Els arquitectes d’una certa generació recorden amb especial estima l’any 1996. Amb la ressaca dels Jocs Olímpics del 1992 encara cuejant, Barcelona acollia per primer cop el Congrés Mundial d’Arquitectes. La cita desbordava totes les previsions amb prop de 12.000 assistents, fet que va obligar l’organització a canviar les localitzacions de certes xerrades i obrir al públic general alguns dels punts forts de la programació de l’esdeveniment. Un dels moments més evocats va ser la conferència multitudinària a l’aire lliure que diversos professionals de renom del sector, com ara Norman Foster i Peter Eisenman -enfundat en una samarreta del Barça-, van protagonitzar a les portes del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que feia poc que s’havia inaugurat. També l’acte celebrat al Palau Sant Jordi, on es van formar llargues cues per poder accedir, com si hi hagués una estrella de rock a punt de començar un concert.
Una de les persones que van participar d’aquests actes del primer congrés va ser Ricardo Vergara, arquitecte de 62 anys i actual president de l’associació SOS Monuments. Aleshores, era un dels molts joves estudiants d’una trentena d’anys que no es van voler perdre la cita. “Va ser impressionant. Em quedo amb el fet que Pasqual Maragall ens va obrir [als arquitectes] les portes de la ciutat”, rememora en una conversa amb el TOT Barcelona. També va participar en aquell esdeveniment en Jaume Artigues, arquitecte de 72 anys i president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. “Vam fer un taller on discutíem sobre el projecte de la rambla del Raval i la política per a Ciutat Vella. En aquell moment, ja hi havia un sector molt crític amb les reformes que s’hi feien“, assenyala el líder veïnal. Altres figures destacades del sector, com l’arquitecte Elías Torres, van tenir, de la mateixa manera, el seu paper més o menys destacat en el congrés abans de projectar, el 2004, una de les seves grans obres, que seria el parc i la pèrgola fotovoltaica del Fòrum.
Trenta anys després d’aquella primera cita, Barcelona ha tornat a acollir aquests dies un altre Congrés Mundial d’Arquitectes, de manera que s’ha convertit en la primera ciutat d’arreu del planeta que repeteix com a seu. Si els impulsors de l’esdeveniment -que la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) celebra cada tres anys des del 1948- va triar el 1996 el lema Present i futur. Arquitectura a les ciutats, enguany el leitmotiv escollit ha estat Becoming. Arquitectures per a un planeta en transició. El context en el qual s’ha celebrat aquesta segona edició no podria ser més diferent del de la seva estrena. Tres dècades enrere, la capital catalana rebia els fruits de l’exposició al món que van ser els Jocs Olímpics i reclamava una mirada metropolitana per abordar el creixement poblacional. “La ciutat estava aleshores enlairant-se i començava a tenir projecció internacional. Ara, Barcelona és un objecte de desig cobejat per molts sectors, sobretot el turístic, i pels que volen fer diners”, indica Artigues. El president de l’associació veïnal fa referència d’aquesta manera a tres dels problemes actuals, com són la crisi d’habitatge, la massificació turística i la destrucció patrimonial. En definitiva, efectes del procés de gentrificació que viu la ciutat.
Globalitat, el dilema del patrimoni i precarietat
“Partim d’un context completament diferent, però la nostra posició respecte de la generació del 96 és d’admiració i respecte. Aleshores, es va parlar molt de futur metropolità i habitatge. D’això també se’n parla ara, tot i que a partir d’una visió planetària i multidisciplinària. Busquem entendre els fluxos de materials, econòmics i polítics que intervenen d’una manera global”, explica en Pau Bajet, arquitecte i un dels comissaris d’aquest segon congrés. Ens posa un exemple per aterrar el concepte que vertebra la cita d’enguany: “És entendre que petites decisions que prenem aquí, com pot ser la substitució d’una coberta, poden tenir un impacte global en la desforestació d’un bosc a Sud-amèrica o en l’extracció de certs minerals a l’Àfrica”. Amb les diferents ponències i actes programats, els organitzadors volen que el sector sigui conscient d’aquestes interrelacions, però també convidar els professionals a no ser “presoners de la responsabilitat” vers el planeta i abordar aquest context des de la creativitat i la voluntat transformadora.
