Ferran Busquets: “Si algú es queda al carrer, ara mateix a Barcelona no té cap opció de dormir a cobert”

ENTREVISTA | El director de la Fundació Arrels adverteix que "una dona que dorm al carrer pateix més por i moltíssimes més agressions que un home"

Ferran Busquets dirigeix la Fundació Arrels, referent a Barcelona en l’atenció a persones que viuen i dormen al carrer. Després de fer balanç de prop d’un any i mig d’impacte de la crisi sanitària, l’organització ha llançat un crit d’alerta per advertir que la situació dels sensesostre que deambulen per Barcelona és ara pitjor que abans que el coronavirus irrompés.

Les condicions de vida han empitjorat perquè els serveis que presten ajuda a les persones sense llar ja eren insuficients abans de la pandèmia i ara es troben encara més saturats?

Sí, ja eren insuficients abans i, amb la pandèmia, s’han vist afectats. Per exemple, abans es podia intentar accedir directament a un alberg, tot i que l’èxit no estava garantit. Amb una mica de sort, es podia trobar un espai on dormir si n’hi havia. Ara s’ha d’anar a parlar primer amb els serveis socials. És possible que es faci així precisament perquè, com no s’hi podrà accedir, almenys no es mareja ningú fent-lo desplaçar-se enlloc. Amb una llista d’espera de fins a set mesos, si algú es queda al carrer a Barcelona, ara mateix no té cap opció de dormir a cobert. És un dels grans drames que ja passava abans i ara també passa. Per altra banda, als llocs on passar el dia, com els centres de dia, era més fàcil accedir-hi abans que ara, a causa de les restriccions d’aforament per evitar els contagis, que s’han de vigilar molt. Segurament també té a veure amb les limitacions d’aforament que tinguem dificultats perquè les persones que viuen al carrer mengin calent.

El compliment estricte de les mesures sanitàries, com les distàncies socials i la limitació del nombre de persones que poden reunir-se, impedeix atendre adequadament els sensesostre?

Al nostre centre obert hi poden ser ara unes 50 persones simultàniament. Abans no teníem límit d’aforament. Estava molt ple i no calia preocupar-se per les distàncies. No teníem problema amb això. Ara demanem a la gent que ve si pot no estar-se tanta estona perquè altres persones puguin anar entrant. Són situacions que posen dificultats a persones que intenten estar a resguard. La pandèmia influeix, però també partim per uns recursos força limitats que ara passen per un situació més complicada.

Arrels afirma que va atendre 1.170 persones el 2020 que no havia atès mai abans. Això significa que l’any passat, coincidint amb la crisi de la pandèmia, molta gent a Barcelona va començar a viure al carrer?

És difícil de dir. Quan parlem amb gent que dorm al carrer, molta ho fa per primer cop. Aquestes 1.170 persones contactades per primer cop el 2020 van ser 1.100 el 2019 i 1.000 el 2018. Pot ser que acudeixi més gent a nosaltres perquè se’ns coneix més. Una altra cosa és que això impliqui que hi hagi més gent ara al carrer.

Però durant aquest any llarg de pandèmia han notat que se’ls adrecin persones que els diguessin que han començat a viure recentment al carrer, que no responguin al perfil habitual i que els traslladin peticions que revelin que no estiguin acostumades a viure al ras?

Els perfils nous que ens puguin haver arribat són per situacions que ja ens havíem trobat abans. És difícil atribuir-lo només a la Covid. N’hi ha que no cobraven els ERTO i es van trobar abocats al carrer, gent que no podia entrar a una habitació de relloguer perquè no podia treballar quan estava tot tancat i fer front al pagament, i altres que, durant el confinament més estricte, vivien en pensions molt barates que van tancar i que es van trobar de sobte que no tenien on dormir. Segurament moltes d’aquestes persones van acabar als espais que l’Ajuntament va obrir en aquell moment per gent sense llar.

Alguns espais que atenien persones sensesotre han tancat durant la pandèmia perquè no podien seguir fent front a les despeses?

