Abans que es fessin tristament cèlebres pel seu paper en el procés judicial contra líders independentistes, Pablo Llarena i Manuel Marchena van tenir un paper destacat en una sentència del Tribunal Suprem que va determinar el tractament judicial dels furts, el delicte més freqüent a Barcelona. Va ser a finals de juny del 2017, dos mesos abans que esclatés la macrocausa contra l’1-O.
Tots dos magistrats van participar en el debat jurídic que va acabar desactivant des del Suprem la possibilitat d’enviar a la presó els lladres multireincidents de petits robatoris sense violència. I ho van fer enfrontats: Llarena vs. Marchena, divisió al ple de la sala penal del Suprem.
Marchena formava part de la majoria del tribunal que va deixar la situació que ara l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria d’Interior demanen que es reverteixi, amb una nova reforma del Codi Penal. Llarena, en canvi, va liderar un vot particular en contra d’aquella decisió.
D’aquesta manera, Llarena es posava de la banda en què ara es troben el conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Tots dos atribueixen a la sentència del Suprem la “impunitat” que ha incentivat l’increment de furts: el primer semestre del 2019 n’hi ha hagut un 31% més que en el mateix període del 2016.
La base jurídica de la discussió
La sentència, que va tenir el suport de Marchena, s’agafa a l’article 22.8 del Codi Penal, segons el qual l’agreujant de reincidència no es pot aplicar als delictes lleus, com ara els furts –robatoris sense violència– de menys de 400 euros.
Seguint aquesta lògica, aquests jutges van considerar que l’article 235.1.7 –introduït al Codi Penal el 2015 expressament per lluitar contra la multireincidència– tampoc es pot utilitzar en aquests casos. Com que els furts solen ser de carteres i telèfons mòbils –que un cop utilitzats perden valor–, la majoria són delictes lleus i es castiguen amb multes. El furtador continua al carrer i, si vol evitar arrestos domiciliaris, torna a robar per pagar la sanció.
La discussió havia arribat al Suprem precisament pel robatori d’un mòbil a Barcelona, que va acabar amb recurs de cassassió. Per a Marchena i la majoria de magistrats de la Sala Penal, enviar a la presó un furtador només pel fet que arribés a la quarta condemna –que és el que mana l’article 235.1.17– era “substancialment desproporcionat”. Per això van ordenar que es fes prevaldre l’article 22.8, que havia sobreviscut a la reforma del Codi Penal del 2015 sense que els legisladors el toquessin, per descuit o perquè els va semblar que no calia.
Per a Llarena, en canvi, l’exposició de motius de la reforma del 2015 esvaïa qualsevol dubte sobre la voluntat dels legisladors perquè explicitava que s’excloien de la consideració de lleus “els delictes en els quals concorri alguna circumstància agreujant, en particular la comissió reiterada de delictes contra la propietat […]”.
El paper del PSOE
De fet, Llarena –i cinc jutges més que es van adherir al seu vot particular–, recordava que durant el debat parlamentari una part del text parlava de la “professionalitat” dels furtadors que actuen “amb l’ànim de proveir-se d’una font d’ingressos no merament ocasional”. Va ser el PSOE qui va fer canviar aquest redactat perquè considerava que s’entrava en un “judici de perillositat” políticament incorrecte.
Quatre anys, moltes crítiques i una “crisi de seguretat després”, el 2 de setembre passat, Colau s’alineava amb l’ala dura del Suprem –la de Llarena– i amb la primera versió del text legislatiu del 2015, i parlava obertament de “lladres professionals” al programa de Risjo Mejide, Todo es mentira, a Cuatro.
Ja havia fet servir aquests conceptes altres vegades, però en aquest vídeo es concentren els arguments de l’alcaldessa. Mejide li pregunta per l’increment de robatoris violents –que sí que tenen penes de presó– i ella respon parlant dels furts, perquè li diu que és una tendència dels últims dos anys per “un canvi en el tractament judicial de la reincidència”.
Mejide li pregunta aleshores si és “culpa dels jutges” i ella replica que “no”. “El que passa és que hi ha una legislació i una sentència del Tribunal Suprem que fa que abans fos més fàcil distingir un lladre ocasional que, per necessitat, feia un furt inferior a 400 euros, dels lladres professionals que actuen en bandes organitzades. Aquesta reincidència abans es penava més, amb penes de presó, i una sentència del Suprem va dir que no es podia interpretar d’aquesta manera. Això llança un missatge d’impunitat”, argumenta.
Aquest plantejament –compartit, almenys en l’essència, amb la conselleria d’Interior– és el que porta a demanar una nova reforma del Codi Penal perquè els jutges puguin tornar a enviar a la presó els furtadors. I els experts no es posen d’acord sobre si això serviria de res.
