“No retrocedim en les nostres passes, ens avançarem a la mort amb satisfacció/ amb la mort comença la meva vida/ Prepararem cotxes bomba/ i destruirem els tirans/ els degollarem com a xais”. Aquesta és una de les converses gravades sobre les quals s’ha basat l’acusació contra sis persones com a integrants d’una cèl·lula jihadista que, segons els investigadors, l’any 2017 tenia entre els seus plans perpetrar un atemptat contra interessos russos a Barcelona.
Les sessions del judici a l’Audiència Nacional –en una entrebancada vista suspesa dues vegades–, el sumari i fonts de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra indiquen que la cèl·lula era un “cas de manual” que amagava tres històries fonamentals: la del seu origen, la de la radicalització i la del finançament del jihadisme. I analitzar-les ha ajudat a elaborar intel·ligència sobre com actuen aquests grups terroristes que configuren el que la policia anomena “amenaça jihadista global”.
Els acusats, però, neguen l’arquitectura de les acusacions i van assegurar durant el judici que “només eren amics i no cap cèl·lula”. És més, insisteixen que durant els escorcolls els Mossos només van poder trobar papers i que en un dels domicilis van agafar “pebre vermell” quan buscaven material per elaborar explosius. Tot i això, s’enfronten a penes de fins a 14 anys de presó per delictes de promoció i direcció d’un grup terrorista, d’integració en grup terrorista i de col·laboració activa amb grup terrorista.
L’origen: del GIA d’Algèria a l’ISIS
Les perquisicions policials i del ministeri fiscal van concloure després d’una profusa investigació que la cèl·lula estava liderada per Rabah Hadjeras, àlies Rabeh o Berkan Azizi; Omar Negazzi, àlies Brahim, encarregat de formació i contacte amb el Daesh (la xarxa terrorista també coneguda com Estat Islàmic i com ISIS); Hatab Samir, àlies Miami, al comandament de l’aparell informàtic: i Lyes Arfa, àlies Soufian, identificador d’objectius. Els altres dos acusats tenien un paper més secundari sobre la logística i la feina d’intendència de la cèl·lula.
Però els investigadors, a banda d’aclarir el que calia del cas concret per portar-lo a judici, han volgut buscar l’origen de tot plegat per poder avaluar el camí que haurien fet com a ciutadans de Barcelona. Així, els analistes recorden que els líders de la suposada cèl·lula són hereus de grups d’algerians que simpatitzaven amb el Grup Islàmic Armat (GIA) creat a Algèria l’any 1992. Una organització armada de l’islamisme sunnita que va sembrar el pànic tant entre els algerians com en els interessos occidentals al país del gas i del petroli. De fet, l’ONU calcula que entre el 1992 i el 2002 haurien assassinat un centenar d’estrangers.
El GIA es va dissoldre pel combat contra el terrorisme global i els seus reductes es van incorporar a Al Qaeda, ben entrat el 2003. Precisament, abah Hadjeras, àlies Rabeh feina servir el nom de Berkan Azizi per dissimular la relació amb el seu pare i el seu oncle, activistes clau del GIA i fins i tot del Front Islàmic de Salvació (FIS), l’embrió del GIA. En canvi, Rabeh nega aquesta implicació al·legant que el seu cosí i la seva cosina van morir a mans de GIA.
La radicalització: dins al salafisme, rols de conducta
El fet que els presumptes membres de la cèl·lula s’establissin a Catalunya va suposar, d’una banda, la seva entrada en el mercat de la delinqüència comuna. Fonts de la investigació informen que els Mossos d’Esquadra els tenien gairebé tots fitxats com a delinqüents reincidents i altament professionalitzats, amb una estructura força eficaç. De fet, aquesta estructura els va ajudar a poder entrar en els canals de radicalització jihadista perquè utilitzaven els beneficis que obtenien amb els robatoris, la venda de droga i la receptació d’objectes robats per finançar estructures paramilitars com l’ISIS. “És un cas de manual, i molt interessant”, emfatitzen fonts de la comissaria d’Informació dels Mossos. Es refereixen a “com arriben, s’estructuren en una xarxa delinqüencial i com és el seu procés de radicalització”. “Uns fets que es relacionen amb els altres, una cosa porta a l’altra”, raonen.