Sí, alguns ho han passat força malament. Però el principal factor per tancar ha estat que, donada la situació, no es podia contactar tant amb els voluntaris. A nosaltres també ens ha passat. Molts eren persones de risc. També hi havia por perquè es donés el cas d’haver de confinar i com es gestionava tot plegat. En altres casos, hi ha hagut recursos i associacions que van tancar. La part positiva és que n’han sortit altres, però els esforços són enormes. Hem tingut una despesa extra per la Covid de més de 150.000 euros, que són molts diners.

Una persona sense sostre dormint al centre de Barcelona durant la pandèmia / Jordi Play

Arrels diu que hi ha llista d’espera perquè les persones puguin ser ateses a serveis de l’Ajuntament. S’ha agreujat amb la pandèmia?

La llista d’espera sempre ha sigut un problema, però ara parlem de cinc o set mesos d’espera. És una barbaritat, eren tres o quatre mesos abans de la pandèmia. Sobre això, es poden fer dues lectures: que és un fet constant perquè no hi ha prou recursos o que el fet que hi hagi més llista d’espera vol dir que hi ha menys rotació de persones per ocupar places. De vegades, que no hi hagi rotació és positiu. Si n’hi havia molta, podia passar que hi haguessin persones que marxessin al carrer i haguessin de tornar a començar. Les dades les té l’Ajuntament, però el fet que siguin de cinc a set mesos d’espera per tenir un lloc per no dormir al carrer vol dir que moltes persones no se’n poden sortir en cap moment.

A banda del perjudici evident de tenir que esperar mesos per entrar a un alberg, és una dificultat afegida per a les persones sense llar fer un recorregut més burocràtic per aconseguir una plaça?

Segur. Contactar primer amb serveis socials significa haver de demanar hora i esperar de cinc a set mesos al carrer fins que donin una plaça. És molt bèstia. L’accés hauria de ser immediat, més quan s’acostuma a dir que hi ha albergs i la gent no hi vol anar. Ara mateix, amb un retard de fins a set mesos, no és que la gent no hi vulgui anar, és que no hi pot anar. El principal problema és quan algú es queda al carrer, que no té absolutament cap opció per allotjar-se.

L’Ajuntament va oferir allotjament a la Fira de Barcelona per a gent sense llar durant el confinament dels primers mesos de pandèmia. Aquella mesura va tenir continuïtat després perquè les persones que s’hi van albergar es traslladessin a altres espais o van acabar un altre cop al carrer?

Malgrat que pensem que era una mala opció, perquè suposava ajuntar molta gent, sí que va aturar el cop que suposava que algunes persones s’acabessin de quedar al carrer, encara que la solució no era ideal i no servia per a qui porta molt temps al carrer. Altres van anar a hotels que es van aprofitar al no haver-hi turisme, però el problema es què passarà amb aquestes persones ara que el turisme arriba de nou. Només l’Ajuntament ho sap.

Però, un cop van tancar les places habilitades a la Fira, on va anar a parar tota aquella gent? A altres allotjaments o al carrer?

No ho sabem, són dades de l’Ajuntament. El problema és que moltes d’aquelles persones probablement no havien passat mai abans pel carrer i, llavors, se’ns escapen perquè no havien vingut a nosaltres ni tenim contacte.

Alerten del fet que els sensesostre no trobin lloc on els ofereixin àpats calents des de l’esclat de la pandèmia.

És un problema gros que encara ens preocupa perquè hi ha molts serveis que només fan menjar per emportar. Com no hi pot haver tant aforament com abans, no poden estar en taules amb quatre o sis persones i s’opta per repartir menjar per emportar. Menjar sempre fred no és saludable. Abans de la pandèmia no ens ho trobàvem pràcticament i tothom podia menjar calent. Ara, i mentre duri aquesta situació, ens trobarem que molta gent menja fred. N’hi ha hagut que han menjat només fred durant molts mesos. No ens ho haguéssim pensat mai, però vam haver d’activar rutes per repartir menjar calent.

