L’Escola Industrial del carrer Urgell deixa enrere tota opció d’acollir una ampliació de l’hospital Clínic. La Diputació de Barcelona, propietària de l’espai, ha presentat un ampli pla de transformació a 10 anys vista centrat en la recerca, la sostenibilitat i el patrimoni arquitectònic. Com va avançar el TOT Barcelona, l’espai central acollirà un centre d’innovació d’iniciativa estatal.
L’edifici de l’antiga Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, que va tancar el 2016, es transformarà en una nau sostenible i moderna per acollir un Centre Internacional per a la Innovació en els Serveis Públics (CIISP). Segons la Diputació, hi treballaran empreses, centres de recerca i administracions per “reformular i millorar els serveis públics”, per exemple la teleassistència a la gent gran. Tindran com a espai de luxe annex l’espectacular Paranimf, rehabilitat el 2020. Els usuaris també comptaran amb un auditori i un equipament per a congressos, amb una sala per a 600 persones i 10 sales annexes. També hi haurà una residència per a investigadors i estudiants, que agafarà el relleu a l’actual Col·legi Major Ramon Llull de la UB, que tanca a final de curs. En total, 33.000 m2.
Aquest nou ús conviurà amb els edificis que actualment es dediquen a formació: l’escola d’Arts i Oficis, la històrica Escola del Treball, dues escoles d’adults, l’Institut d’Estudis Fotogràfics i l’Escola de Radiologia. També es mantindran els equipaments esportius existents, com la piscina o els camps de fútbol.
D’altra banda, el recinte es posarà en valor a sí mateix amb un Centre d’Interpretació de l’Escola Industrial a l’antiga sala de màquines. El complex va néixer el 1869 com a fàbrica tèxtil Batlló -tot i que no dels mateixos Batlló que la de La Bordeta- i conté espais singulars que ara es recuperaran i obriran al públic, com la sala de telers amb voltes catalanes dissenyada per Rafael Guastavino. Els visitants podran recórrer aquests i altres espais com el Paranimf.
El projecte s’anomena La Industrial Suma i preveu uns 800 investigadors treballant a diari al nou Centre d’innovació. “Després dels anys que tenim d’experiència en serveis locals des del retorn de la democràcia, hem fet una gran tasca però ara cal apostar per innovar amb un espai que serà molt important per la ciutat i pel país”, ha dit la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. Ferran Mascarell, vicepresident provincial, ha posat l’èmfasi en la continuïtat de l’ideari innovador de la Mancomunitat de Catalunya, entitat que va fundar les escoles tècniques del recinte, que en liquidar la institució Primo de Rivera el 1925 van passar a mans de la Diputació fa un segle.
“Serà un dels projectes més emblemàtics de la Barcelona de 2030”, ha proclamat Jaume Collboni, vicepresident provincial i tinent d’alcaldia municipal. Ha subratllat que l’operació per permetrà guanyar 16.000 m2 extra de verd, crear un Boulevard peatonal que creuï les naus transversalment seguint el traçat del carrer Còrsega. A més, l’asfalt dels carrers interiors passarà a ser paviment naturalitzat i la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques permetria generar l’electricitat equivalent al consum de 500 llars. La Diputació aspira a que el recinte esdevingui neutre en carboni el 2050.
Tot el pla té un horitzó de 10 anys i una previsió d‘inversió de 100 milions d’euros. La Diputació “no renuncia a buscar fons” europeus, espanyols o catalans, ha dit Marín, però es compromet a assumir tot el finançament si no arriben diners externs. Actualment la institució ja està fent el projecte executiu de les obres, que es licitarien a finals del mandat -d’aquí un any per tant- i començarien a finals de 2023.
