El 17 d’octubre del 1986, la història de la Barcelona contemporània va canviar per sempre. Aquell dia, a dos quarts de dues de la tarda, al Palais de Beaulieu de Lausana, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), el català Joan Antoni Samaranch, va pronunciar una frase que ha quedat en la memòria de generacions de barcelonins i catalans: “À la ville de… Barcelona”, dient el nom de “Barcelona” en català. La capital de Catalunya competia amb Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane i París per acollir els Jocs Olímpics del 92 i va guanyar. Sis anys després del nomenament com a ciutat olímpica, Barcelona va organitzar els millors Jocs que s’han celebrat fins ara.
La delegació barcelonina a Lausana estava encapçalada per l’alcalde Pasqual Maragall. Les paraules de Samarach van ser rebudes amb un esclat d’alegria. A Barcelona, milers de persones s’havien concentrat a la plaça de Catalunya per veure la retransmissió de l’acte per TVE. La plaça era plena de senyeres. L’èxtasi col·lectiu es va apoderar de la ciutat. Hores després, Maragall es va dirigir a la ciutat des de l’avinguda de Maria Cristina: “Barcelonins, ja hem guanyat”. “Avui és un dia gran per la ciutat de Barcelona… Allò que és bo per Barcelona és bo per Catalunya. I allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya”. Maragall va estar acompanyat del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l’exalcalde Narcís Serra, primer impulsor del projecte olímpic.
35.000 voluntaris amb un paper clau
El fet que Barcelona organitzés els Jocs va suposar una transformació molt profunda, amb l’obertura de la ciutat al mar, la construcció i la modernització d’infraestructures, com les rondes de Dalt i Litoral, l’ampliació de la xarxa de metro i l’aeroport del Prat, que va doblar la seva capacitat. També es van adequar equipaments esportius, alguns dels quals estan ara abandonats. Es va renovar l’Estadi Olímpic i les piscines Bernat Picornell, i es va edificar el Palau Sant Jordi, entre altres instal·lacions. Després de les Olimpíades, la Vila Olímpica, al districte de Sant Martí, es va convertir en un nou barri de la ciutat.
Els Jocs també van deixar un llegat únic fins aleshores: 35.000 voluntaris van participar en l’organització i desenvolupament de les Olimpíades en tasques tan diverses com assistència als atletes, suport a la premsa, presència en els escenaris olímpics… El seu paper va ser clau en l’èxit dels Jocs. Les Olimpíades de Barcelona es van inaugurar el 25 de juliol i van concloure el el 9 d’agost.