Una persona sense sostre dormint al centre de Barcelona durant la pandèmia / Jordi Play

I amb la pandèmia han detectat més discriminacions vers la gent que viu al carrer?

Una que vam aconseguir reconduir van ser les multes per estar-se al carrer durant el confinament. S’agraeix que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana comuniquessin als agents que no multessin gent que dorm al ras. Una altra cosa va ser que vam percebre que, puntualment, alguns veïns increpaven persones per dormir al carrer. Va ser una mostra que no s’entenia la problemàtica. I, després, les discriminacions que hem trobat sempre. No hem notat un increment. El que sí que hem notat és que gent que dorm al carrer tingui alguna mena de por. Quan els carrers es queden més aïllats, com ara que ha tornat el toc de queda, tenen més por d’estar sols al carrer perquè, quan menys gent hi ha, l’agressor pot trobar més sensació d’impunitat.

Aquesta por és més accentuada en dones que dormen al carrer?

Sense cap dubte. Entre un 10% i un 15% de les persones que dormen al carrer són dones. Malauradament, una dona al carrer pateix molta més por i i moltíssimes més agressions, també agressions sexuals. Aquest és un dels grans problemes, que la dona al carrer ho passa molt pitjor que l’home. Per no arribar al carrer, accepta situacions que poden ser fins i tot pitjors.

Han continuat detectant agressions a dones durant el confinament i al llarg de la pandèmia?

Sí. Malauradament, les agressions sexuals i d’altres són a l’ordre del dia quan una dona és al carrer. Per això és molt urgent que no hi hagi cap dona dormint al carrer.

Detecten que, arran de la Covid, més gent demana accedir als pisos que Arrels té?

Sempre ens ha costat poder oferir les places que voldríem. Atenem un perfil cronificat de gent sense sostre, amb moltes dificultats i que, a vegades, necessita un procés llarg d’acceptació per allotjar-s’hi. Però sempre hem tingut més demanda que capacitat de reposta. En una situació així, és difícil valorar si n’hi ha increment o no, perquè el desbordament ja existia molt abans de la pandèmia.

Han tingut capacitat per llogar més pisos en els últims mesos?

Seguim incrementant el parc d’habitatge, però el problema és que per incrementar-lo hem de tenir capacitat per augmentar el nostre pressupost. Per allotjar 50 persones més, s’ha de comptar que les allotjarem diversos anys, perquè les allotgem per sempre. Si tenim un pic d’ingressos important, podem incrementar els lloguers, però hem d’aconseguir el finançament per disposar d’aquests pisos en els propers anys i, a més, comptar amb els professionals que atenguin aquestes persones. Estem treballant en això.

Més informació

Comentaris

    El corb de la Rufina 06/08/2021 12:20 am
    I " les esquierdes " a pinyó fix contra Junts ! Per que els votin els imècils ...
    Narcís 06/08/2021 8:53 am
    Per simple informació : - són barcelonins sinó catalans sense mitjans ? - són espanyols veïns de força temps sense treball ? - són d' arreu acabats d' arribar sense modus de vida ? - són estrangers legals que tenien de què viure- hi fins ara? . . . . . O, potser, n'hi ha també de furtius/ polissons/ indocumentats/ sense papers/ irregulars ? o legals d' aquella manera made in spain via ' secretaria de estado de ' cooperació ' ? Ça com lla, és obvi que Catalunya no és Xauxa ( i menys encara dessota aquest estat ) .. no es podria fer càrrec aquell Creu Sant Jordi que se' n va a cercar via mar munt de persones vers ací i tururut viola ? PD : només agrair la gran tasca que fum aquesta Fundació Arrels, però, compte, hi ha munt de connaturals deixats a sa sort , munt de catalans d' origen quin fos, passant-ho d' allò pitjor , del tot abandonats !
    Tot bcn, tot malament. 06/08/2021 5:32 pm
    Foteu-los a ca la Colau!

Nou comentari