El ministeri fiscal, en un dens informe de 103 pàgines, va concloure que els sis processats no només s’havien format teòricament en els postulats del salafisme jihadista radical, sinó que a més s’havien ensinistrat en l’elaboració d’explosius i en el maneig d’un altre tipus d’armes. De fet, havien iniciat el procés per proveir-se de l’armament necessari amb aquesta finalitat. Una conclusió que sosté amb desenes d’intervencions telefòniques i altres comunicacions, com ara la missatgeria, així com de l’ús de les xarxes socials.
Ateses aquests indicis, Rabeh seria l’encarregat de dirigir la radicalització i l’ofensiva d’acció. Així, era el responsable de convocar reunions per formar-se en la ideologia salafista radical, subministrava material propagandístic jihadista apte per al consum dels membres de la cèl·lula i de tercers, imposava normes de conducta i mesures de seguretat , distribuïa les tasques i fixava objectius. Miami, també d’origen algerià, era l’encarregat de la logística informàtica: formatejava i instal·lava arxius i programes als dispositius dels altres. A més, il·lustrava els seus companys en la manera d’emprar-los de manera segura. En aquest marc, els investigadors ressalten que li van confiscat un llibre electrònic amb 159 arxius PDF amb manuals d’electrònica i programació digital.
El finançament: aportacions per a l’ISIS des de Barcelona
Un dels punts on els investigadors hi ha posat més la banya és com suposadament aquesta cèl·lula finançava la xarxa terrorista de l’ISIS. En aquests sentit, des de la Comissaria General d’Informació sostenen que els ingressos obtinguts amb actes de delinqüència comuna s’enviaven als coneguts com a nodes de finançament. De fet, els Mossos remarquen la multireincidència dels investigats i les seves connexions amb xarxes delinqüencials comunes que abasten des dels robatoris a la prostitució, passant per la venda de droga a petita escala els falsos sinistres d’assegurances, la venda de material robat, treball en negre i prestamisme entre la mateixa comunitat, així com obtenció de contractes de treball irregulars a canvi de diners.
“Són pràctiques habituals que no els comporten gran riscos perquè no es tradueixen en grans càstigs penals”, apunten des de Mossos. “El que no feien, per exemple, eren segrestos perquè, tot i que poden generar més ingressos, el risc i el càstig penal que poden comportar és molt més alt”, opinen. “Els teníem gairebé tots fitxats per aquests tipus de delictes menors”, afegeixen. “Per entendre’ns, era microfinançament, i en certa manera, amb una estructura circular: si robaven joies les venien en un establiment amic”, assenyalen les mateixes fonts. Fins i tot, els analistes entenen que la cèl·lula, amb aquesta activitat no només finançava les seves pròpies activitats sinó que transferia diners a l’ISIS a través d’actors relacionats en xarxa.
Un complex sistema de contacte amb l’ISIS
Una de les tasques més artesanals que han hagut de portar a terme els analistes és desxifrar com connectaven els membres de la cèl·lula amb l’ISIS. Les perquisicions que consten al sumari indiquen que Omar, àlies Brahim, hi estava en contacte a través “d’un complex sistema que consistia en l’ús encadenat de diverses aplicacions, alienes entre si i validades prèviament per la divisió de tecnologia de l’Estat Islàmic”. Un sistema complex que incloïa des d’Instagram fins a aplicacions de missatgeria instantània. “L’ús seqüenciat d’aquest sistema permetia establir una interlocució directa amb l’ISIS”, expliquen els investigadors.
El mapa de les connexions de Brahim amb l’ISIS indiquen, per exemple, que va accedir el 21 de juny del 2018 a un blog administrat per una persona amb el nickname Abokhatab1, que es presentava com a contacte autoritzat amb l’ISIS a la zona de conflicte de l’Orient Mitjà. Un cop contactat, Brahim va haver de connectar–se a l’aplicació de missatgeria instantània Sarahah.com per adreçar-se directament amb responsables de l’organització jihadista. Després, els responsables d’aquest canal de comunicació amb l’ISIS van contestar a Brahim a través del compte d’Instragram 1hmzasere. A més de les respostes individualitzades articulades a través d’aquesta via, l’ISIS mantenia puntualment informat Brahim a través del compte de l’aplicació Telegram anomenat Bdqa1+.
