L’alberg per a persones sense llar amb addiccions ha obert portes finalment al Baix Guinardó aquest dissabte, malgrat l’oposició veïnal. Part dels usuaris ja s’han instal·lat a les seves habitacions, després de rematar els últims preparatius aquest cap de setmana.
Aquest nou servei municipal, el primer d’aquestes característiques, es va estrenar a les Corts però en esgotar el primer contracte d’arrendament la titularitat no va presentar-se al concurs per renovar l’emplaçament. La ubicació guanyadora va ser una finca d’Horta-Guinardó, l’antic Hotel Aristol, situat davant de l’escola Mas Casanovas. Famílies d’aquest centre educatiu i residents a la rodalia van manifestar-se en diverses ocasions en contra de l’obertura de l’alberg per la proximitat a l’alumnat.
Aquest rebuig social ha arribat a oïdes dels usuaris del centre, que han expressat a través dels mitjans de comunicació la seva tristesa per aquesta rebuda al nou barri i han reiterat que no són una amenaça. El centre ha impartit cursos per pal·liar l’impacte emocional en els seus usuaris, segons ha explicat a l’agència ACN. A través de teatre i rols, escenifiquen possibles situacions que puguin trobar al barri. També els han fet llegir algunes de les notícies publicades a la premsa. Confien que amb el temps es demostrarà que la convivència pot ser bona i “no hi ha res estrany” ni que hagi de fer “por”.
Per contra, els veïns se senten poc o gens escoltats per part del consistori. Fonts veïnals han explicat al TOT Barcelona que s’han assabentat de l’obertura aquest mateix dissabte a través d’un brevíssim comunicat que el districte ha enviat a l’associació de famílies de l’escola. “Com a membres de la Comissió de Seguiment Veïnal, us informem que avui 12 de març es posa en marxa el Centre d’Acollida Baix Guinardó”, diu la nota rebuda. “No teníem constància de res, només ens han enviat aquest mail”, protesten els mobilitzats. Després de les nombroses protestes realitzades esperaven almenys una comunicació més fluïda. No hi va ajudar el descobert inicial sobre l’espai escollit, ja que l’amo de l’hotel afirmava no saber res del projecte perquè l’havia estat portant un familiar seu.
Desintoxicació i reinserció
El centre fa unes funcions semblants a les de qualsevol alberg per a sense llar i cobreix necessitats bàsiques com oferir un lloc on dormir i menjar calent. A més, però, fa un acompanyament personalitzat de cada resident perquè pugui recuperar-se de l’addicció que pateix. Un equip mèdic i social l’atén i l’encamina cap a posteriors recursos d’inclusió social.
L’antic hotel Aristol té capacitat per allotjar mig centenar d’usuaris, però l’Ajuntament ha establert reserves per a col·lectius especials, com quatre places fixes per a víctimes de violència de gènere o al carrer. També hi ha un espai previst per a persones amb mobilitat reduïda i un altre per a parelles. No obstant, el perfil majoritari és el d’un home major de 45 anys, amb un historial llarg de consums i que ja ha iniciat un procés de desintoxicació.
El nou model d’alberg especialitzat desembarca al Guinardó amb bon currículum de convivència a les Corts i sobretot amb uns resultats molt bons en rehabilitació d’addiccions. Als tres mesos de viure-hi, la majoria d’usuaris s’ha desenganxat: “Un 70% de reducció pel que fa a l’alcohol i un 50% pel que fa a la resta de substàncies”. “I a partir dels 6 mesos es nota en aspectes com la son, el pes o la integració comunitària”, explica una portaveu del centre, Ester Aranda.
Dues de les dones allotjades actualment a l’equipament exposen la seva situació i agraeixen haver entrat a l’alberg. Carmen Andraes ha dormit al carrer durant 5 anys, on ha patit robatoris “moltes vegades”. Viure a l’alberg amb la seva parella li va “canviar la vida”, diu, en poder disposar “de tots els àpats, dutxa i un llit calent”. Una situació similar és la de Rosa Maria Martínez, també usuària. Després de més de 2 anys dormint en un cotxe va sentir “que tocava fons” i una educadora i un psiquiatra la van encaminar cap a aquest alberg. “Quan vaig arribar que no pesava ni 40 quilos”, assegura, mentre que ara té molt millor salut i s’ha tornat a posar en contacte amb la seva família.
Martínez lamenta els prejudicis que ha causat el trasllat de l’equipament i recalca que la proximitat a l’escola no és cap problema: “Som conscients que hi ha nens, jo mateixa tinc una filla, i no es veurà res estrany, som persones com la resta”. No hi haurà “xeringues ni alcohol”, sentencia Andraes. “No ens coneixen, però som bona gent i, de fet, els col·lectius més vulnerables som els que més sentiments tenim”, sosté.
