Una de les conseqüències de les protestes dels últims mesos ha estat la de fer aparèixer la Unitat de Reforç a les Emergències i la Proximitat (UREP) de la Guàrdia Urbana com a front policial de contenció als aldarulls en situacions puntuals i llocs concrets. Va passar amb els atacs a la comissaria municipal de la Rambla recentment, i també es va viure una situació similar durant l’esclat de violència amb presència de l’extrema dreta l’octubre passat a les rodalies de la plaça Sant Jaume. Malgrat aquests fets, i tot i que els seus agents llueixen i actuen puntualment de la mateixa manera que altres policies antiavalots, l’Ajuntament manté la postura de no considerar-los antidisturbis. Ara, a més, hi ha volgut marcar una altra línia diferencial. Mentre que els antiavalots dels Mossos han fet un salt cap a una millor identificació dels policies, el govern d’Ada Colau rebutja fer cap mena de canvi per fer més visible el número que identifica els seus agents en situacions de tensió.
La petició l’havia fet pública el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia en el seu informe anual sobre violència institucional. Entre les recomanacions que hi feia, es reclamava a l’Ajuntament que apliqués els canvis necessaris “tal i com s’han implementat al cos de Mossos d’Esquadra” perquè els uniformes de la UREP incloguessin el número d’identificació “fàcilment recordable i localitzable” en tres posicions ben visibles: a l’esquena, al pit i al casc. Fonts oficials del govern municipal, però, han assegurat al TOT Barcelona que no hi tenen res a dir i que la vestimenta de la Guàrdia Urbana “ara com ara no es toca”.
Aquest posicionament del govern municipal tranquil·litza alguns sindicats policials i indigna els activistes pels drets humans. En aquest sentit, el codirector d’Irídia, Andrés García Berrio, apunta que “les unitats especials com la UREP estan preparades per fer un ús més intensiu de la defensa policial [la porra] i d’altres eines que poden generar efectes lesius als ciutadans, i per això han de millorar els mecanismes de control”. De fet, en alguns casos com el setge a la comissaria de la Rambla o en el desallotjament de l’acampada de la plaça Universitat, la tardor del 2019, es van viure càrregues policials per part de la UREP.
La identificació actual: petita i individual
L’uniforme dels antiavalots municipals en aquests casos inclou, ara per ara, un sol element identificador. Es tracta d’un número de cinc dígits de dimensió reduïda que llueixen a la part davantera del tronc. Aquest indicador s’ha de col·locar per sobre de l’armilla protectora que duen els agents quan estan disposats al carrer. Així i tot, en alguns casos, l’espai de velcro on se suposa que s’ha de col·locar aquest número identificador queda buit i l’agent queda sense identificar.
Un fet similar succeïa amb els Mossos. Finalment, però, la passada tardor es va iniciar el canvi en la vestimenta de la Brigada Mòbil (BRIMO) i es va anunciar que es posava en marxa el mateix procediment per als agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) després d’una proposta tramitada al Parlament pel centre Irídia i Amnistia Internacional . La nova disposició dels uniformes inclou una reducció del número de nou dígits a sis, i la incorporació d’aquest identificador a la part davantera de l’armilla —darrere ja el portaven— i als dos laterals del casc. En el cas del cos de policia municipal, la reducció numèrica no caldria, ja que la xifra ja és de cinc números.
Davant d’això, García Berrio interpel·la el govern de Barcelona en Comú i el PSC: “Li hem de preguntar al govern municipal si vol adeqüar-se als estàndards que s’estan adaptant a Catalunya amb el tipus d’unitats que fan ús intensiu de la força o si volen quedar-se enrere”. En aquest sentit, el representant de l’entitat pels drets humans anuncia que faran arribar aquesta proposta a tots els grups polítics municipals perquè ho valorin.
Prevenció contra possible mala praxis
Actualment, la UREP intervé en desallotjaments d’espais municipals o que es duen a terme per motius d’infrahabitatge, en ocupacions de l’espai públic com succeeix en el cas del top manta, en protecció d’edificis municipals i de treballadors de l’Ajuntament i, fins i tot, en festes il·legals. A més, en qualsevol moment, poden ser requerits com a unitat de suport als antiavalots dels Mossos d’Esquadra quan la situació es descontrola i no hi tenen prou efectius disponibles, com va passar recentment amb una protesta per una amenaça de desnonament al barri Gòtic. Davant d’això, el codirector d’Irídia defensa que “si bé no es pot dir que tinguin encomanades tasques d’ordre públic, hem d’entendre que sí que tenen funcions de gestió de masses”.
Per tot plegat, l’entitat defensa que aquesta unitat de la Guàrdia Urbana s’equipari al procés que estan travessant els Mossos —que sí que tenen les competències d’ordre públic— i identifiquin de manera més clara els agents. D’una banda, consideren que millorar la visibilitat del número “té un caràcter preventiu de cara a que qualsevol agent intenti fer un ús de la força més enllà de la llei i els protocols interns”, ja que el podria reconéixer amb facilitat la ciutadania i el seu caporal. I d’altra banda, ho reivindiquen com un gest de “transparència” de l’administració. En aquest cas, un govern que es reivindica d’esquerres. “Davant d’una eventual situació de mala praxis o fins i tot delictiva ens trobaríem amb la impunitat”, resol Andrés García Berrio.
Els sindicats ho veuen innecessari
Per la seva part, els sindicats fan de contrapès i no acaben de veure clara la urgència de la petició. El portaveu de Comissions Obreres a la Guàrdia Urbana, Jordi Gallart, entèn la postura municipal com a evidència que “hi ha altres prioritats al cos” on és necessari centrar les atencions. A més, subratlla la manca d’antecedents per problemes d’identificació d’agents municipals: “Que jo sàpiga, no hi ha hagut mai cap mena d’incidència amb què un membre de la UREP no arribés a ser identificat perquè no anava prou ben assenyalat“. En la mateixa línia, puntualitza que tots els vehicles policials porten GPS i que les actuacions de la unitat són tan concretes que “tothom sap qui està intervenint i en base a què”.
Més contundent es mostra el el portaveu de Sapol, Jordi Rodríguez Lima. “Considerem que estem plenament identificats. Només falta que posin les nostres adreces personals i fotos amb la família“, es queixa, davant la proposta d’Irídia. Així i tot, tant des de CCOO com des de Sapol aclareixen que respectaran la norma si finalment el govern municipal l’activés. El que indigna Rodríguez Lima, però, és el posicionament d’algunes formacions polítiques davant les denúncies públiques d’entitats que assenyalen les intervencions de la policia durant els aldarulls. Des del seu punt de vista, alguns polítics es dediquen a “minimitzar les actuacions policials coaccionant o fins i tot instaurant la por dins la policia a intervenir de ple dret en defensa de l’ordre públic”.
També a la classe política es dirigeix l’advocat Andrés García Berrio, en un últim apunt. Concretament, al tinent d’alcaldia responsable de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle. I és que dues setmanes enrere, després de la Junta Local de Seguretat, el membre del govern municipal va assegurar que hi havia “una certa intoxicació” quan es diu que “les policies fan identificacions racialitzades”. Era una resposta als periodistes que preguntaven per les queixes públiques d’entitats com SOS Racisme o el mateix Centre Irídia al voltant dels dispositius policials del conegut com a Pla Tremall al centre de Barcelona. “Li agradi al regidor Batlle o no, les organitzacions pels drets humans fem la nostra feina i exigim respecte igual que fem nosaltres amb la institució. Així, ens agradaria veure una rectificació per part seva i per part de l’Ajuntament“, clou García Berrio.
7 
