El març del 2025 es clausurava el Laberint d’Horta. L’espai del jardí tancava les portes per poder afrontar la seva esperada reforma integral, unes obres que s’havien d’allargar prop d’un any i amb un pressupost total d’1,32 milions d’euros, finançats en un 75% pels fons europeus Next Generation. En concret, els treballs incloïen la plantació de fins a 2.211 nous xiprers d’entre 150 i 175 centímetres d’alçada, així com la renovació el paviment per fer-lo més permeable, la restauració de les escultures i la instal·lació d’un nou un sistema de reg sostenible per degoteig automatitzat. La previsió era que durant aquest temps es mantingués obert el parc que envolta el jardí, i així va ser fins al passat 13 de març, quan aquesta zona verda va ser precintada com a part de les mesures de contenció decretades per les autoritats a causa de la pesta porcina africana.
Les obres van seguir el seu curs i a principis de desembre del 2025 es van iniciar les tasques de plantació dels xiprers per recuperar el traçat original del laberint vegetal, que té un recorregut d’un quilòmetre i mig. Aquesta actuació havia de durar fins al primer trimestre d’aquest 2026 i, a partir d’aleshores, arrencava un període destinat a garantir el correcte arrelament dels nous exemplars. Fonts pròximes a la gestió del parc consultades pel TOT Barcelona confirmen que l’espai encara està en aquest punt i que la previsió és que encara es deixin uns quants mesos més de marge per assegurar que els arbres s’han adaptat bé al terreny. Així doncs, si les restriccions per la pesta porcina no ho impedeixen, el jardí protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) podria reobrir al públic a principis del 2027, quan es compliran gairebé dos anys després del seu tancament.
Mirada als orígens del jardí al segle XVIII
A l’espera de la recuperació de la normalitat al Laberint d’Horta, la reforma integral impulsada per l’Ajuntament -que està inclosa en el Pla de Manteniment Integral (PMI) impulsat sota el marc del Pla Endreça- ha servit per aprofundir en el coneixement dels orígens del parc. Els treballs van deixar al descobert l’estiu del 2025 els fonaments del laberint i del seu sistema de reg original, dissenyat al segle XVIII. Les tasques, dirigides per l’equip dels arqueòlegs Joan Llaberia i Òscar Varas (Abans Serveis Culturals), van permetre documentar les restes, que es van protegir abans de quedar novament enterrades per poder garantir la continuïtat de les obres. Les indagacions dels arqueòlegs van servir per confirmar que el reg del laberint es feia per inundació, amb l’entrada d’aigua localitzada a l’angle est i un sistema de distribuïdors i canalitzacions que comunicaven els parterres. El desnivell natural del terreny -d’uns 2,37 metres- permetia que l’aigua avancés fins a la sortida al sector sud.
En total, van poder-se documentar 57 trams de canalitzacions, moltes de les quals encara mantenen la seva fisonomia original, tot i les reformes puntuals de principis del segle XX. A la zona oest també va identificar-se una mina que recollia l’aigua sobrant per conduir-la cap a l’antic safareig, conegut com ‘El safareig dels peixos’. Amb aquestes troballes, els investigadors van poder ratificar les hipòtesis que dibuixaven els plànols originals de l’enginyer italià Domenico Bagutti i van aportar noves dades sobre l’ús de l’aigua i l’organització de l’espai en el moment de la seva concepció al segle XVIII.
Cal recordar que parc del Laberint d’Horta ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, Joan Antoni Desvalls. Es tracta d’un conjunt de jardins de 54 hectàrees projectats pel jardiner francès Devalet, el mestre d’obres català Jaume Valls i l’enginyer italià Bagutti. La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als setanta, quan va passar a mans municipals i es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat i més recentment s’ha invertit en la restauració del Palau del Marquès d’Alfarràs, que s’ha allargat dos anys sota una inversió de 4,7 milions.
A diferència del jardí i el parc, l’edifici que corona aquesta zona verda sí que està parcialment obert de dijous a diumenge, donat que acull una exposició en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura. Actualment, l’espai està protegit com a BCIL, però el Departament de Cultura de la Generalitat de la mà de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ja ha iniciat el procés perquè sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Queixes per un tancament que consideren innecessari
Més enllà del laberint pròpiament dit, el parc del voltant ja fa cinc mesos que està clausurat com la resta de la serra de Collserola per la pesta porcina. La mesura va sorprendre en el seu moment tant els responsables de la gestió de l’espai i de la guingueta ubicada a l’entrada principal com els usuaris que hi acostumaven a passejar o acostar-se per utilitzar els espais de pícnic. Aquesta situació ha fet reduir dràsticament el volum de persones que s’acosten fins a aquest punt de la falda de la muntanya, cosa que fa pràcticament impossible la supervivència del quiosc. De fet, la responsable del negoci ha fet públiques les seves queixes en diverses ocasions, tot criticant que hi hagi espais com el parc d’atraccions del Tibidabo que mantinguin la seva activitat mentre que un espai com el parc del Laberint d’Horta, que disposa d’un tancament perimetral complet, que permet evitar el pas dels senglars com el parc del Laberint d’Horta, està paralitzat.
Fonts pròximes a la gestió del parc consultades pel TOT Barcelona coincideixen amb la concessionària de la guingueta i apunten que no té cap sentit mantenir sota precinte aquest espai. “Els animals es poden passejar per l’entrada o pel Velòdrom d’Horta, però no poden entrar al parc”, indicaven les mateixes veus en un article publicat en aquest mitjà a principis del passat mes de juliol.
