Home, sènior, blanc i polític: el biaix sociològic de les medalles de Barcelona

El TOT Barcelona repassa la llista de guardonats: només cinc dones tenen la Medalla d'Or de la Ciutat. Pel que fa a mèrits, es reconeixen homes cientifics i dones artistes

La Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona és la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Barcelona per reconèixer persones físiques o jurídiques, nacionals o estrangeres, que hagin destacat pels seus extraordinaris mèrits personals o per haver prestat serveis rellevants a la ciutat, segons indica el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona. El TOT Barcelona ha repassat la llista de guardonats i el perfil dominant de persona que ha rebut aquest reconeixement –per aquesta raó no tindrem en compte les entitats– és un home blanc de 70 anys i que s’ha dedicat a la política, mentre que el reconeixement a les dones és testimonial. I fins i tot si analitzem altres reconeixements com les medalles al mèrit, el perfil no varia gaire, si bé les poques dones receptores passen a ser actrius més joves.

Aquesta distinció és hereva de la Medalla de la Ciutat creada l’any 1950, que comptava amb tres categories (or, plata i bronze). El registre de l’Ajuntament mostra que la primera es va donar el 27 de novembre de 1950 a l’associació Amigos de los Museos i es va atorgar per primer cop a una persona l’any 1967 al capità general franquista José Luís Montesino Espartero. El reglament també va crear distincions al mèrit artístic, científic i esportiu.

En democràcia, la primera medalla es va entregar al geògraf Pau Vila i Dinarés l’any 1980 i la primera dona va ser Jacqueline Picasso el 1982. L’any 2012, l’Ajuntament de Barcelona va reformar la normativa per reordenar les distincions i medalles existents i va regular la creació de quatre categories de distincions: Medalla d’or de la Ciutat de Barcelona; Medalla d’Or al Mèrit Cultural, Científic, Cívic o Esportiu; Medalla d’Honor de Barcelona i Títol honorífic d’Amic o d’Amiga de Barcelona.

Home, blanc, polític de 70 anys

Des que existeix, s’han proposat 60 medalles, de les quals se n’han entregat 56. I d’aquestes, 9 han estat a títol pòstum (a més una va ser proposada a títol pòstum, però no es va entregar). Algunes han estat revocades, com la que es va entregar als feixistes Luis Carrero Blanco, Alfonso Perez Viñeta o Rodolfo Martín Villa, que curiosament és l’home més jove que va rebre aquesta distinció.

El perfil més habitual dels receptors d’aquestes medalles és un home blanc de 70 anys que s’ha dedicat a la política. Incloent o excloent les medalles entregades durant l’etapa franquista, el perfil no varia gaire. En segona posició de professions trobem els capitans generals feixistes i després els artistes, els cantants d’òpera i els metges. Altres perfils que també han rebut aquesta distinció són advocat, arquebisbe de Barcelona, arquitecte, col·leccionista, compositor, duc, empresari, enginyer, historiador, lingüista, missioner, poeta, professor o rei. L’expresident de Sudàfrica, Nelson Mandela, és l’única persona de color que ha rebut la distinció i va ser el 2015, a títol pòstum.

Poques dones i per mèrits aliens

Només hi ha cinc dones que han rebut aquesta medalla. I a més, dues van ser guardonades en relació a mèrits de familiars seus. La primera va ser Carmen Clarà Ayats, germana de l’escultor Josep Clarà Ayats, que va rebre la distinció el 1970 a l’edat de 81 anys per haver donat les obres del seu germà al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ella és l’única dona que va rebre la distinció municipal durant el franquisme. Com ella, la segona dona va ser Jacqueline Picasso, segona esposa de l’artista, que també va rebre la medalla pel mateix motiu l’any 1982 a l’edat de 55 anys. Segueix sent la dona que ha rebut aquest reconeixement a una edat més jove.

La tercera dona premiada va ser la cantant Maria del Mar Bonet l’any 2006 a l’edat de 59 anys. Finalment, es va atorgar medalla municipal l’any 2016 a Muriel Casals i el 2019 a Montserrat Caballé, a títol pòstum a ambdues. L’equip de govern d’Ada Colau ha atorgat tres de les cinc medalles que ha entregat precisament a personatges traspassats. Trias també en va entregar la majoria a personatges morts: Heribert Barrera –després revocada per Ada Colau, a petició de Manuel Valls–, Gabriel García Márquez i Nelson Mandela. Una situació que no és gens comparable a les etapes socialistes, donat que van estar al poder molts més anys i majoritàriament van entregar les medalles a personatges vius, dels quals només dues dones, la germana de Picasso i la cantant mallorquina.

