La fiscal en cap de Barcelona reclama una reforma legislativa per perseguir els lladres reincidents

Concepción Talón admet que divendres no va assistir a la Junta Local de Seguretat perquè hi ha un llaç groc penjat a la façana de l'Ajuntament

La fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, ha assegurat aquest dimarts que la persecució de la multirreincidència en els furts lleus a la capital catalana s’hauria d’acompanyar d’una reforma legislativa que permetés castigar més durament aquests petits delictes.

Actualment els delictes lleus de furts no es poden penar més que amb multes perquè no es poden acumular encara que l’infractor hagi estat condemnat nombroses vegades per fets similars. Per això, la fiscalia creu que és necessària una reforma legislativa que permeti castigar amb més “severitat” l’acumulació de condemnes per furts lleus.

A la Junta Local de Seguretat de Barcelona de divendres passat es va abordar aquesta problemàtica i tant l’alcaldessa, Ada Colau, com el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, van reclamar que fiscals i jutges busquin la manera de combatre la reincidència.

Plantada a la Junta de Seguretat pel llaç groc

Talón no era a la reunió i ha admès que va ser per la presència del llaç groc al balcó de l’Ajuntament, que simbolitza els presos polítics. Ella nega que els líders catalans empresonats siguin presos polítics: al·lega que, si fos així, hi hauria més independentistes en centre penitenciaris. Aeguint aquest argument, Talón considera no ha d’assistir a reunions en edificis on hi hagi el llaç groc, tot i que no li molestaria que algun dirigent polític portés el llaç groc a la solapa.

Culpa d’una sentència del Suprem

Un cop aclarit el motiu pel qual justifica la seva absència, respon a les al·lusions que es van fer a la fiscalia en referència a la multireincidèncua. Argumenta que des del 2017 la multirreincidència és molt difícil d’aplicar en els furts lleus perquè el Tribunal Suprem va fer-ne una interpretació restrictiva. Per això, des d’aleshores no es poden acumular els antecedents per aquests delictes i imposar condemnes més greus. “No podem fer més del que diu la llei, i la solució està en una reforma legislativa, que depèn de la voluntat política, al Parlament, per portar-ho al Codi Penal”, ha explicat en declaracions a l’ACN. Segons ella, només caldria afegir una breu frase a l’article 235.1.7 del Codi Penal per convertir l’acumulació de delictes lleus de furt en un delicte menys greu.

Sobre la possibilitat d’intentar condemnar els furtadors per delicte continuat o grup criminal i aplicar penes més altes i ordres d’allunyament, Talón diu que és “complicat”. “Per poder demostrar el delicte continuat has de tenir diversos fets, i la llei d’enjudiciament criminal obliga la policia a obrir un atestat en el moment en què té constància d’un delicte i portar-lo immediatament al jutjat, i no es poden retenir per fer una acumulació, aquesta solució no és possible”, explica.

Per condemnar per un delicte de grup criminal, Talón explica que és difícil demostrar davant d’un jutge que hi ha una organització estructurada darrere dels furtadors, perquè calen proves que les persones treballen amb la mateixa finalitat i conjuntament per obtenir beneficis econòmics. Fins ara no s’ha pogut aplicar, tot i que no ho descarta en un futur. Sobre les ordres d’allunyament, que podrien portar a un delicte de trencament de condemna si el lladre la incompleix, diu que és difícil delimitar certes zones o carrers on no pugui anar el condemnat.

Furts i menors d’edat

D’altra banda, a la fiscalia també li comencen a preocupar els lladres que cometen furts lleus i són menors d’edat, sobretot estrangers no acompanyats, MENA. Des de fa uns mesos el ministeri públic és més rigorós i demana més ordres d’internament, sobretot si a més cometen delictes més greus i amb violència. Però també els comencen a preocupar els grups organitzats que capten aquests menors per cometre els robatoris. Els cossos policials ja comencen a investigar-ho.

La fiscal en cap de Barcelona ha recordat que des que ella va assumir el càrrec el febrer del 2018, en substitució d’Ana Magaldi, i en plena aplicació de l’article 155 de la Constitució, s’ha reunit diverses vegades amb responsables policials i polítics per abordar els problemes d’inseguretat de la capital catalana. Així, ha tingut diverses trobades amb l’excomissionat de Seguretat de Barcelona Amadeu Recasens, els comandaments de Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional, l’alcaldessa, Ada Colau, representants dels comerciants del Passeig de Gràcia, entre altres. Talón ha recordat també que el districte de Ciutat Vella ja disposa d’una fiscalia específica des del 1992.

Més informació

Comentaris

    Jordi Gasol Maria 18/09/2019 4:59 pm
    No se perquè tenim jutjats a Catalunya çuan ens jutjant els presos polítics i exiliats catalans a Madrid y no deixan parlà català diga'm quina autonomia de porqueria tenim independència volem vizça Catalunya independent lliure per tothom

Nou comentari