El rebuig a la vacuna contra la Covid-19 està sent pràcticament residual a Barcelona. Segons les dades del departament de Salut analitzades pel TOT Barcelona, des de finals de desembre només 3.500 persones no s’han volgut posar la vacuna, el que suposa aproximadament el 0,6% dels 600.000 barcelonins que han estat cridats per les autoritats sanitàries. En termes absoluts, només representen el 0,2% del total de la ciutat. Aquestes xifres contrasten amb les enquestes que circulaven just abans que comencés la campanya de vacunació, en les quals fins a un 27% dels barcelonins assegurava que no es volia posar la vacuna.
El regidor de Presidència, Jordi Martí, ja va advertir que es tractava de “percepcions” que estaven molt influenciades per la incògnita que suposaven en aquell moment unes vacunes desenvolupades a tota pressa. Ara, cinc mesos després i amb la vacunació que avança a velocitat de creuer, la majoria de pors i dubtes s’han esvaït i ni tan sols la quarantena a les vacunes d’AstranZeneca i Janssen pel risc de trombosi ha tingut un impacte noticiable en el percentatge de persones que no volen sentir a parlar de punxar-se. De fet, la caiguda en picat dels positius ha refermat la confiança en les vacunes.
On hi ha més rebuig?
La negativa a posar-se vacunes es concentra sobretot a la zona nord de la ciutat, en especial a Nou Barris, Sant Andreu i la part de Sant Martí que toca al riu Besòs. El problema és que el departament de Salut no ofereix informació detallada sobre el motiu del rebuig, que podria anar des d’una desconfiança en la mateixa vacuna a una situació sociolaboral complicada que fes impossible que una persona pogués anar a posar-se-la. És molt possible que cada zona tingui les seves particularitats i ni tan sols l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) s’atreveix a fer un diagnòstic fins que no hagi recollit més dades.
Les estadístiques que ofereix Salut es divideixen en Àrees Bàsiques de Salut (ABS), que són unitats administratives lleugerament més grans que els barris, però molt més petites que els districtes. A Barcelona n’hi ha 67. L’ABS del Turó de la Peira és la que registra un major rebuig a la vacuna, amb un 1,65% de negatives. Després hi ha la Guineueta (1,47%), la Pau (1,34%), la Barceloneta (1,23%) i Xafarines (1,12%), que correspon si fa no fa al barri de la Trinitat Nova. Això vol dir que, de les cinc ABS amb més rebuig a la vacuna, tres estan a Nou Barris, una a Sant Martí i una altra a Ciutat Vella. El factor renda podria ser una explicació plausible, però no permet fer una anàlisi general del comportament a tota la ciutat.
[Fes clic a cada casella per veure el % de rebuig de cada Àrea Bàsica de Salut (ABS)]
Per contra, les menors taxes de rebuig a la vacuna es donen a les ABS del Poble-sec-Montjuïc (0,14%), CAP Sant Andreu (0,17%), Ramon Turró (0,18%) –que correspon als barris del Poblenou i Diagonal Mar–, Casernes de Sant Andreu (0,18%) i Sant Antoni (0,19%). Amb aquestes dades es fa difícil trobar un patró que expliqui per què a alguns barris hi ha més gent que no es vol posar la vacuna que a d’altres. Un exemple clar és que Sant Gervasi i la Vila Olímpica, dues zones amb alt poder adquisitiu, tenen percentatges similars al Raval o Porta, barris molt més modestos i en una clara situació de vulnerabilitat social.
La vacunació va per barris
La campanya de vacunació, que fa tot just un mes que ha entrat en la fase decisiva que ha de portar a la immunitat de grup contra la Covid-19, també mostra les diferències importants pel que fa al percentatge de veïns que ha rebut almenys la primera dosi. Segons les dades del departament de Salut, gairebé el 37% dels barcelonins ha estat vacunat, mentre que el percentatge s’enfila fins al 41,8% si només es té en compte la població major de 16 anys, que de moment és el principal objectiu de les autoritats sanitàries perquè són més vulnerables al virus i la seva capacitat de transmissió és major.
En aquest cas, les diferències socioeconòmiques de cada zona de la ciutat sí que juguen un paper més important, una qüestió que no ha agafat per sorpresa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que està treballant per arribar a capes de la població que tenen dificultats amb les noves tecnologies o que podrien tenir més reticències a anar al seu centre de salut per posar-se la vacuna. Els barris de Ciutat Vella, la Zona Nord o bona part del Besòs són els que registren un percentatge més baix de vacunats. Segons apunta Vicente Ortún, director del Màster en Administració i Direcció de Serveis Sanitaris de la UPF-BSM, “l’estructura de la població de cada barri juga un paper important perquè s’ha començat a vacunar les persones grans”.
[Fes clic a cada casella per veure el % de persones de cada Àrea Bàsica de Salut (ABS) que ha rebut la primera dosi de la vacuna]
En el cas de Ciutat Vella, és evident que el factor edat, combinat amb un elevat percentatge de població estrangera –amb una situació precària i possiblement menys acostumada a fer tràmits amb l’administració de manera telemàtica–, juga un paper important. El Raval Sud (15,8%), el Raval Nord (21,2%), el Gòtic (22,49%) i el Casc Antic (22,99%) són, amb diferència, les zones amb un menor percentatge de veïns vacunats i, al mateix temps, són dels barris amb una proporció menor de gent major de 60 anys, que oscil·la entre el 14% del Gòtic amb el 22% de la Barceloneta. El mateix succeeix en altres barris com Ciutat Meridiana, Torre Baró o la Trinitat Vella.
El factor edat, doncs, té un gran pes. Ho demostra també el fet que els barris amb més renda i, per tant, més esperança de vida, són els que en termes absoluts tenen més persones majors de 60 anys, una variable que els situa entre les zones amb més percentatge de vacunats amb la primera dosi. La Nova Esquerra de l’Eixample (40,4%), les Corts (43%), Sarrià (39%) o els dos Sant Gervasi (38%-39%) en són alguns exemples. Però ni l’edat mitjana ni la renda dels barris són una explicació suficient per explicar les diferències, ja que hi ha excepcions notables.
Sant Andreu, amb una renda força per sota de la mitjana de la ciutat, està entre els barris amb més vacunats (41,7%) –fins i tot més que l’upper Diagonal–, igual que la Guineueta (42,2%) o la part sud de la Verneda (42,3%). A l’extrem oposat hi ha nuclis històrics com la Vila de Gràcia o Sants, que en termes econòmics estan al voltant de la mitjana de la ciutat, però en canvi van molt endarrerits en l’administració de primeres dosis i estan al top10 de barris amb més persones majors de 60 anys. Això fa pensar que hi ha altres elements en joc, com la competència digital dels veïns o l’organització de la vacunació de cada centre de salut, que també juguen un paper determinant i és el que l’ASPB vol estudiar a fons per igualar el ritme de vacunació a tota la ciutat.
1 
61 
