TMB admet que la direcció de la companyia va haver d’intervenir la setmana passada per intentar tancar la polèmica que es va desfermar a les xarxes socials quan l’empresa de transport públic va justificar en un perfil corporatiu de Twitter que es comuniqués només en castellà una incidència a través de la megafonia del metro. La queixa d’un viatger a internet perquè l’avís no s’emetés també en català va ser contestada al compte @TMBinfo amb una resposta en què s’assegurava que el personal pot escollir indistintament entre català o castellà, en funció de la llengua que al treballador li sigui “més fàcil per donar un missatge clar i concís”. El mateix missatge s’emparava en què totes dues són oficials.
Hola, Francesc. Els empleats i empleades de TMB poden parlar tant en català com en castellà, ja que totes dues llengües són oficials a Catalunya. En el moment d’una incidència són ells qui escullen l’idioma que els és més fàcil per donar un missatge clar i concís. Salutacions.
— TMBinfo (@TMBinfo) June 30, 2021
Consultat pel TOT Barcelona, l’empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona atribueix la resposta al “departament d’informació i atenció al ciutadà” i diu que “no es correspon amb la política i la pràctica de TMB”. De fet, gairebé 12 hores després de la resposta que va causar controvèrsia, el mateix perfil corporatiu de la companyia va rectificar per assegurar que “la llengua vehicular de TMB és el català”.
La resposta que s’ha donat no és adequada i no respón als protocols de TMB. La llengua vehicular de TMB és el català.
— TMBinfo (@TMBinfo) June 30, 2021
TMB assenyala que “la direcció va intervenir en l’aclariment que es va publicar amb posterioritat al mateix perfil”. Sobre quin és el criteri que impera en les comunicacions d’urgència a la xarxa de transport públic, l’empresa afirma que es cenyeix a la “legislació vigent”, sense precisar que existeixi un protocol intern o directrius sobre quin ha de ser l’ús dels idiomes. En aquest sentit, cita els articles de la Llei de Política Lingüística de Catalunya que dicta que les empreses públiques catalanes han d’emprar normalment el català en les seves comunicacions, utilitzar-lo al menys en els missatges per megafonia i que el personal sigui capaç d’adreçar-se als consumidors en les llengües oficials, alhora que es promou l’ús del català.
