Les cantonades de les ciutats poden ser un bon mesurador del pas del temps. En el cas de Barcelona, els xamfrans de zones com l’Eixample han albergat grans joies arquitectòniques, però també han estat objecte de reformes més contemporànies que han desfigurat completament algunes cruïlles. Aquest abans i després és palpable en la comparació de fotografies. Si la setmana passada us proposàvem un viatge en el temps al passat irreconeixible de dues grans avingudes de la ciutat, aquesta setmana ens fixem en una altra artèria com és el passeig de Gràcia. La fotografia protagonista d’aquest article va ser compartida fa unes setmanes per l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a instantànies antigues en blanc i negre de tot el territori català. El document gràfic publicat a les xarxes data del 1925 i mostra l’encreuament entre el passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes. En concret, el xamfrà del cantó mar i costat Besòs. Trobem diversos vehicles i carros en primer terme i, al marge esquerre de la imatge, una sèrie de construccions que s’erigeixen al fons.
El passeig de Gràcia, c. 1925. pic.twitter.com/ZmTkzMHivK
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) September 2, 2026
L’edifici ubicat al bell mig del xamfrà té uns quatre pisos d’alçada. Era conegut amb el sobrenom de Casa Enric Losada, en honor al promotor que la va fer construir al voltant del 1870 i que hi va ubicar durant molts anys la seva residència. Al seu costat, hi trobem les batejades com a Cases Rocamora, un conjunt arquitectònic construït entre el 1914 i el 1917 i obra de l’arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó. El promotor de les tres finques que conformen aquesta edificació -que ocupa bona part de la façana del xamfrà fins ala cruïlla amb el carrer de Casp- va ser l’empresari Antoni Rocamora i Pujolà i segueixen l’estil d’inspiració gòtic que predominava durant el primer terç del segle XX.
Un segle de canvis
Des de la data en què es va retratar aquesta cantonada del passeig de Gràcia, ha passat més d’un segle. En aquest temps, l’indret ha patit nombrosos canvis que han deixat víctimes patrimonials, però també supervivents. A la dècada dels cinquanta, Banco Rural y Mediterráneo va comprar la Casa Enric Losada per enderrocar-la i erigir-hi la seva nova seu. L’entitat bancària va projectar la construcció d’un edifici monumental en el solar resultant amb la voluntat de trencar motlles en una zona de la ciutat encara caracteritzada per un perfil força clàssic. El projecte va anar càrrec de l’arquitecte Agustí Borrell, autor d’altres construccions il·lustres de la capital catalana com la seu de l’actual Col·legi d’Advocats de Barcelona o de l’Hotel Manila. Borrell va plantejar un imponent immoble de pòsit sobri i estil racionalista amb un cos central i dos de laterals farcits completament de grans finestres. Al bell mig de l’edifici, hi va proposar erigir un gran espai flanquejat per columnes i finestrals immensos que s’alçaria per sobre de la resta de la finca coronant-la com si fos una torre.
Així va néixer l’immoble actualment conegut per la gran botiga de Zara que hi ha als baixos, el mateix edifici que al tretzè pis va acollir entre els seixanta i els vuitanta la Terraza Martini, un indret únic de vistes privilegiades transformat en cocteleria que va ser punt de trobada de l’alta societat barcelonina durant bona part de la segona meitat del segle XX.
Si la Casa Enric Losada va ser una víctima d’aquest pas del temps, les Cases Rocamora en van ser unes supervivents. Les construccions van ser protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i encara es troben dempeus avui dia. En destaquen les imponents tribunes, la decoració escultòrica en pedra i la gran torrassa semicircular de la cantonada, que acaba amb una cúpula cònica i confereix a tot el conjunt un aire de fortalesa medieval. Les cinc cúpules estan cobertes de ceràmica de colors ataronjats que canvien de tonalitat en funció de la llum.
