El director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, i l’intendent Ignasi Teixidor han recalcat que les dades de delinqüència d’aquest any no suposen una alarma per la policia. A més, ha reivindicat l’esforç que s’ha fet des del cos policial tot i comptar amb els mateixos efectius que l’any passat. “Mentre que els robatoris amb violència i intimidació a la via pública han pujat un 30%, les detencions ho han fet un 80%”, ha dit en comparació del període gener-agost d’aquest any i l’anterior. Tanmateix, segons fonts policials, només al voltant d’un 10% dels arrestats entren a presó provisional.
Concretament, l’any passat es van fer 1.627 detencions durant tot l’any per aquest haver comès aquest tipus de delictes. D’aquests, el jutge va decretar presó preventiva en 159 casos (9,8%). En canvi, entre l’1 de gener i el 15 d’agost ja s’ha arribat a la xifra de 1.529 arrestats dels quals 165 (10,8%) han acabat tancats a la garjola. Aquest baix percentatge s’explica per diversos motius.
Una de la causes la trobem en les complicacions a l’hora de delimitar l’abast de la violència utilitzada durant el robatori, en quin grau ha estat utilitzada i fins a quin punt es pot sumar l’agreujant de grup organitzat. Fins i tot amb gravacions de vídeo costa esclarir-ho, remarquen fonts policials. Algunes estrabades, fins i tot, són considerades finalment un simple furt als jutjats.
Un altre dels factors és la influència dels menors d’edat sobre les dades. Els Mossos d’Esquadra han concretat que la tendència en els robatoris violents o intimidatoris és que un de cada quatre detinguts tingui menys de 18 anys. Per contra, tot i constar en el total de les detencions, no poden ingresar a presó.
[r:1]
La compareixença d’aquest matí respon a una anàlisi habitual sobre els reforços policials que s’han fet a Barcelona i el seu entorn les darreres setmanes, com el dispositiu al Front Marítim, a la Mina o a Ciutat Vella. Els Mossos han fixat la nova prioritat en matèria de seguretat: abordar els robatoris violents. Especialment perquè és un tipus de delicte que eleva la sensació subjectiva d’inseguretat entre els ciutadans. De fet, l’objectiu final d’aquesta ofensiva als atracaments és rebaixar l’alarma social al voltant de la inseguretat.
Homicidis, vinculats a la droga
Pel que fa als dotze homicidis d’aquest any, fonts de la policia catalana han recordat que ja s’han resolt 5 dels casos i han detallat que les investigacions mostren que en 2 de cada 3 homicidis les motivacions tenen a veure amb el tràfic de drogues.
Els casos que fins ara han estat tancats són el de l’homicidi d’un jove de Mali a prop de Razzmatazz durant el mes de febrer, el d’una noia de 17 anys a Sant Antoni el mes de maig, el del doble apunyalament a un home en un locutori de l’Eixample el passat juliol, el del veí assassinat a la plaça Folch i Torres del Raval i el d’una baralla a tocar d’Arc de Triomf que va acabar en la mort d’un home. En aquest sentit, és habitual que algunes de les investigacions dels assassinats suposin mesos de treball abans de detenir-ne els responsables.
Sobre el cas del febrer, avui s’ha sabut que el 7 de març es va detenir el presumpte responsable de la mort del Mamadou, el jove que va perdre la vida després de rebre una pallissa al carrer. El detingut és un home pakistanès de 29 anys. La nacionalitat de l’acusat encaixa amb la queixa que ja havien fet pública els amics i familiars de la víctima, que apuntaven a una baralla amb els llauners del voltant de la discoteca.
1 
