Barcelona està a punt de perdre un barri tan poc conegut com singular, amb una rica memòria que reflecteix l’evolució de la ciutat. L’any 1836 les Corts s’independitza de Sarrià i uns 360 habitants comencen un camí en solitari amb un caràcter marcadament rural. Les masies són la principal edificació, fins que tres dècades després, el 1870, s’inaugura la gran fàbrica de teixits de cotó Can Batlló. De sobte, una munió de treballadors s’instal·len en un indret gairebé deshabitat de les Corts, entre la fàbrica, els carrers Entença-Gelbart-Josep Tarradellas, i la plaça Concòrdia.

És la llavor del barri del Camp de la Creu, delimitat per la riera de Magòria i la carretera de Sarrià. Ben aviat, es transforma en epicentre del moviment obrer i anarquista, que al primer terç del segle XX rebrà un nou impuls amb la fundació de la Colònia Castells. La plaça del Carme, entre els carrers de Montnegre i de Morales, esdevé el centre de la vida social: “Hi ha el forn de pa, la vaqueria i l’Ateneu Obrer. La plaça és el punt de reunió dels veïns i s’hi celebren les festes populars.

I és també un símbol de lluita ideològica: el 1868, durant la revolució coneguda com la Gloriosa, que aconsegueix destronar Isabel II, el veïnat canvia el seu nom i és rebatejada com a plaça de la Llibertat. Fins que amb el retorn de la monarquia el 1878 els propietaris demanen que recuperi el nom anterior”, explica al TOT Barcelona l’Adrià Terol, historiador i veí del barri. En aquesta plaça, a més, el 1890 s’inaugura una font –ara vandalitzada-, “un gran esdeveniment, sobretot per teixir les relacions veïnals, normalment entre les dones que van a buscar-hi l’aigua”, afegeix Terol.  

Font vandalitzada a la plaça del Carme JORDI PLAY
Font de la plaça del Carme, inaugurada el 1890 JORDI PLAY

Punt de referència de l’anarquisme

I com a epicentre obrer, el Camp de la Creu serà bressol de l’anarquisme. A principis del segle XX, a la plaça del Carme i al carrer de Morales hi ha diferents ateneus i entitats que abracen aquesta ideologia. Com explica al TOT Barcelona la Nora Miquel, historiadora de l’art i veïna del barri que ha investigat i documentat la història del Camp de la Creu, “la zona de la plaça del Carme i del carrer de Morales acullen l’Ateneu Obrer de les Corts, l’ateneu Harmonia Cortsenca, la seu de la Joventut Republicana Radical de les Corts i el Centre Republicà Federal.

A més, al carrer de Gelabert hi ha el bar Los Federales, que ja abans de 1936 reuneix tots els joves del barri. Clarament, esdevé un dels nuclis forts de l’anarquisme a Barcelona”, afirma. En aquest bar, afegeix la Nora, “s’ensenya esperanto, francès, filosofia i altres matèries, amb dos grans mestres, els germans Carrasquer, en Félix i en Francisco, reconeguts anarquistes que també han fundat el 1935 l’escola Eliseu Reclús al carrer de Vallespir, inspirada en la línia racionalista i en principis no autoritaris”.

Una finca del carrer de Morales, al barri del Camp de la Creu JORDI PLAY
Una finca del carrer de Morales, al barri del Camp de la Creu JORDI PLAY

Los Federales és, de fet, el punt de trobada i connexió dels veïns del Camp de la Creu i de la Colònia Castells. Tant és així que quan esclata la Guerra Civil el 1936, “el barri s’organitza per fer front al feixisme i tots els joves van al bar Los Federales, des d’on s’articula el comitè revolucionari de Les Corts, un grup de gent molt nombrós que ocupa diversos centres del barri i se suma a les columnes anarquistes de la Caserna del Bruc”, comenta la Nora Miquel. Una de les persones que s’hi suma és la Concha Pérez Collado, nascuda al ja desaparegut passatge de Roca, filla d’un dels fundadors de la CNT.

Nucli comercial de les Corts

Més enllà de la lluita política, el Camp de la Creu és també un pol d’activitat econòmica. Com rememora l’Adrià Terol, “als carrers de Morales i de Montnegre s’hi obren des de la seva fundació molts negocis, alguns d’animals per abastir la població nouvinguda: cal produir aliments, confeccionar roba i oferir transport”. Una petjada, afegeix, que encara és visible a les façanes dels edificis històrics, com el cap de boc, o l’antiga cavallerissa Comas del carrer de Morales, una empresa de transport que va col·locar un cap de cavall a la façana com a reclam”.

carrer Morales. Camp de la Creu. Les Corts.
Cap de cavall que es conserva al carrer de Morales, testimoni del seu passat comercial JORDI PLAY

Un barri en risc de desaparició

Des de fa uns anys, el patrimoni d’aquest barri, tant l’arquitectònic com el sentimental, està en perill. “Tenim la sensació que si no hi ha edificis d’arquitectes reconeguts la memòria d’aquests barris no interessa tant”, lamenta Terol. I és que el barri afronta una transformació urbanística –vinculada també a la de la Colònia Castells– que implica enderrocar tota una illa de cases al carrer Entença, entre Gelabert i Montnegre. Un cop molt dur per al que queda de barri -ja hi ha hagut enderrocs i s’hi han alçat edificis per reallotjar els afectats per les expropiacions de la Colònia- i per al seu patrimoni, testimoni de la Barcelona obrera.

“L’essència del barri està en perill, les coses que s’han conservat ha estat per iniciativa privada, però estem deixats de la mà de déu”, alerta la Nora Miquel. Algunes de les cases del barri quedaran protegides, però altres aniran a terra amb el pla urbanístic de l’Ajuntament. És el cas, per exemple, de l’emblemàtica casa del boc, l’edifici del carrer Montnegre, 46, que pren el nom d’un cap de boc que llueix a la façana com a mostra de l’ofici de pellaire.

Mapa de les Corts quan es funda el Camp de la Creu
Pla urbanístic, realitzat pel mestre d’obres Francesc Padrol
 

Nou comentari

Comparteix