Com era habitual abans de la pandèmia, el turisme torna a estar a l’epicentre de l’actualitat barcelonina. En aquests moments és fàcil trobar-se enmig d’aglomeracions de turistes en punts icònics com la Rambla, els carrers del barri Gòtic o la Sagrada Família. També veure a les xarxes socials o als mitjans de comunicació queixes de veïns de zones apartades del centre de la ciutat, com els entorns del Park Güell, on les aglomeracions turístiques ja han col·lapsat alguns carrers. Un altre exemple clau són els búnquers del Carmel, on el teló de fons són unes vistes a Barcelona de postal. Això els converteix en un atractiu turístic ideal per gaudir de postes de sol massificades. Sense anar més lluny, diumenge passat la Guàrdia Urbana va desallotjar més d’un miler de persones que s’havien congregat en aquest mirador. S’estava celebrant una festa. Hi havia, fins i tot, un DJ.
Aquestes escenes ens traslladen a la realitat de 2019, quan Barcelona va acollir una xifra rècord de turistes: 11.977.277. A la mateixa vegada recorden l’estampa que es va viure durant la Setmana Santa de l’any passat, que va suposar el retorn massiu de turistes per primera vegada des de l’esclat de la pandèmia. Llavors va tornar el debat sobre el tipus de turisme que es vol a la ciutat. Mentre el sector turístic va mostrar una visió triomfalista per les onades de turistes, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, feia un crit d’alerta que alhora reobria el debat sobre el model turístic de la ciutat que havia quedat en un calaix durant la pandèmia. “Els veïns que ens hem quedat a Ciutat Vella aquesta Setmana Santa hem patit unes aglomeracions de visitants insuportables. Aquesta situació no aporta res de positiu ni per a les veïnes ni per a l’activitat econòmica de proximitat”, va alertar.
Una ocupació de 87% a Barcelona
Aquesta Setmana Santa el volum de turistes que visitaran Barcelona superarà el d’aquelles “aglomeracions”. Així ho manifesten des del Gremi d’Hotels de Barcelona, que preveuen un 87% d’ocupació. Aquesta opinió la comparteix el president de l’associació comercial Amics de la Rambla, Fermín Villar, que indica al TOT Barcelona que la quantitat de visitants s’aproparà als nivells del 2019. Tot i que espera viure una bona campanya de Setmana Santa, la despesa per persona estarà lluny de la prepandèmia. I és que avisa que està arribant, un altre cop, l’anomenat turisme de borratxera, que inverteix una bona part del pressupost del viatge en cerveses, associacions cannàbiques o drogues. Això no només aporta pocs beneficis econòmics, sinó que genera problemes de convivència. “El turisme de qualitat no és el que gasta més, sinó el que més respecta la ciutat i la seva gent”, afirma.
Per part seva, el gerent de l’associació l’Eix Comercial Raval, Jordi Bordas, també alerta al TOT que la setmana passada va començar a veure pels carrers del Raval persones que venien de turisme de borratxera o a celebrar comiats de solter. “Si vas a la Rambla trobaràs un ‘tio’ amb una polla al cap o un flotador. Aquest és un turisme que no vol el comerç ni els veïns ni la ciutat”, denuncia. Pel que fa a la despesa, també repercuteix el fet que encara no s’han recuperat els turistes japonesos i estatunidencs, que són els que “consumeixen més” en botigues de roba de segona mà i bars i restaurants, entre altres. “Fa pinta que no serà una bona campanya”, vaticina.
Fa uns dies el director general del Gremi d’Hotels, Manel Casals, va celebrar la previsió d’ocupació del 87%: “És una bona notícia perquè és reafirmar la recuperació turística de Barcelona i que seguim sent una marca reconeguda i competitiva a escala internacional”. Aquestes paraules es confronten amb les de part del veïnat de Ciutat Vella. Àngel Cordero, un membre de la junta de la Xarxa Veïnal del Raval, assenyala al TOT que el veïnat “està preocupat” perquè la massificació turística “ja ha arribat” i serà la constant de Setmana Santa i tota la temporada. Això afecta diferents motors que fan subsistir a una Barcelona que encara té personalitat pròpia: el comerç de proximitat i la supervivència del veïnat. “Genera monocultius i el desplegament de cadenes en compte de comerç local, alhora que expulsa els veïns perquè apuja els preus dels lloguers i provoca molèsties, com soroll, entre altres”, apunta. Insisteix que també fomenta el treball precari. “Tenim la sensació que estan venent la ciutat”.
També saturació al transport públic
El mateix punt de vista el comparteix al TOT un integrant de l’Associació de Veïns del Gòtic, Martí Cusó. Parla d’aglomeracions a l’espai públic, de saturació del transport públic (Línia 4 del metro) i de pèrdua d’habitatges, entre altres. És per això que l’entitaat veïnal sosté que el turisme de Barcelona ha de decréixer i canviar l’actual model de ciutat per no dependre tant del turisme. “Cal dissoldre Barcelona Turisme i substituir-la per una agència pública amb participació veïnal que treballi pel decreixement turístic”, diu Cusó, que alerta que Barcelona no pot tornar a viure la realitat de l’estiu del 2019.
Un altre dels temes estrella quan comença la temporada alta del turisme són els creuers que passaran per la capital catalana. El Port de Barcelona, que insisteix que cal recuperar l’activitat dels creuers, calcula que aquest any es produiran unes 800 escales i que més de la meitat dels creuers que passin per Barcelona començaran o acabaran el seu recorregut a Catalunya. A les antípodes d’aquest argument es troba l’Ajuntament, que continua insistint que cal limitar-los. Fa uns dies van indicar que CLIA, la patronal del sector, preveu que aquest estiu s’assoliran nivells rècord, semblants als del 2019: al voltant de 3,2 milions de visitants. Unes xifres que, per al consistori, són “alarmants” enmig de la crisi climàtica que pateix Barcelona i el món sencer.
Sobre els creuers, el gerent de l’Eix Comercial Raval creu que quan Barcelona no és l’origen ni el final del trajecte i, per tant, els creueristes es mouen només unes hores per la ciutat, “no aporten massa” al comerç. “Només contaminen i generen més massificació turística”. L’integrant de la Xarxa Veïnal del Raval va més enllà i cataloga els efectes dels creuers de “caos”. Espera la seva massiva arribada amb negativitat: “Ho passarem com puguem perquè no ens queda una altra i no podem marxar, però s’hauria de fer una revisió exhaustiva d’aquesta mena de turisme”.
7 
