L’Ajuntament de Barcelona es prepara per rebatejar la plaça d’Antonio López, a Ciutat Vella. Fa anys que la polèmica envolta el nom d’aquest espai al final de la Via Laietana, que rep el nom del primer marquès de Comillas i que va fer negocis amb el tràfic d’esclaus a Amèrica, motiu pel qual ja es va retirar una estàtua dedicada a la seva memòria a 2018 a la mateixa plaça. En un gest carregat de simbolisme, el nom escollit per rellevar Antonio López és el d’Idrissa Diallo, un jove guineà sense permís de residència de 21 anys que havia saltat la tanca de Melilla i que va morir el 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, una tragèdia que va esperonar la protesta dels moviments socials que reclamen el tancament del CIE.
L’elecció del nom d’Idrissa Diallo és un dels que han rebut el vistiplau de la ponència del nomenclàtor. En realitat, però, l’actual plaça d’Antonio López, que queda dividida pel mig per la calçada de la Via Laietana, es partirà en dos: la banda de Besòs rebrà el nom de l’immigrant guineà i el cantó de Llobregat es convertirà en la plaça de Correus.
Més noms de dones
Per altra banda, la ponència del nomenclàtor s’ha expressat a favor d’incorporar el nom de 14 dones a les vies de la ciutat. Les seleccionades són la paisatgista Rosa Barba, que donarà nom a una drecera a Vallvidrera; la transsexual Sonia Rescalvo, assassinada per un grup nazi el 1991, batejarà una plaça del parc de la Ciutadella; la poetessa palestina Fadwa Tuqan serà recordada a uns jardins d’Horta-Guinardó; la pedagoga Montserrat Riera serà homenatjada rebatejant un tram de carrer al barri de La Salut, a Gràcia; les pedagogues Anna Canalias, Antònia Adroher, Clémence Jacquinet, Pepita Uriz, Maria Pi, Mercè Climent i Virginia Amposta posaran nom a diferents jardins del districte de Sant Martí; una plaça interior a Nou Barris rebrà el nom de l’activista veïnal Pilar Espuña, i la filòsofa i lluitadora dels drets de les lesbianes Gretel Ammann i la sindicalista Lola Iturbe també seran recordades amb dos espais a Sant Martí.
L’Ajuntament recorda que la “presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima”. Afegeix que les que fins ara donen nom a vies públiques són majoritàriament “propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia”.
García Márquez i un bomber mort
Alhora, la ponència del nomenclàtor ha decidit que l’espai que hi ha a l’entrada del Centre Cívic Casal de Sarrià, a l’interior dels Jardins de Vil·la Cecília, s’identifiqui amb el nom de l’escriptor i premi Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez. El novel·lista va mantenir una estreta relació amb Barcelona, on va viure entre 1967 i 1975. També ha aprovat que un espai a l’entorn de la fàbrica Cobega passin a dir-se José Garrido Gámez, el bomber que va morir el 26 de febrer de 2010 en acte de servei al districte de Sant Martí.
Així mateix, l’oceanògraf Ramon Margalef tindrà un espai a Sants-Montjuïc i l’expresident de l’Associació de Veïns de Zona Universitària Josep Canals donarà nom a un nou carrer al barri. A més, el districte de Nou Barris comptarà amb el passatge del Ferrocarril del Nord a l’espai peatonalitzat entre els carrers Pintor Alsamora i Rosselló i Porcel
