Multa de 66.000 euros a un bar perquè un client fumava cànnabis a la terrassa

El gerent del local es nega a pagar, ja que manté que no era conscient del consum de marihuana al seu restaurant i que la policia tampoc no ho va veure

Quan la Guàrdia Urbana va indicar a l’amo del restaurant Maharaja del Raval que signés uns papers, ell es pensava que eren per actuar com a testimoni en la denúncia contra uns clients per fumar un porro de cànnabis a la terrassa del seu local. Mesos més tard, però, el restaurador es va trobar una amarga sorpresa. Li va arribar una carta de l’Ajuntament de Barcelona. La infracció l’assenyalava a ell com a responsable de l’establiment per “tolerar de manera evident” que s’hi fumés marihuana. I encara va trobar un nou element que el faria caure d’esquena: l’expedient resolia que la sanció que li pertocava era de 66.000 euros.

Encara avui dia el gerent d’aquest restaurant de menjar indi –un dels primers que es va instal·lar a la rambla del Raval– no se’n sap avenir de la quantitat que li demanen per no haver-se adonat, segons ell, del comportament d’uns clients en un moment qualsevol. “Tinc clar que seguiré reclamant”, explica a aquest diari, alhora que demana mantenir l’anonimat. De moment, ja ha reclamat una vegada. El consistori, però, ha rebutjat les seves al·legacions emparant-se en què la paraula dels agents de la Guàrdia Urbana és prova suficient i que el sancionat no ha aporta evidències que la desmenteixin. Ara, però, ell ho ha tornat a intentar. I si segueixen mantenint-li la infracció, pensa arribar als jutjats.

Una multa alta per a un únic cas

El cas és singular per diversos motius, però el principal element que crida l’atenció és la quantitat de la multa, tenint en compte la infracció que s’assenyala a la proposta de resolució i els fets que s’hi narren. Entre l’associacionisme comercial del Raval no tenen constància de cap sanció prèvia tan alta.

L’incident va ocórrer l’octubre de 2018. Segons l’expedient, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, “la inspecció es duu a terme atès que un vianant requereix a la patrulla informant-la que hi ha un home fumant cànnabis a la terrassa d’un bar”. Quan van arribar els agents, es van fer les comprovacions dels fets i van resultar “positives”. S’entén que aquestes verificacions fan referència a un únic cas, ja que l’expedient no fa referència a cap altra situació similar.

El gerent del local assegura que tampoc mai havia tingut cap problema previ amb la llei, ni vinculat al consum de cànnabis per part de clients ni de cap altra mena. Aquest diari ha demanat a fonts oficials de la policia barcelonina i del districte de Ciutat Vella si hi havia algun condicionant al voltant d’aquest bar que endurís la multa, però no hi han aportat cap dada al respecte.

Així doncs, amb el que consta a l’expedient, “ens trobem davant d’una sanció clarament desproporcionada”, defensa l’expert i assessor jurídic de la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya, Héctor Brotons. I, de fet, posa en dubte tant el preu que se li fa pagar com el reglament que s’utilitza per sancionar –la llei 11/2009, que regula els espectacles públics i les activitats recreatives–. “A més, és destacable que, com passa a altres comunitats, la llei catalana és més repressiva que l’estatal: mentre la llei de seguretat ciutadana inicia el tram de sancions amb 600 euros, aquí s’està aplicant un tram que comença amb 10.000 euros”, apunta el també director de l’estudi jurídic Brotsanbert.

El que agreuja una sanció

De fet, aquest cas posa de manifest la fina línia que hi ha entre les dues infraccions possibles en un cas així, segons la llei catalana. La sanció que es considera “greu” planteja sancions d’entre 1.000 i 10.000 euros. Però després hi ha una versió endurida d’aquest supòsit, i les multes que se’n deriven oscil·len entre un mínim de 10.000 i un màxim de 100.000 euros.

Els matisos que les separen, però, són poc concrets. El redactat de les dues infraccions és gairebé idèntic. En la versió més lleu ja es castiga que els responsables d’un local tolerin “el consum il·legal de drogues tòxiques, d’estupefaents o substàncies psicotròpiques”. La diferència que s’introdueix en el vessant més greu és que la tolerància es faci “de manera evident” i que hi hagi un “consum il·legal i generalitzat” de les drogues. A més, també afegeix que es faci els ulls grossos davant el tràfic.

“En l’expedient no es recullen aquestes idees i per això es pot parlar tant de desproporcionalitat com d’improcedència”, afegeix Brotons. De fet, el gerent del bar va més enllà i nega el contingut del document que recull la infracció. “La dona que va trucar a la policia diu que es va venir a queixar a mi abans de denunciar-ho, però no és veritat. Si fos així, és clar que els hagués dit alguna cosa, com faig sempre”, assegura. “A més, és curiós que quan la policia va arribar, no van enxampar ningú fumant cap porro. Van anar pel costat i van recollir la burilla de terra”, relata l’afectat. Fonts municipals, així i tot, insisteixen a aquest diari que “la Guàrdia Urbana va comprovar una activitat no permesa com és el consum de drogues en un establiment”.

Cambrers, no policies

L’associació de comerciants Eix Raval assenyala que aquesta tendència és perillosa per als restauradors, especialment en un barri com aquest. “Els locals del Raval sabem què pot passar i alguns locals ja han patit sancions. Però són cambrers i restauradors. No se’ls pot demanar que siguin escombriaires, policies i agents cívics“, reivindica el gerent de l’entitat, Jordi Bordas. L’advocat especialitzat en sancions derivades dels usos cannàbics hi coincideix: “És una conducta que és molt difícil de controlar”.

En el mateix sentit, Bordas lamenta que es mantingui una sanció de 66.000 euros per un fet així en un moment tan crític com el que travessa la restauració. Una crisi social que, precisament, el local Maharaja ha capejat donant un cop de mà als veïns que pitjor ho passaven. Durant el confinament, quan van haver de tancar, va demanar tots els permisos necessaris i va iniciar la donació diària de lots de menjar en una iniciativa conjunta amb l’Indian Culture Centre i la Fundació Indali. I ara, quan havien recuperat una mínima normalitat, s’han trobat amb la fermesa de l’Ajuntament tot i les seves al·legacions.

Així, l’última oferta plantejada en la proposta de resolució que va rebre el local el passat 16 de juliol és que acceptin els fets i paguin voluntàriament. Així, les reduccions de la sanció deixarien la multa en 40.000 euros. Però l’amo del local és insistent i ha tornat a defensar la seva versió. De moment, fonts municipals es limiten a apuntar que estudiaran les al·legacions i “en cas que el contingut de les mateixes demostrin que la sanció és massa elevada, es procedirà a aplicar una sanció d’un import inferior”.

Més informació

Nou comentari