Tres experts a favor de tornar a reformar el Codi Penal
1. “La sentència del Suprem no és l’única causa”
La mateixa jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, té dubtes. Per a la magistrada, “és un parer bastant comú entre els jutges que caldria poder agreujar la resposta penal si hi ha reincidència en els furts, perquè si no se’ls multa i tornen a delinquir”. Però no està d’acord que aquest sigui l’únic factor del “creixement exponencial” dels furts a Barcelona. “No es pot justificar tot per aquesta jurisprudència, perquè a Madrid no augmenten tant i s’aplica el mateix criteri”, adverteix. Efectivament, segons les dades del primer semestre del 2019, facilitades pel ministeri de l’Interior, aquest tipus de robatori ha crescut a la capital catalana un 7,4% respecte de la primera meitat del 2018, i a Madrid només un 3,5%. Segons Caso, “ens hem de preguntar alguna cosa més, pensar en el model de ciutat i si tenim capacitat per garantir la seguretat dels que hi viuen i dels turistes, que moltes vegades són les víctimes d’aquests delicte”. En canvi, té clara la manera d’atacar els robatoris violents, que són menys en quantitat que els furts però que s’han incrementat un 30,5% en la primera meitat de l’any. La jutge degana està convençuda que amb quatre jutjats més es podria fer un pla perquè, en un any, els judicis ràpids es fessin en 15 dies, i no en 8 o 9 mesos com ara.
2. “Sense presó tampoc pots expulsar”
Albert Pons, vocal de la secció penal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, no accepta la idea que la famosa sentència del Suprem hagi provocat l’increment dels furts, però sí que considera que aquella resolució va ser una “interpretació restrictiva” del Codi Penal que a hores d’ara només es pot revertir amb una nova reforma del text legal, que seria la número 33. “El problema de la situació actual és que si no pots dictar condemnes de presó tampoc les pots substituir per l’expulsió del país, que seria el més lògic si els implicats són estrangers en situació irregular”, afegeix.
3. “La situació actual genera impunitat”
Per a Jofre Montoto, expert en seguretat, és evident que “alguna cosa s’ha de fer si no es pot aplicar l’agreujant de multireincidència” per enviar a la presó els furtadors. “La situació actual genera impunitat. N’hi ha que tenen 80 detencions acumulades i tornen al carrer, hi ha autèntiques màfies”, argumenta. Però també reconeix que “cal millorar les relacions internacionals entre policies perquè aquests grups no es puguin moure tan lliurement”. De la possibilitat d’abordar aquest fenomen amb investigació policial i demostrar que són grups criminals organitzats –ho suggereix la mateixa Mercè Caso com una via més i per a altres experts hauria de ser la base de tot plegat–, Montoto respon que “és molt difícil”. “Sempre asseguren que són família i demostrar el contrari pot costar mesos”, avisa.
Tres experts en contra de tornar a reformar el Codi Penal
1. “No està clar que l’enduriment redueixi els delictes”
En l’extrem oposat hi ha Roger Mancho, del Col·legi de Criminòlegs. Manté que “no està gens clar que augmentar la duresa de la llei redueixi els delictes”. “Els furts són un tipus de delicte que té més a veure amb l’oportunitat que no pas amb el cost-benefici”, defensa. “El que passa és que s’està buscant una solució policial i judicial una situació vinculada a circumstàncies socials complicades i no es va a l’arrel del problema de la gent que opta per formes poc convencionals de guanyar-se la vida”. Fenòmens com “les bosses d’exclusió social” i “els pisos buits que deriven en narcopisos” i l’existència de molts pisos turístic, tot concentrat en zones de Ciutat Vella, han portat a la pèrdua de teixit social i han desfet els vells mecanismes de control informal de les comunitats de veïns cohesionades i “amb capacitat de regular conductes infractores”.
2. “No canviïs la llei, canvia l’organització per aplicar-la”
Tampoc el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt és partidari de tornar a tocar el Codi Penal. “La fugida cap al dret penal quan hi ha un problema social és una resposta fàcil i econòmica, però no necessàriament efectiva”, anuncia. Té clara la consigna: “No canviïs la llei, canvia l’organització per aplicar-la”. En aquesta frase hi ha dos desafiaments, a la policia i al sistema judicial, però el que ell demana requereix recursos, perquè requereix personal i hores de feina. Admet que “per desmantellar una banda de furtadors al metro amb investigació [demostrar que són un grup criminal] calen mesos de feina”. I, per il·lustrar per què es crea un tap en la justícia, recorda que Europa té 22-23 jutges per cada 100.000 habitats i l’estat espanyol, la meitat. “Caldrien entre 10.000 i 12.000 jutges i n’hi ha 5.000. Ja podem anar reformant el Codi Penal que per ser eficaços cal una estructura que estem molt lluny de tenir.
3. “Cal investigació i mesures socials, són gent emprenyada amb el món”
L’opinió d’un advocat penalista que també ha treballat al torn d’ofici és una altra de les peces bàsiques per entendre el problema. I David del Castillo té clar que l’article del Codi Penal que va bloquejar la sentència del Suprem “està mal fet”, però manté que aplicar la multireincidència tampoc “serviria de res”. “Augmentar les penes no frena el delinqüent, perquè estem parlant de gent emprenyada amb el món i amb molt poc a perdre. Cal anar a les causes del seu comportament. Calen investigació i mesures socials”, subratlla. Si l’única reacció és l’enduriment de la norma, el seu vaticini és que “els que ara furten començaran a cometre delictes més greus que els donin més guanys si amb els robatoris al descuit tenen clar que poden a anar a la presó”.
