El Saïd és una de les 1.384 persones que dorm al carrer a Barcelona. La xifra, la més alta des que es fan recomptes a la ciutat, l’ha donat aquest dimecres Arrels Fundació. Amb 43 anys, el Saïd és de Ceuta i fa dos anys i nou mesos que va arribar a la capital catalana, després de passar per bona part de l’Estat. “Vaig viure 23 anys a Màlaga. He estat a Galícia, el País Basc, l’Aragó, la Comunitat Valenciana i Catalunya”. Va tenir una habitació llogada a l’Hospitalet del Llobregat. Li costava 350 euros, però davant la impossibilitat de pagar-ho, va decidir anar a viure al carrer. “Em va costar i em costa. He patit agressions i robatoris, m’han donat pallisses, però el pitjor d’estar al carrer és sentir-se sol, veure que ningú et truca”, explica.
Aquesta persona sense llar ha estat aquest dimecres un dels protagonistes de la roda de premsa en la qual l’entitat, que treballa des de fa anys en l’atenció de les persones sense llar a Barcelona, ha presentat el seu informe anual. Amb posterioritat, ha parlat una estona amb aquest mitjà i el que relata, esgarrifa. A finals de l’any passat, va partir una agressió. Un home el va apunyalar tres vegades, dues al braç i una altra al costat esquerre. Va estar ingressat, però es va recuperar. “El vaig perdonar, em va dir que s’havia equivocat de persona”. Ara fa sis mesos, la Guàrdia Urbana li va requisar la tenda de campanya i el sac de dormir. Va ser darrere de l’Ajuntament, als voltants del carrer de la Ciutat. “La tenda em va costar 65 euros, encara tinc el tiquet”. Mai li han tornat.
En Saïd, que demana la implicació de les administracions per resoldre el problema dels sense llar, parla d’ansietat, depressió. La soledat i la intempèrie passen factura, però ni tan sols té metge de capçalera. L’home assegura que té molta família repartida per l’Estat, però no els vol explicar la seva situació per no preocupar-los. “Ells tenen la seva vida, fills, els seus problemes”, comenta. A Arrels, el Saïd rep ajut social, tot i que encara dorm al carrer a l’espera que pugui accedir a un allotjament de l’entitat.
Sense atenció social: els joves, els més desatesos
Com en Saïd, el 13 de desembre passat, als carrers de Barcelona hi havia 1.384 persones que dormien al carrer, un 24% dels quals ho feien a Ciutat Vella i un 22% a l’Eixample. Són 153 més que l’any 2022, quan eren 1.231. Amb anterioritat a aquest recompte, a mitjans de juny del 2023, Arrels va fer una enquesta a 685 sense llar que ha estat la base per elaborar el seu informe. Segons la nova directora d’Arrels, Bea Fernández, que ha substituït Ferran Busquets al capdavant de l’entitat, un 81% de les persones entrevistades no havia rebut cap atenció durant el primer mes d’estar al carrer. I entre els més desatesos hi ha les persones joves: “Un 56% dels menors de 25 anys i un 51% dels menors de 35 anys manifesta no haver rebut atenció social pública o privada els darrers sis mesos”, assenyala l’estudi d’Arrels. Tot i que el TOT Barcelona ha demanat una valoració a l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament, fonts municipals de la regidoria de Maria Eugènia Gay no han volgut fer cap declaració.
En sis mesos no es pot revertir una situació de sensellarisme
Fernández és de l’opinió que calen més polítiques preventives per evitar el sensellarisme i intervencions més ràpides d’atenció social. “A més temps al carrer, a més situació crònica, més difícil és que la persona pugui sortir d’aquesta situació”, ja que apareixen altres problemes com addiccions. En aquest sentit, la directora d’Arrels veu prioritari garantir l’accés a l’habitatge i prèviament un allotjament temporal. “El dret a l’habitatge és el dret que ha d’estar per sobre de tot” I sosté que sis mesos d’estança límit en un allotjament temporal d’urgència, com vol el govern de Jaume Collboni, és insuficient. Una persona sense llar que ha perdut la seva casa, ha trencat els vincles familiars i que pot tenir problemes de salut, no pot estabilitzar la seva situació en mig any. “Nosaltres parlem de temporalitats més altes, fins que aquests ciutadans es puguin estabilitzar i tinguin una certa autonomia”.
La població immigrant, sobrerepresentada entre els sense llar
L’informe d’Arrels fa un retrat molt exhaustiu de les persones sense llar que dormen als carrers de la capital catalana. El 87% de les persones són homes, el 9% són dones, l’1,3% són dones trans i l’1,2% de gènere no binari. Del total, la població immigrant està sobrerepresentada entre les persones sense llar, amb un 74%, mentre que al padró de la ciutat, els estrangers són al voltant del 29%. Ser una persona migrant és un factor de risc, diu Arrels. La mitjana d’edat és de 43 anys, els mateixos que té en Saïd. Les persones més joves són estrangeres: el 37% de les persones nascudes a països extracomunitaris que viu al carrer té menys de 35 anys i el 13% menys de 25 anys. A més, l’estudi de l’entitat, amb seu al Raval, subratlla que puja el temps d’estança mitjana al carrer: quatre anys i cinc mesos. La xifra ha anat a l’alça des de la pandèmia, ja que abans era de tres anys i cinc mesos.
Pel que fa a les dones sense llar, des d’Arrels es remarca que quan una dona arriba al carrer, la seva situació acostuma a ser “més greu”, i a la via pública, aquestes persones estan més exposades a la violència masclista i als abusos sexuals. L’informe conclou que, abans de viure al carrer, les dones busquen totes les alternatives possibles, com pisos sobre ocupats, habitatges buits o cases de familiars i amistats.
Del lloguer al carrer
La pèrdua de feina, problemes amb la família o separació de la parella, els problemes relacionats amb l’habitatge (com desnonaments) i els processos migratoris són els motius principals de la pèrdua d’allotjament. I, de vegades, acabar dormint al carrer és fruit de situacions sobtades. Entre les persones entrevistades per Arrels, un 5% ha confessat no haver tingut mai un habitatge estable. En un 28% dels casos, el darrer habitatge que van tenir abans d’arribar al carrer va ser un pis de lloguer. I en dos de cada 10 persones sense llar, “l’últim allotjament ha estat un servei institucionalitzat i després han hagut de dormir al carrer”, segons Arrels.
La directora de l’entitat ha fet una crida que els ajuntaments compleixin amb la llei d’empadronament, la qual cosa permetrà a les persones disposar de serveis essencials, com un metge, i ha recordat els consistoris les obligacions que tenen en matèria de serveis socials. Des d’Arrels es demana als municipis que destinin més recursos per atendre aquesta part de la població, amb més educadors socials que estiguin a peu de carrer i amb més espais on les persones puguin estar protegides i pernoctar. Fernández s’ha referit també al Pla Endreça, impulsat per l’Ajuntament, que ha augmentat la pressió sobre les persones sense llar, amb més sancions i vulneracions de drets, amb una ordenança, la de convivència, que persegueix accions, com beure alcohol i orinar, que els sense llar només poden fer el carrer. Des de fa anys, Arrels lluita contra l’absurd de multar a una persona sense llar, amb casos de persones que han arribat a acumular milers d’euros en denúncies.
