La cèntrica plaça d’Urquinaona és trepitjada diàriament per centenars o milers de persones. Ubicada entre la ronda de Sant Pere i el començament de la Via Laietana, té una superfície urbanitzada de més de 18.000 metres quadrats. Convertida en punt de trobada habitual dels barcelonins, duu el nom del bisbe José María Urquinaona Bidot. Tot i néixer a Cadis el 1883, la seva integració amb Barcelona i Catalunya va ser molt important. Va ser bisbe de Barcelona entre 1878 i 1883, va organitzar els actes del mil·lenari de Montserrat i va aconseguir que el papa Lleó XIII proclamés la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya.
Tal com detalla el web del nomenclàtor de Barcelona, la plaça es va construir quan es van enderrocar els baluards de Jonqueres i Sant Pere el 1857. Per la seva proximitat, el primer nom que se li va posar va ser el de plaça Nova de Jonqueres. Amb posterioritat, se la va batejar com Obispo Urquinaona, Urquinaona, Francisco Ferrer y Guardia, Ferrer y Guardia, Urquinaona, Obispo Urquinaona i Bisbe Urquinaona, explica el web del nomenclàtor, amb referències als noms en castellà. El nom actual de la plaça d’Urquinaona, ja en català, és de l’any 1982.
Sabies que la plaça Urquinaona de Barcelona va portar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia durant dos anys?#TalDiaComAvui de 1937, Joan Puig Elias, president del CENU i seguidor de Ferrer, va ser l’encarregat d’inaugurar el canvi de nomenclàtor pic.twitter.com/6AqwH17IM4
— Fundació Ferrer i Guàrdia (@f_ferrerguardia) January 17, 2023
La plaça va portar el nom de Ferrer i Guàrdia
Entre el 1937 i el 1939, la plaça es va canviar de nom. Se li va posar el del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. L’aprovació va tenir lloc a finals del 1936 i el canvi es va oficialitzar el gener del 1937. Però en acabar la Guerra Civil, el franquisme va recuperar el nom del bisbe Urquinaona. Segons les imatges difoses a la xarxa X per la Fundació Ferrer i Guàrdia, el nom es va posar en català.
Activista i lliurepensador, Ferrer i Guàrdia va participar en l’intent fallit de revolta del 1886 contra la restauració borbònica, la qual cosa el va obligar a exiliar-se a París, explica l’Ajuntament en la seva pàgina de Memòria Democràtica. El 1901, va tornar a Barcelona i va fundar l’Escola Moderna, en el número 56 del carrer de Bailèn. “Fonamentada en el lliure pensament, el laïcisme, la coeducació i el racionalisme com a vies cap a l’autodeterminació individual i col·lectiva, establiria les bases per a la posterior eclosió d’ateneus i cercles obrers i per a la implantació d’una pedagogia innovadora”. L’ensenyament de Ferrer i Guàrdia va desembocar en una forta oposició per part de l’Església i el regionalisme burgès.
Afusellat al castell de Montjuïc el 1909
El 1906, el bibliotecari de l’Escola Moderna va atemptar contra el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. Ferrer i Guàrdia va ser detingut i empresonat durant un any a la Model de Madrid. Finalment, va ser absolt, però l’Escola Moderna es va tancar. El 1909, després de tornar d’un segon exili, va ser acusat falsament de ser l’instigador de la Setmana Tràgica. “Després d’un judici replet d’irregularitats, va ser condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc”, subratlla l’Ajuntament.
Des de l’Ajuntament, asseguren que ara mateix no hi ha cap proposta a la Ponència del Nomenclàtor per canviar el nom d’Urquinaona pel de Ferrer i Guàrdia. Cap partit ho ha plantejat i tampoc han rebut una proposta d’una iniciativa ciutadana. Des de la Fundació Ferrer i Guàrdia han explicat al TOT que cap al 2008 van plantejar al consistori el nom de Ferrer i Guàrdia a la plaça d’Antoni López, ara plaça d’Idrissa Diallo, però el consistori no ho va acceptar. Ara, el pedagog té un monument a Montjuïc i duu el nom de l’avinguda on està el Poble Espanyol.
El bisbe Urquinaona va posar la primera pedra de la Sagrada Família
El bisbe Urquinaona també és recordat perquè va el 1879 va començar la construcció del Seminari Conciliar de Barcelona i el 1882 va posar la primera pedra de la basílica de la Sagrada Família. En un moment en què l’Església tenia representació al Senat espanyol, Urquinaona es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes en la cambra alta.
L’obertura del metro d’Urquinaona
La història de la plaça d’Urquinaona va lligada a les dues línies de metro que hi passen per sota. El 19 de desembre del 1926, es va inaugurar el segon ramal del Gran Metro de Barcelona, entre les estacions d’Aragó (ara passeig de Gràcia) i Jaume I, amb l’obertura de dues noves estacions, Urquinaona i Jaume I (la línia 4 actual). La parada d’Urquinaona es va construir a la mateixa plaça. S’accedia al suburbà a través d’un edicle -de ferro i vidre- que ja no existeix (va ser enderrocat el 1972) i que desembocava en un ascensor i en una escala de caragol. L’escala centenària encara existeix i, de tant en tant, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) n’organitza visites, juntament a altres instal·lacions històriques del metro, com les estacions de Correus i Gaudí.
Sis anys més tard de l’entrada en funcionament del segon ramal, el 1932, va inaugurar-se l’estació d’Urquinaona que ara és l’L1. Ho va fer en l’ampliació de la línia Metropolitano Transversal, que havia entrat en funcionament el 1926. El tram inicial la Bordeta – Catalunya tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. A l’accés de l’L1 d’Urquinaona, situat a la ronda de Sant Pere i el carrer de Bruc, encara es conserven baranes i pinacles de ferro de fa quasi un segle.
