La Fundació Arrels alerta que la situació de les persones sense llar s’ha agreujat per la Covid-19 i demana més recursos “a mig i llarg termini”. Així, l’entitat subratlla que han estat 15 mesos sense albergs d’accés directe i també que disposen de menys espais de descans diürns on, a més, tenen un aforament limitat i limitacions en el temps d’estada. També denuncien que la majoria del menjar continua sent fred i per emportar, una manca de consignes on guardar les pertinences, així com poques dutxes i espais per aquelles persones que surten de la presó.
Tot plegat es recull en la nova edició de la guia ‘Sobreviure al carrer a Barcelona’, que recopila un centenar de recursos on les persones sense llar poden adreçar-se directament. L’arribada del coronavirus ha impactat en la situació de les persones que viuen al carrer i en els recursos que les atenen. Des de fa un temps, als serveis de l’Ajuntament de Barcelona on les persones que viuen al carrer s’han d’adreçar específicament per demanar ajuda – el Servei d’Inserció Social (SIS) i el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) – hi ha llista d’espera perquè la persona pugui ser atesa.
Menys espais de descans
Els espais per descansar durant el dia també s’han vist afectats en l’aforament i les limitacions en el temps d’estada. A més, alguns han tancat temporalment. D’aquesta forma, durant 15 mesos les persones que viuen al carrer han hagut de passar més temps al ras, sense possibilitat de descansar i sentir-se protegides. Alguns centres que oferien aixopluc abans de la pandèmia ja no han tornat a obrir. Tot i que el nombre de serveis higiènics no ha disminuït, les persones que viuen al carrer tenen complicat dutxar-se de manera habitual. Alguns espais on abans de l’arribada de la Covid-19 donaven roba ja no funcionen i altres entitats han agafat el relleu. Segueixen mancant consignes on deixar les pertinences i la documentació de forma segura, així com espais on les persones que surten de la presó i no tenen on anar, es puguin adreçar abans d’acabar al carrer.
Per altra banda, a la nova edició de la guia de la Fundació es veu com, des del 2019 i fins ara, s’han consolidat projectes i serveis que s’adrecen a les dones que viuen al carrer, amb perspectiva de gènere. També destaca l’augment de serveis als quals les persones poden accedir-hi acompanyades del seu animal de companyia però igualment segueix sent un servei minoritari (s’ofereix a 7 de les 60 entitats i serveis públics recollits). Segons el director de l’entitat, Ferran Busquets, els recursos bàsics són molt importants “en el dia a dia” de les persones que viuen al carrer”, però en calen d’altres que “transformin” realment la situació de les persones.
