La fisioterapeuta Cristina Cortes va presentar-se voluntària a l’abril per treballar en una residència. S’havia assabentat de la crida de la Generalitat de Catalunya per reclutar professionals de la salut per fer front al SARS-CoV-2 als centres geriàtrics, els espais més mortalment colpejats per la Covid-19. Calia infermers i metges, però també fisioterapeutes i altres perfils sanitaris.
Dos mesos després explica al TOT Barcelona la seva experiència en un dels recintes habilitats per a residents negatius en Covid-19. Ho ha fet després que CCOO detectés irregularitats i es posés en contacte amb alguns empleats, segons desvela un delegat sindical a aquest diari. Quan ella va enviar el seu currículum venia de tancar la seva consulta i d’haver passat la Covid-19. Volia ser d’utilitat durant la pandèmia. El 10 d’abril va rebre una trucada en què la informaven que s’incorporava al dia següent a una residència, però encara no tenia l’alta laboral després de passar el coronavirus i va declinar. La van tornar a reclutar vuit dies després, el 18 d’abril.
Aquell dia va parlar amb una dona que li va detallar les condicions de la feina. Entre elles, el sou. “Em va dir que cobraria 12 euros per hora els caps de setmana i nou euros per hora entre setmana bruts”, assegura. Ella, reconeix en conversa amb el TOT Barcelona, es va sorprendre per la retribució perquè trobava que era elevada. “Els treballadors teníem sospites sobre el que ens pagarien”, comenta.
El lloc on havia entrat a treballar està situat al recinte Mundet, al servei residencial d’estades temporals Respir per a persones grans, propietat de la Diputació de Barcelona. L’espai és a tocar del campus Mundet de la Universitat de Barcelona (UB) i està format per diversos edificis, que es divideixen en plantes que porten els noms de personalitats com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Pau Casals o Margarida Xirgu. La zona anomenada Margarida Xirgu, ubicada en l’edifici més proper a Collserola, és la que va cedir la Diputació a la Generalitat perquè hi portés avis de residències que no s’havien contagiat de Covid-19.
La Diputació va cedir part del recinte al departament de Salut a través del Consorci Salut i Social de Catalunya (CSC), del que forma part juntament amb altres administracions com l’Ajuntament de Barcelona. Dins del consorci també hi ha la Fundació S21, que contribueix al “desplegament de la Xarxa Pública Catalana de Serveis Socials i d’atenció a les persones amb dependència”, segons consta a la pàgina web. La Fundació S21 és l’empresa que controla l’espai habilitat per Salut.
Sou final: el que marca el conveni
Cortes va formar part de la plantilla de Margarida Xirgu del 18 d’abril al 5 de maig, tot i que el primer dia de feina va ser el 22 d’abril. Entre aquestes dues dates, relata, va descobrir que no cobraria el que li van dir per telèfon, sinó el que marca el conveni del sector. Així doncs, rebria el sou corresponent a la categoria de gerocultora, que és de 997,16 euros al mes, segons consta a la taula salarial del conveni col·lectiu. A les dues nòmines que ha rebut Cortes, a les quals ha tingut accés aquest diari, es pot comprovar que va cobrar 33,24 euros per dia. En la primera nòmina, del 18 al 30 d’abril, va cobrar 7,2 euros per hora treballada en brut, lluny dels 9,90 euros per hora bruts que, segons diu, li van prometre.
Una altre testimoni consultat pel TOT Barcelona coincideix que abans d’entrar a treballar una persona del consorci li va especificar que percebria 12 euros per hora els caps de setmana i uns nou euros per hora bruts entre setmana. “A tots ens van dir el mateix sobre el sou”, es queixa aquesta persona. “Ens hem sentit enganyats”, lamenta. Assegura que “tots” els empleats contractats per al Margarida Xirgu pensaven que percebrien més del que han acabat cobrant. Segons Cristina Cortes, la persona que li va afirmar que cobraria 12 i 9 euros per hora bruts va negar més tard que li ho hagués dit.