Mèrits per als homes

Analitzant el perfil majoritari de les persones que han rebut les medalles en les diferents categories de mèrits, l’Ajuntament de Barcelona atorga aquesta distinció a un home blanc de 73 anys que s’ha dedicat a l’art o la cultura. Les dades de l’ajuntament comptabilitzen 63 medalles al mèrit artístic i 61 a l’esportiu, 38 al científic, 36 al cultural i 11 al cívic (180 en democràcia).

Un gran gruix d’aquestes medalles van anar a parar a esportistes durant el franquisme, però les dades de l’ajuntament no especifiquen un gran grup de medalles entregades al mèrit esportiu, que podrien fer variar el perfil dels reconeguts, perquè els esportistes acostumen rebre-les de més joves. Així, incloses o excloses les medalles entregades durant el franquisme, amb les dades disponibles el perfil d’homenatjat tampoc no varia gaire.

Medalla d’Or de Barcelona a títol pòstum a Muriel Casals ACN

L’home més jove que ha rebut aquesta medalla va ser l’esportista José Manuel Anglada Niet al mèrit esportiu, l’any 1963. En democràcia va ser el jugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio Ruiz, a l’edat de 36 anys. L’home més vell va ser el meteoròleg Eduard Fontsere amb 100 anys i durant el franquisme, el 1970. En democràcia la va rebre Lluís Martí Bielsa al mèrit cívic l’any 2019 a l’edat de 98 anys. L’única persona de color que ha rebut mai una distinció de l’Ajuntament és Amadou Bocar Sam l’any 2017 a l’edat de 56 anys, medalla d’or al mèrit cívic.

Dones amb mèrits

Pel que fa a les dones que han rebut medalles d’or al mèrit en les diferents categories, el perfil més habitual és una dona blanca de 45 anys i actriu. Les següents professions més habituals són escriptora, pedagoga musical, pianista o cantant d’òpera. Efectivament, la majoria de dones que han rebut una medalla al mèrit han estat en la categoria del mèrit artístic o cultural.

Els franquistes van atorgar-la a les cantants d’òpera Victòria dels Àngels López i Montserrat Caballé; i a la seva mestra i la pedagoga musical Concepció Badia Millàs. Curiosament, els ajuntaments franquistes van atorgar les medalles a les dones més joves. La dona més jove que va rebre alguna medalla al mèrit en democràcia va ser l’esportista Anna Tarrés a l’edat de 44 anys sota el mandat de Trias. Altres dones que han rebut aquesta distinció al mèrit per la seva trajectòria artística han estat Colita, Núria Espert, Roser Capdevila i Montserrat Carulla, entre altres.

Només quatre dones l’han rebut al mèrit científic: l’oceanògrafa Josefina Castellvi, les pedagogues Marta Mata i Àngels Ferrer i, finalment, l’empresària i propietària de la constructora FCC Esther María Koplowitz y Romero de Juseu per la tasca filantròpica de la seva fundació. Les úniques dones que han rebut la distinció en la categoria de mèrit cívic han estat Neus Català i Matilde Ripoll, ambdues a títol pòstum.

El biaix sociològic d’aquestes distincions no s’ha sotmès a una mirada crítica, com sí ha succeït amb el nomenclàtor. Els noms dels carrers i places de Barcelona també evidencien el privilegi de gènere en la notorietat i l’accés a càrrecs decisius, però fa anys que aquest fet s’ha sotmès a revisió històrica i debat polític i actualment es té molt en compte corregir la desigualtat a l’hora de decidir nous noms. També succeeix en el cas dels noms que han de rebre nous equipaments, per exemple amb el debat en marxa sobre dedicar o no la biblioteca de Sarrià a l’escriptor J. V. Foix. En canvi el biaix dels guardons no s’ha revisat encara amb la mateixa intensitat i segueix sent una clara assignatura pendent.

Comentaris

    Pol 09/06/2021 10:35 am
    Home senior, si una persona ha viscut més anys ha tingut més possibilitats de poder fer "coses", aleshores si hom ha fet més "coses", alhora hi ha més possibilitats que algunes de les "coses" que ha fet, siguin premiables. Intentar confondre i barrejar-ho tot, com ara lleis de la vida amb discriminacions, a qui beneficia i què cerquen els divulgadors d'aquestes "teories" ?
    124
    72
    Respon
    Ramon 09/06/2021 9:56 am
    Si no m'erro el botifler en cap Pascual Maragall va atorgar-la al falangista Socías Humbert. Al Porcioles la medalla no va gosar-hi però també va homenatjar-lo.

Nou comentari