“Abans de tres mesos, evidentment, perquè ja serà el Grand Départ, farem una presentació una mica més tècnica sobre la reforma del Velòdrom d’Horta“. Aquestes paraules són del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé. Les va pronunciar durant la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports celebrada el passat 14 d’abril, arran d’una proposta presentada pel grup de Barcelona En Comú i aprovada pràcticament per unanimitat, que demanava precisament aprofitar el Tour de França per entomar la llargament reclamada remodelació tant de les instal·lacions com del seu entorn. El compromís que va adoptar el regidor socialista semblava clar: presentar abans de l’inici de la competició francesa el pla d’obres per a la instal·lació barcelonina, amb un calendari i pressupost. La cita esportiva va arrencar el passat 4 de juliol, amb menys públic del previst i molts turistes, i sense notícies de cap proposta formal de reforma de l’equipament.
Tampoc se n’ha presentat cap en els dies posteriors al toc d’inici del Tour de França, fins al punt que els participants ja fa dies han creuat a l’altra banda dels Pirineus i a Barcelona no s’ha fet res. L’únic moviment al respecte va ser la tria del Velòdrom com a escenari d’una entrevista que Jaume Collboni va coincidir fa uns dies a Mundo Deportivo. L’alcalde hi confirmava la intenció de fer una “inversió molt important” a les instal·lacions de cara al pròxim mandat, precisant que la cobertura total del recinte i la seva actualització serien el “llegat” del pas de la prova reina del ciclisme per la ciutat. Ara bé, no precisava ni la inversió prevista ni un termini més enllà de les eleccions municipals del 2027. De fet, des del mateix districte d’Horta – Guinardó confirmen que encara no tenen cap projecte sobre la taula sobre aquesta remodelació del recinte anunciada per Escudé ara fa tres mesos.
Sempre amb un ull posat al cel
A l’espera d’aquest promès canvi de cara, l’únic llegat que per ara ha deixat la competició francesa al Velòdrom és un petit circuit d’habilitat per a bicicletes muntat sobre les grades i amb el logotip del Tour de França ben visible. Només s’ha de fer l’exercici de fer una volta completa a les instal·lacions des de la part reservada al públic per adonar-se que aquesta joia arquitectònica del 1984 ha viscut temps millors. Tota l’estructura de les grades està plena de forats, la pintura ha caigut, als seients s’hi acumula la pols i a terra creixen les males herbes entre la brossa. Ara bé, el recinte projectat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius no només pot presumir d’haver guanyat antany el prestigiós premi FAD d’Arquitectura, sinó també d’haver acollit el millor ciclisme en pista del món durant els Jocs Olímpics del 1992. Després de molts anys d’ostracisme, l’espai ja fa un temps que ha recuperat una activitat constant. Això és, en bona part, gràcies a la presència de la Federació Catalana de Ciclisme, que hi té la seva seu i una escola formativa.
“L’espai havia caigut en desús i l’Ajuntament ens va plantejar a principis dels 2000 si hi volíem anar. Vam canviar la seu social per intentar donar-hi vida i activitat i perquè enteníem que no podíem estar en un lloc millor que un recinte referent del ciclisme”, apunta en una conversa amb el TOT Barcelona en Carles Ferrer, president de la Federació. L’entitat fa molts anys que va darrere del cobriment i actualització de les instal·lacions. Les primeres propostes daten aproximadament del 2009 i la més recent fins ara era el projecte que es va posar sobre la taula del consistori el 2010 per provar de millorar la il·luminació del Velòdrom, que no compleix amb els requisits que marquen els organismes internacionals. Tanmateix, el principal problema és l’exposició als canvis meteorològics. “Una de les proves que celebrem aquí la vam haver de canviar de data fins a tres vegades abans de suspendre-la per les pluges“, explica. Ferrer també apunta que hi ha tota una part de la pista a la qual no li toca el sol i es gela quan fa massa fred, de manera que tampoc es pot utilitzar.
Malgrat els seus condicionants actuals, l’equipament encara manté un cert prestigi dins el circuit del ciclisme en pista europeu i mundial. “És un Velòdrom que està molt ben considerat per la fusta que té, que es va renovar no fa massa i és molt ràpida“, assenyala el president federatiu. Tant és així que el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Ciclisme en Pista ja porta gairebé una vintena d’edicions a l’esquena. Ferrer considera que cal una inversió important per posar al dia les instal·lacions en el sentit més ampli de la paraula, però creu que el verdader punt d’inflexió seria el seu cobriment. “És una pena que no es pugui treure més suc al Velòdrom perquè el rendiment del recinte cobert seria totalment diferent. Així no estaríem supeditats als canvis de temps cada cop que tenim entrenaments o una prova […] Seria un pas endavant per al ciclisme de Barcelona i Catalunya”, remarca.
Des de la Federació Catalana de Ciclisme creuen que ara és el moment d’invertir en l’equipament, sobretot tenint en compte que en altres punts de l’estat ja s’han posat diners per cobrir i actualitzar altres velòdroms. “Això ens ha situat en una situació més endarrerida que altres federacions, tot i que mantenim el nostre nivell esportiu en participació i resultats”, precisa. Sobre el perquè no s’ha fet abans, Ferrer té clar que al final tot recau en l’agenda política: “La reforma és una qüestió d’interessos. Portem molts anys de dèficits, però fins ara no hi ha hagut una aposta municipal real […] A veure si ara que ha vingut el Tour aprofitem i aconseguim fer-ho realitat. Ens consta que hi ha aquesta intenció”.
Acostar l’equipament al barri d’Horta
L’esperada remodelació del Velòdrom sembla que vindrà acompanyada d’una transformació del seu entorn. Això hauria de beneficiar els barris de Montbau i, sobretot, d’Horta, la connexió amb el qual ara és a través d’un costerut camí no gaire amable. “Arribar fins aquí és una mica complicat. Tens dues línies d’autobús que t’acosten, però, si vols agafar el metro, has de fer transbord tot i que estiguis al costat”, assegura en Mokhtar Ayouni, president de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta. Per trobar-se amb nosaltres, el líder veïnal -involucrat des de fa més d’una dècada al barri on va anar a parar l’any 1994- ha decidit accedir-hi a peu, salvant un desnivell important. “Crec que els veïns d’Horta no se l’han fet del tot seu perquè es veu com un equipament més professional i de ciutat, que va més enllà del barri”, reflexiona. I afegeix: “No hem constatat que hi hagi una preocupació entre els ciutadans perquè es reformi, hi havia més interès potser amb el palau del Laberint d’Horta. Ara bé, som conscients que és un equipament històric i únic, així que valorem positivament que es tiri endavant amb la reforma. I si serveix per millorar l’entorn, serà positiu“.
Amb la transformació dels voltants del Velòdrom, s’obre la possibilitat que el recinte pugui tornar a obrir-se a la ciutat com a escenari d’esdeveniments o actuacions. Alguns veterans recordaran inclús un concert que El Último de la Fila va fer-hi molts abans de la seva dissolució i més recent retrobament. “No hem de perdre de vista que és una instal·lació ciclista i esportiva. La resta d’activitats han de ser complementàries per garantir que sigui rendible per a l’Ajuntament i les entitats”, puntualitza al respecte el president de la federació ciclista.
