treballadors i treballadores dels serveis socials municipals i la plantilla de les biblioteques de la ciutat protestaven a la plaça de Sant Jaume per reivindicar millores laborals. Les manifestacions a Sant Jaume durant el pregó de la Mercè són la tònica habitual des de fa anys.
