La residència d’estudiants més antiga de Catalunya s’aboca a un tancament anunciat, però no del tot impossible de revertir. Almenys aquesta és l’esperança a la que s’aferren diverses generacions de residents del col·legi major Ramon Llull, que aquest dijous es manifestaran pel centre de Barcelona. L’edifici l’ha gestionat històricament la UB però és propietat de la Diputació de Barcelona, igual que tot el recinte de l’Escola Industrial on està ubicat.
La protesta arrencarà a les 17h davant del col·legi i baixarà per Villarroel, Consell de Cent, Muntaner i Gran Via fins arribar davant de la seu central de la UB a la plaça Universitat. Mig miler de persones, entre residents actuals i anteriors, familiars i amics del col·legi, estan cridats a participar-hi. L’objectiu dels col·legials –així s’anomenen els qui hi resideixen– és forçar la UB i la Diputació a allargar l’ús de l’edifici alguns cursos més almenys, fins que s’hagi pogut pactar un pla de futur.
El col·legi va obrir portes el 1929, tot i que és hereva d’una institució anterior, la Residència d’Estudiants de Catalunya oberta el 1921 a Sant Gervasi. Ha allotjat per exemple Pompeu Fabra o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels molts mallorquins que han passat pel Ramon Llull. I és que, curiosament, el centre ha tingut una especial presència de nois i noies balears vinguts a estudiar a Barcelona i s’ha convertit en un consolat extraoficial per als joves illencs. De fet la presidenta actual del Consell insular de Mallorca, Catalina Cladera, n’és excol·legial.
Aquesta trajectòria centenària acabaria bruscament a l’estiu, perquè la UB la tanca en acabar aquest curs. Així els ho va comunicar als residents el rector de la UB, Joan Guàrdia, en una visita en persona al centre a principis de febrer. L’immoble està molt envellit i necessita una costosa rehabilitació, que la UB difícilment podria assumir.
La universitat gestiona l’espai a través d’un conveni de cessió firmat el 1989 amb la Diputació de Barcelona, caducat el 2019 i prorrogat just abans de la pandèmia. La mobilització dels residents ja va frustrar un primer intent de tancar-la el 2011, però aquest cop la decisió és molt ferma i s’emmarca en un pla més ampli per a reconversió d’espais a l’Escola Industrial.
L’administració provincial va presentar fa un mes un ambiciós pla a 10 anys vista, anomenat La Industrial+. La pedra angular és l’edifici central, buit des que va tancar el 2016 l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial: es rehabilitarà per dins i per fora per obrir espais singulars al públic i instal·lar-hi un hub d’I+D d’iniciativa estatal. Batejat com a Centre Internacional per a la Innovació en els Serveis Públics (CIISP), hauria d’acollir start-ups privades i també investigadors i estudiants postuniversitaris.
El Ramon Llull encaixa en aquest pla com a futura residència d’investigadors. La nova etapa anunciada suposaria sotmetre l’edifici a una remodelació integral per reobrir-lo amb instal·lacions modernes i competitives. Això sí, destinat a llicenciats vinculats al nou centre de recerca. Els serrells d’aquesta nova etapa no estan encara definits.
Portaveus de la UB exposen al TOT Barcelona que les darreres setmanes s’ha constituït una taula de treball on participen la Diputació de Barcelona i la universitat “amb l’objectiu de dissenyar el que pot ser una nova residència”. Les converses “es troben en una etapa inicial”, sostenen. En aquest sentit, no aclareixen si la UB aspira o no a gestionar el nou espai, ni si podrà acollir alumnat de la UB desvinculat del centre de recerca: “S’està treballant en els requeriments que haurà de tenir la futura residència, fins que no estigui definit el projecte no ho sabrem”.
Fonts de la Diputació detallen a aquest diari que s’han celebrat “dues reunions” centrades en la nova etapa de l’edifici com a residència d’investigadors, per explorar si la UB podria tenir-hi un paper. Un cop la universitat deixi l’edifici aquest estiu, la Diputació hi farà en solitari “obres integrals” que afecten l’estructura i per exemple inclouen l’adaptació a persones amb mobilitat reduïda i la instal·lació d’un ascensor. Les fonts consultades reafirmen que “la idea inicial” de la Diputació és destinar l’allotjament a personal vinculat al centre d’innovació i per tant deixar d’allotjar estudiants de grau com fins ara, si bé no està la porta 100% tancada a una solució ad hoc.
Ferran Ciria, resident al Ramon Llull i president del Consell Col·legial, ha explicat al TOT Barcelona que la commoció entre la comunitat del centre és absoluta. Per a la majoria, explica, és una “segona família” que ha amortit l’aterratge a la capital en arribar-hi des d’altres indrets. Després d’unes setmanes de desconcert, s’han reunit amb UB i amb Diputació per separat per contrastar versions. La universitat disposa d’un altre col·legi major, el Penyafort-Montferrat, on es reallotjaria als inquilins del Llull que vulguin plaça l’any vinent. Molts, però, buscaran pis compartit a la ciutat i es dissoldran els vincles personals actuals.
