Punxa la missa de celebració de la victòria franquista en una església de Barcelona

Un capellà recorda l'1 d'abril, data del final de la Guerra Civil, a petició "d'alguns feligresos" |La defineix com la fi de la "persecució de l'Església"

“Què, tu hi eres dissabte, a allò de Vox?”. Eren les paraules més repetides a l’espera d’una missa que s’havia de celebrar a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels ahir al vespre. Una missa, però, amb un component especial. Buscava homenatjar la data, 1 d’abril, com a aniversari dels 80 anys de la victòria franquista sobre el bàndol republicà, l’any 1939. Una petició que havien fet simpatitzants de formacions d’ultradreta i que s’havia de celebrar en presència de nombrosos assistents. Però les converses cordials s’allargaven i la cita amb Déu no acabava d’arribar. “Quin fracàs… No arriba ningú. No sé ni si el capellà farà la missa”, rondinava un home especialment preocupat.

Finalment, la missa es va celebrar, com tots els dies laborables. Però en comptes de començar a les 19:30h, com és habitual, es va iniciar passats tres quarts de vuit. I va estar a la sala petita adjacent a la nau central, que ha quedat sense utilitzar-se. Tot plegat, una quarantena de persones –la majoria d’elles dones grans que no feien pinta de ser coneixedores de l’excepcionalitat de la cita a la qual el sacerdot faria al·lusió–. “Avui, com ens heu demanat alguns de vosaltres, celebrem una data assenyalada“, apuntava el capellà que iniciava la cerimònia, “és el dia en què l’Església va deixar de ser perseguida”, hi afegia.

La número 5 de Vox pel 28-A

Al final de la sala, un petit grup d’assidus a mobilitzacions de la ultradreta –vuit persones– seguien les paraules del sacerdot, mentre que al davant se situaven personalitats més destacades, com l’home neguitós perquè no havia vingut prou gent o una dona que minuts abans anunciava a la porta que seria la número 5 de la llista de Vox per a les eleccions del 28 d’abril per Barcelona.

“Primer hi anirà Ignacio –en referència a Ignacio Garriga–, després Juanjo –Juan José Aizcorbe–, després Serafín –el torero Serafín Marín–, i ja després arribem les dones”, explicava la dona, que afegia que “això de la paritat és una ximpleria“. Era Laura Aliaga Pérez, que apareix en la cinquena posició en les llistes publicades al Boletín Oficial del Estado (BOE) aquest matí pel partit d’ultradreta. Fa cinc mesos, a un vídeo a les xarxes es presentava com a coordinadora de Vox “Sarrià-Sant Gervasio”.

 

Record d’èpoques passades 

Durant la introducció a l’homilia, el capellà, que ha evitat fer referència explícita al triomf franquista, s’ha limitat a mencionar el final de la “persecució de l’Església catòlica”. I ha introduït també peticions en clau política. Ha demanat acceptar “errors que van cometre uns i altres” i ha reclamat deixar de banda “la visceralitat” d’alguns discursos en relació als immigrants, per als quals ha demanat “caritat”. 

De la mateixa manera, semblava que el sacerdot volia dir la seva també en referència a la polèmica de la setmana passada, quan el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va demanar a Felip VI que es disculpés pels abusos que va cometre el regne espanyol durant la conquesta d’Amèrica. “Cal buscar la veritat autèntica […] i no la que alguns intenten explicar-nos“, remarcava el pare que oficiava la missa. I arribava a demanar que es recordés “la bona feina dels missioners”, en referència de la colonització amb la participació de l’Església.

I mitja hora després d’haver entrat, amb l’hòstia ingerida i els pecats espolsats, els mateixos que abans s’aplegaven a la porta es dispersaven mentre acabaven de fer els últims apunts polítics. “Ah, ja sé de què em sonaves”, se li apropava un a un altre, “tu estaves en unes reunions en què organitzàvem el 12 d’octubre del 2018, oi?”, en record de la manifestació espanyolista. Han sigut pocs però ben avinguts.

Més informació

Nou comentari