“Et truquen d’una institució pública i com has de creure que et mentiran!”, sosté un delegat sindical de CCOO sobre les suposades promeses de sou. “S’ha de fer un conveni nou per afavorir els treballadors, les residències són un negoci que explota els empleats”, afegeix.
Fonts del Consorci de Salut i Social neguen “contundentment” que s’hagi donat informació de sous “que després no es correspon” amb la realitat. “El salari és el del conveni i els treballadors l’accepten en signar el contracte”, apunten. Fan referència al VII conveni col·lectiu marc estatal de serveis d’atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l’autonomia personal.
Quant a l’oficialització del contracte, l’altre testimoni detalla que, com Cristina Cortes, va començar el 22 d’abril. En canvi, no va ser fins al “28 o 29” del mateix mes que va signar el contracte.
Les proves PCR, una altra desavinença
Les proves PCR (sigles en anglès que volen dir Reacció en Cadena de la Polimerasa) són un altre punt de desavinença. El consorci és també rotund en això: “S’ha fet la prova a tots els treballadors, no ens consta que no hagi estat així en cap cas”. En canvi, l’altre testimoni sosté que a dia d’avui hi ha alguns treballadors a qui no s’ha fet cap PCR. Des del consorci exposen que les proves diagnòstiques es fan als empleats quan comencen el contracte i “cada vegada que presenten símptomes”, cosa que nega una de les treballadores consultades.
Una conversa de Whatsapp que ha pogut veure aquesta redacció mostra com la direcció del Margarida Xirgu demanava a principis de maig el Codi d’Identificació Personal (CIP) que apareix a la targeta sanitària per fer la prova PCR. Els treballadors van començar el 22 d’abril i, segons fonts del consorci, es van fer les proves abans d’aquell dia o, com a molt, uns dies més tard. “Tots els treballadors s’han fet una PCR”, reiteren els portaveus.
Cristina Cortes sí que va fer-se una prova PCR. Va ser el 20 d’abril, dos dies abans de començar a treballar i després de molta “insistència”. Matisa, però, que no en sap el resultat i que els responsables del recinte li van dir que, si fos positiu, els ho haurien dit.
Un espai per a negatius que ha acabat tenint contagis
Salut va concebre l’espai cedit per la Diputació com a lliure de Covid-19 i com a allotjament segur per a residents. No obstant, l’habilitat del virus per passar desapercebut i propagar-se ha fet que actualment alguns dels residents al Margarida Xirgu hagin donat positiu. Segons l’altre testimoni, la majoria de residents estan ara contagiats. “És una situació que podia passar igual que a totes les residències, ja que hi ha residents que poden ser asimptomàtics quan entren o que poden donar negatiu en un test perquè la malaltia no es manifesta ni dona positiu fins al cap d’uns dies” , justifiquen fonts del consorci. Les mateixes fonts posen de relleu que “tots els treballadors” estaven avisats que no es podia garantir que el centre es mantingués lliure de coronavirus. “Això no ho podem garantir nosaltres ni ningú, davant d’aquest virus”, conclouen.
L’administració dels medicaments també provoca fricció entre part de la plantilla i el consorci. Cortes i l’altra font consultada denuncien que han hagut de donar medicaments sense la supervisió d’un infermer o infermera. El conveni col·lectiu d’aplicació per a les residències inclou entre les tasques dels gericultors –la categoria en què estava contractada Cortes– “col·laborar amb el personal sanitari en l’administració de la medicació”. En canvi, expressa que “cada nit” va administrar medicaments sense supervisió i, per tant, va fer més que “col·laborar”. Fonts del consorci subratllen que hi ha personal de “medicina i d’infermeria que s’encarrega de preparar i supervisar la medicació” i defensen la bona gestió de l’espai.
