“Hi ha un moment que acceptes que has de marxar, perquè la lluita psicològica i física perllongada fa mal. Quan t’expropien, l’únic que vols és que allà on hi havia casa teva sigui un lloc bonic on puguis tornar-hi, no només per recordar on vas viure, sinó per explicar com era el barri”.
La Nora Miquel habitava amb la seva parella la caseta del número 26 del carrer Castells i van acceptar l’any 2013 el reallotjament en un pis del Camp de la Creu, un altre nucli històric de les Corts -el barri data del 1870- que està en perill pels plans urbanístics municipals. Des d’aleshores, aquesta historiadora de l’art milita en la causa de salvar el patrimoni històric i sentimental de la Colònia Castells, fundada el 1923 al barri de les Corts per acollir els treballadors de la fàbrica Castells.
Dos dissenys de parc totalment oposats
Però el temps juga en contra de la Nora i dels membres de la plataforma Salvem el Camp de la Creu-Colònia Castells, disconformes amb el pla urbanístic de l’Ajuntament per construir un parc a l’espai que abans ocupava una part de la Colònia Castells, perquè les excavadores començaran a entrar “d’aquí a unes setmanes”, segons l’Ajuntament. De fet, només resten dempeus una vintena de casetes al passatge de Piera, i únicament dues continuen habitades.
El projecte municipal preveu remodelar la zona amb una àrea de 9.600m2 entre els carrers de l’Equador, Montnegre, Entença i Taquígraf Serra, “amb la voluntat que revitalitzi la zona, l’ompli d’usos veïnals i esdevingui un petit pulmó verd per al districte”, detallen fonts municipals al TOT Barcelona, que remarquen que “la major part del parc inclourà zones verdes, arbrat, parterres permeables i horts urbans, i també hi haurà les voreres que envolten el parc i els camins interiors per poder caminar-hi i per garantir l’accessibilitat i el pas de cadires de rodes”.
Per contra, els veïns aplegats a la plataforma creuen que aquest parc, que preveu una plaça central rodona, “té molt poc a veure amb la trama de la Colònia i no recupera l’antic traçat dels passatges, gairebé l’únic que ens queda físicament”, defensa l’Adela Agelet, presidenta de l’Associació de Veïns de les Corts. La Nora afegeix que el disseny de parc de l’Ajuntament no respon a la vida que s’hi feia: “La colònia era vida al carrer i necessitem que en el projecte es reflecteixi aquesta vida. El parc que s’ha previst serà de pas, per connectar carrers, però no per fer-hi vida”.
Pel que fa a les cases, la idea que més convenç la plataforma és que les casetes, i fins i tot el parc, es convertissin en un centre de recuperació de memòria històrica. “El nostre projecte integra les cases i el parc, no les segrega, perquè pot esdevenir un espai perquè els nenes de les escoles aprenguin què va ser el procés d’industrialització a Barcelona i el pas del camp a la ciutat sense necessitat d’anar a una altra colònia. No conservem la fàbrica, és cert, però igualment es pot explicar el procés, i el passatge de Piera ha de servir per poder explicar com es vivia a la Colònia”, diu la Nora Miquel, que insisteix que no s’oposen a tenir un parc ni al verd, sinó que volen “salvar de l’oblit un patrimoni històric i sentimental”.
De fet, la plataforma ha posat sobre la taula un disseny alternatiu radicalment diferent, i lamenta que l’Ajuntament “hagi obviat les aportacions veïnals durant el procés participatiu”. Del disseny veïnal desapareix la plaça central rodona, guanya protagonisme l’entrada del carrer de Piera i es conserva el traçat dels carrers de la Colònia, que de fet, continuen asfaltats. Les pèrgoles es posen sobre aquest traçat i es fa un espai “més permeable a les casetes”, amb els horts al seu lloc original.
Però el consistori nega que no hagi tingut en compte les aportacions veïnals. Preguntat per aquesta qüestió, assegura que en el marc del procés partipatiu Tria el verd de la Colònia, “en totes les sessions es van prendre els acords amb la majoria dels veïns i veïnes participants i entitats assistents, en total, unes 200 persones durant les sessions de les quatre fases”.
Les casetes del passatge de Piera, realment salvades?
Aquesta és la pregunta que els veïns creuen que a hores d’ara no té una resposta afirmativa. Temen que el fet que hagin estat segregades del pla urbanístic del parc i hagin passat a dependre de patrimoni pot ser la seva sentència de mort. La raó? “Si realment volen patrimonialitzar les casetes, és un procés molt llarg, ens diuen els experts que com a mínim dos anys, de manera que va passant el temps i el projecte del parc i el de les casetes es desvinculen. Ens preocupa que les casetes quedin en un calaix fins que el deteriorament de les seves estructures obligui a enderrocar-les”, avisa l’Adela.
En aquest moment de la conversa, la Nora afegeix que ella ja ha viscut aquesta “estratègia” de deixar passar el temps amb la seva casa de la Colònia Castells: “Aleshores no ens van deixar reformar res exteriorment, volien que s’anés degradant tot i no van moure un dit. La Colònia anava perdent la vida i els jugaven amb els tempos de l’expropiació, dient-nos que passarien entre tres mesos i un any i mig. Volien destruir-ho tot”.
Per contra, l’Ajuntament insisteix al TOT Barcelona que aquest patrimoni no està en perill. La urbanització del parc incorporarà elements urbans informatius que explicaran i recordaran la història de l’entorn, diu el consistori, que pel que fa a les casetes del carrer de Piera, insisteix que “la conservació d’una part dels habitatges de l’antiga colònia -en total, 11- permetrà posar en valor la memòria històrica del recinte i els usos que havien tingut”.
Però què s’hi farà, en aquestes 11 casetes? “S’hi preveu ubicar instal·lacions de servei de la zona verda i dels horts urbans, i seran un espai d’ús pel barri amb altres activitats que es concretaran una vegada rehabilitades. Actualment s’està treballant en l’avantprojecte de les casetes, que va ser la proposta més votada en els pressupostos participatius de les Corts”, afegeixen fonts del consistori.
Sigui com sigui, els veïns aplegats a la plataforma tenen poc marge per evitar que les excavadores arrenquin motors en unes setmanes pe començar a construir el parc de la Colònia Castells. Ells, insisteixen, també volen un parc, però sobretot, volen “impedir que amb l’argument d’un pulmó verd enterrem la memòria d’un barri obrer de les Corts, i amb ella, la possibilitat que les generacions futures coneguin el passat del barri, clau per a la industrialització de la ciutat”, sentencia la Nora.
