S’apuja el to de l’enfrontament entre l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri espanyol de l’Interior pel reconeixement –o la falta de reconeixement– de part de les víctimes de l’atemptat del 17-A, del qual es compliran dos anys diumenge que ve.
[r:1]
La direcció general de Suport a les Víctimes del Terrorisme del ministeri espera tenir tancat per a finals d’aquest any o principis del 2020 la xifra oficial definitiva de víctimes dels atemptats –el de la Rambla i el de Cambrils–, que calcula que acabarà rondant el centenar de persones.
Però la directora general, Sonia Ramos, a més donar aquesta estimació, no es mossega la llengua en el conflicte amb l’Ajuntament. En declaracions a Europa Press, defensa l’atenció oferta “des del primer moment” a les víctimes de l’atemptat i assegura que de moment s’han abonat 5,2 milions d’euros i reconegut 96 persones com a víctimes, a les quals cal sumar 24 persones més a les quals s’han atorgat ajudes com a afectats.
El 17-A van morir 16 persones i 137 més van resultar ferides. A partir d’aquí, el ministeri de l’Interior ha tramitat 549 expedients, dels quals, dos anys després, se n’han resolt el 74%.
El 26% restant procedeixen de l'”allau de tramitacions” derivades des de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), que al juny de 2018 va signar un conveni amb l’Ajuntament presidit per Ada Colau. Sonia Ramos avança que “la immensa majoria dels expedients encara en estudi seran negatius”.
Des de fa un any s’han succeït les polèmiques entre la UAVAT i Interior. “Nosaltres ens vam reunir amb ells per explicar-los que la llei diferència entre afectat de terrorisme i testimoni. Per la nostra part hi va haver sempre col·laboració, però no puc parlar de reciprocitat”, ha assenyalat Sonia Ramos, que critica que la UAVAT “provoca confusió” als afectats.
La polèmica ve generada perquè la UAVAT, amb el suport del consistori, va llançar un telèfon gratuït i es va queixar que Interior no atenia molts afectats amb seqüeles psicològiques.
Ramos insisteix que aquests “testimonis” amb seqüeles no són reconeguts per la llei com a víctimes amb dret a indemnització econòmica, encara que sí que poden tenir ajuda psicològica o donar-se de baixa per malaltia.
Segons la directora general, la decisió no l’adopta directament el ministeri de l’Interior. “Cada cas derivat a Interior es converteix en un expedient que és avaluat amb un rigor absolut per un equip col·legiat de la direcció general de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)“, afegeix Ramos, que afegeix que el procediment és el que està previst en la llei de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme.
Aquesta llei estableix una sèrie de requisits. Per ser víctima cal haver patit directament l’acció terrorista, tenir presència directa en l’atemptat o haver patit danys personals com a conseqüència de l’acte terrorista. Per això s’utilitzen també informes oficials dels cossos policials.
Ramos al·lega que aquest criteri ha estat avalat per l’Audiència Nacional, que va dictar al juny una primera sentència que confirma que la interpretació del ministeri de l’Interior és la que considera correcta el tribunal.
El ministeri recorda que una mateixa víctima pot tenir dos expedients aprovats, un per danys físics i un altre per danys psicològics, i que les dades encara no són definitives perquè hi ha casos d’incapacitat temporal o de consolidació de seqüeles definitives, pendents de valoració.