Preguntat sobre polèmiques com la de l’antic cinema Comèdia, l’enderroc de l’estació de mercaderies de la Sagrera o la possible pèrdua de la duana centenària de l’estació de França, Bajet apunta que un dels debats oberts a la ciutadania celebrats durant aquests dies a les Tres Xemeneies de Sant Adrià va tractar precisament la qüestió del patrimoni i la seva preservació. “Patrimoni és una paraula complicada perquè pot revertir de forma excessiva en la conservació de certes construccions només pel seu valor artístic“, reflexiona. I afegeix: “Tots els tipus de persistència -física, política, ecològica, biològica- s’han de poder llegir sense caure excessivament en el romanticisme […] Hem d’evitar buscar la tabula rasa, hem de tenir cura d’aquest llegat, però cuidar no vol només dir conservar intactament, sinó també poder transformar d’una manera controlada“. En aquest sentit, un dels tallers impulsats en el marc del congrés buscava com fer aflorar el passat colonial de Barcelona i establia un diàleg entre aquest i els fenòmens migratoris actuals.
Sobre la precarietat que viu el sector, sobretot pel que fa a les pensions ínfimes que tenen molts arquitectes que fins al noranta van haver de cotitzar obligatòriament a través de mútues, el comissari fa referència a una de les sessions celebrades durant el congrés, que abordava diferents problemàtiques que afecten el col·lectiu. “És important trobar maneres de millorar la pràctica de la professió […] Hi ha molts arquitectes que són autònoms o petits empresaris amb unes pensions ridícules o inexistents. Això ens acaba esclavitzant molt i fa que no puguem parar de treballar fins a edats avançades“, subratlla. Bajet també posa la mirada en les dificultats que es troben les noves generacions, que exerceixen en molts casos en condicions laborals precàries i tracten amb clients com administracions que no compten ni tan sols amb un barem d’honoraris orientatiu per retribuir la feina adequadament. El deteriorament del tracte amb els ens públics és precisament un dels cavalls de batalla d’Artigues, que fa temps que denuncia que el comportament “capitalista” de les institucions barcelonines i catalanes ha acabat per enfonsar molts dels petits estudis d’arquitectura, deixant només aquells que tenien una certa projecció i clients internacionals.
Diferents impressions
Dos dels tres arquitectes mencionats que van participar en el primer esdeveniment no hi han sigut en aquesta segona edició. Tant Vergara com Artigues veuen amb escepticisme la perspectiva triada per vertebrar l’esdeveniment d’enguany. Valoren els esforços de certs actors implicats, com ara el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), per posar sobre la taula les diferents problemàtiques del sector, però consideren que és insuficient tenint en compte que vivim en una ciutat que “no té resposta” per a molts dels seus reptes, com ara la crisi de l’habitatge i la pèrdua patrimonial. “Hem de ser crítics perquè Barcelona és la ciutat de moda, però també té el seu patrimoni desprotegit i el sector viu una situació de precarietat laboral important“, remarca Vergara, que col·labora amb l’Associació Nacional de Mutualistes Arquitectes, Arquitectes Tècnics i Químics (ANMARQ) i és un dels professionals que quan es jubili, després de quatre dècades de carrera, tindrà una pensió de només 316 euros al mes.
Per contra, sí que hi ha col·laborat Torres, que just dimecres compartia acte amb Bajet i altres comissaris. Des de l’organització són conscients del repte majúscul que suposava tornar a acollir el congrés i valoren molt positivament l’acollida de l’esdeveniment, pel qual hauran passat més de 10.000 assistents des de la inauguració, el 28 de juny, i fins a aquest dijous, 2 de juliol. “Es fa difícil valorar-ho des de dins, però que tantes persones siguin a Barcelona, compartint visions sobre les actuacions que han de permetre construir un futur en què puguem coexistir col·lectius i planeta, intentant revertir dinàmiques de degradació de la biodiversitat, entre altres […] Ens sembla un moment únic i històric“, remarca Bajet. Cal recordar que la cita s’emmarca dins de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026 que ostenta la ciutat, per la qual també se celebrarà al novembre una trobada estatal sobre arquitectura, patrimoni i participació al Centre Cívic Pati Llimona, entre moltes altres activitats.