‘Deep web’ i altres contactes
Arran d’aquesta connexió directa, els membres de la cèl·lula podien consultar “tot el material nou que fos publicat per algun dels canals oficials de l’ISIS”. Una immensa base de dades on podien trobar de manera immediata el que publicava a internet el grup terrorista. Així estaven informats gairebé en temps real dels atemptats que es produïen. Aquesta connexió directa i permanent amb l’ISIS va permetre a Rabeh consultar en temps real els vídeos publicats per diferents productores del Daesh, sempre navegant per la internet profunda o deep web. En aquest sentit, al sumari hi relacionen desenes de connexions per veure vídeos d’actuacions, manuals i converses, així com correspondència entre els integrants de la cèl·lula.
Ara bé, els policies que van seguir el cas també destaquen la connexió que mantenien els processats amb implicats en altres investigacions antiterroristes. En concret, els investigadors van trobar contactes i relacions amb encartats en el cas Apolo –unes diligències de l’Audiència Nacional sobre la connexió espanyola amb els atemptats de Brussel·les de l’any 2016–, en el cas Diana, una instrucció del jutjat central número 3 de l’Audiència Nacional sobre la captació de dones per a la jihad, i operacions com la Kometa, Tarraco, Guiness, Karonte, Rambla o Lagarto. Totes implicades en trames del jihadisme global.
Objectius, els de la “raça de Putin”
A mida que la radicalització es va implementant i anaven adquirint pràctica en la utilització d’explosius i ganivets i aprenien com fer amb èxit atropellaments massius, i amb l’expectativa d’obtenció de material de guerra, va arribar l’hora de marcar dianes. Així, el líder, Rabeh, va procedir a marcar els objectius possibles, especialment interessos russos a la capital catalana. L’objectiu rus no és casual, sinó que coincideix amb les línies d’actuació del Daesh, ja que Abu Mohammad al-Adnani, portaveu de l’organització internacional, ja havia instat el juliol del 2016 a “atiar el foc d’una guerra santa” contra Moscou.
La selecció és precisa. Per exemple, els investigadors assenyalen un missatge del 30 de maig del 2018 a través de l’aplicació Messenger. Es tracta d’un vídeo dels llocs turístics més significatius de Barcelona amb un àudio en llengua àrab on es feia una crida a l’actuació de llops solitaris: “A tot aquell que lluita en solitari a les guerres, a tot aquell que navega contracorrent, a tot aquell que lluita per una solució: sigues fort, persisteix (…) aquest viatge és difícil, però els viatges més difícils et porten als llocs més grandiosos, ja que cada vegada que puges cap amun, el paisatge es torna més bell“, deia el missatge.
Les converses entre els sospitosos també mostren aquest interès per atacar interessos i ciutadans russos a Barcelona, als quals es referien com a “llops de la raça de Putin”.
Pebre negre i ‘fake news’
Ara bé, la vista ha mostrat una altra cara de la investigació. Tots els acusats han negat la seva participació en els suposats fets i la relació amb en Daesh o el terrorisme. De fet, l’acusat de ser el líder va insistir al tribunal que només eren “amics, cap cèl·lula”. Així, va desmentir comunicacions amb l’ISIS o per fer-se amb armament o material per a explosius. Fins i tot, va recordar al tribunal que el dia que els Mossos van escorcollar el seu domicili se’n van endur una decepció. “Va venir el de les bombes, va anar a l’armari de la cuina i va agafar pebre vermell, negre i res… i a sobre va dir ‘fake news‘”, va narrar en referència al fet que segons ell no hi havia material per cometre cap atemptat.
En aquest sentit, cal recordar que la policia només va requisar documents i arxius, però gens de material explosiu ni armament. Només converses i fotografies de iots russos. Els acusats no van amagar que fessin fotos perquè els “agradaven els vaixells” o perquè havien treballat en tallers de manteniment de les embarcacions. En tot cas, a cap d’ells se’ls va ocórrer que el “Daesh entrés al seu cap”. Una història discordant amb la versió policial, i més si es té present, que algun dels policies investigadors no era capaç de distingir amb prou traça el contingut dels càntics que van considerar instigadores de l’acció terrorista.
3 
