El rebuig als pressupostos de la Generalitat pel 2024 deixarà desenes de projectes tocats de mort a Barcelona. Amb les eleccions al Parlament el 12 de maig i l’obligatorietat del Govern de Pere Aragonès de prorrogar els comptes del 2023, la ciutat perdrà inversions milionàries. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, verbalitzava la tragèdia poques hores després de conèixer-se el no dels Comuns a l’acord rubricat per ERC i el PSC a la cambra catalana. “Barcelona deixarà de rebre de l’àmbit competencial de la Generalitat prop de 650 milions d’euros“. En còmputs de país, la proposta de pressupostos de la Generalitat pujava fins als 43.673 milions. Des del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament han concretat al TOT Barcelona unes xifres molt semblants a les del PSC, més de 600 milions sumant tots els projectes, que inclouen 307 milions d’inversions i la resta en partides dels consorcis, com Educació, Serveis Socials i Habitatge, que la Generalitat i el consistori comparteixen a la ciutat.
Els càlculs del govern municipal són una estimació i no estan basats en la suma exacta dels diferents projectes, però la preocupació és màxima. Segons l’alcalde, això suposarà “un greu perjudici” per l’educació pública, l’habitatge, la millora del transport públic i la seguretat ciutadana, i va titllar la decisió del partit d‘Ada Colau -sense anomenar els Comuns- “d’irresponsable i incoherent”. Una de les inversions més importants que patirà retallades serà la construcció de l’L9 del metro. La Generalitat volia destinar-hi aquest any 2024 uns 194 milions, segons les dades que apareixen a la proposta de pressupostos. Amb anys d’endarreriments, la previsió era que els combois comencessin a circular a partir del 2027, però aquest calendari podria perillar en caure la inversió. El grup municipal que presideix Elisenda Alamany a l’Ajuntament redueix la inversió a l’L9 en uns 30 milions, fins als 165,2.
ERC denunciarà “el greu perjudici” al plenari
Els pressupostos de la Generalitat només van rebre el suport del govern d’Aragonès i del PSC de Salvador Illa, que havien tancat un acord previ, igual que a l’Ajuntament han fet pels comptes municipals Collboni i Alamany. La resta de grups parlamentaris hi van votar en contra, però totes les mirades es van centrar en els Comuns. L’endemà, Alamany va carregar amb duresa contra el partit d‘Ada Colau, a qui va titllar de “llast” i d’haver entrat “en una lògica destructiva”. De fet, aquest divendres, 22 de març, ERC portarà al ple una proposició que denuncia el “greu perjudici” que suposa el rebuig dels pressupostos catalans del 2024, “que impossibilita un rècord de despesa per finançar els serveis públics de Barcelona”. La iniciativa republicana coincidirà amb el vot dels pressupostos municipals pel 2024, valorats en 3.800 milions.
A preguntes del TOT Barcelona, fonts del departament d’Economia de la Generalitat no concreten quins projectes cauran i es limiten a dir que s’està analitzant tot plegat per veure “fins a on es pot arribar” en inversions a la ciutat. L’alcalde Collboni va citar, entre altres exemples, 32 milions per l’ampliació de l’Hospital del Mar, tot i que a les previsions pressupostàries del Govern hi figuren 15,2 milions per la segona fase de les obres; la perllongació de l’L4 del metro i la construcció de set nous jutjats. Ara, fonts municipals subratllen al TOT una partida de 57 milions per la xarxa de metro, que surten de l’acord que el PSC de Salvador Illa va signar amb Aragonès, 15 milions per combatre el sensellarisme i dos milions per la conversió de l’Antic Mercat del Peix en un centre de recerca i innovació.
Afectats els CAP del Raval Nord i el Besòs
El balanç d’ERC és força més detallat i preveu una pèrdua en inversions en l’àmbit de la salut de 81,9 milions, que inclouen la segona fase d’ampliació de l’Hospital del Mar, inversions en els hospitals de Sant Pau i el Clínic, l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron i el Parc Salut Mar, i un nou ambulatori al barri del Vall d’Hebron. També es veuen afectades les construccions del nou CAP del Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia, que aquest any comptava amb una inversió de 3,3 milions, i l’ampliació del CAP Besòs en un nou edifici d’equipaments que s’aixeca a l’antic solar del cinema Pere IV, amb 1,6 milions.
A més de l’L9, entre les inversions ferroviàries i en infraestructures que patiran retallades hi figura el perllongament de la línia L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) entre la plaça d’Espanya i Gràcia, que disposava d’una partida de 23,6 milions, i comportarà fer un túnel d’uns quatre quilòmetres per sota de l’Eixample. Les obres duraran uns cinc anys i ara mateix s’executen els treballs previs a l’Esquerra de l’Eixample. També queden tocats els 57 milions que Aragonès i Illa havien pactat per millores d’accessibilitat i compra de combois a la xarxa de metro -i entre les quals hi havia més d’un milió d’euros per les obres d’accessibilitat de l’estació del metro de Ciutadella-Vila Olímpica-, 22,8 milions per a l’adquisició de material per a diferents línies dels FGC i 2,4 milions per la construcció del carril bus de la B-23.
Més de 50 milions en educació
En educació, les inversions afectades sumen 52,3 milions i inclouen obres i millores en escoles i centres educatius de la ciutat, entre els quals hi ha la construcció de l’Institut Escola Mallorca, amb una partida de 2,7 milions, i set milions pel finançament d’escoles bressol a Barcelona. En cas d’haver rebut llum verda, el Consorci d’Educació de Barcelona, hauria vist augmentat el seu pressupost dels 126 als 146 milions, segons ERC.
En l’àmbit cultural, es veuen afectats el finançament i transferències per a projectes culturals vinculats a arts escèniques i musicals per valor de 26,5 milions, com són el Liceu, l’Auditori o el Teatre Lliure. I altres partides de suport al món de la cultura i la llengua, entre les quals destaquen 3,8 milions pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), 6,9 per l’Institut d’Estudis Catalans, 2,6 per la rehabilitació de la Foneria dels Canons i 1,3 pel Centre Arts Santa Mònica, i set milions de suports a l’audiovisual català i en català.
Prop de 100 milions en drets socials
Segons els republicans, en el llarg llistat d’inversions i despeses que patirà retallades s’inclouen els 99,6 milions dels contractes programa del Departament de Drets Socials amb Barcelona, així com els 7,1 milions que es destinaven a feminismes i igualtat, els 3,9 milions del fons de cooperació socials i els 10,8 milions en transferències a famílies en matèria d’habitatge. En cas d’haver tirat endavant els pressupostos de la Generalitat, el Consorci de Serveis Socials hauria vist increment les seves partides en 11 milions, i el del Consorci de l’Habitatge, en 20.
Finalment, en R+D, l’afectació en inversions és de 15,1 milions, i en transferències nominatives, de 15,7 milions per a centres de recerca, entre les quals hi ha les del Barcelona Supercomputing Center, l’Institut de Recerca de Sant Pau o el Barcelona Institute of Science and Technology.
