Infectòleg de l’Hospital del Mar: “Veig el confinament molt proper”

Juan Pablo Horcajada assegura que "les recomanacions no funcionen" i adverteix que a l'hivern pot empitjorar la situació

L’actual situació sanitària viu un moment crític, amb els contagis disparats i encara més incerteses que els últims mesos. Els casos greus comencen a ocupar les unitats de cures intensives als hospitals barcelonins. Alhora, s’anuncien noves maneres de detectar el virus i torna el fantasma de l’estat d’alarma, que la Generalitat ha demanat a l’Estat aquest divendres. És normal que la ciutadania tingui dubtes i per això la veu del doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador general de Covid-19 de l’Hospital del Mar, torna a ser especialment aclaridora. Entrevistat per aquest diari, apunta que veu “molt proper” un nou confinament i lamenta que les restriccions econòmiques –com el tancament de bars– si són “incompletes” no solucionen res. Per als grans mals calen grans remeis, ve a dir. I amb l’hivern i la intensificació del fred a tocar, reclama actuacions efectives per blindar la distància social.

Han tornat xifres d’ocupació de les UCI que no es registraven des del maig a Catalunya. I les administracions discuteixen mesures contundents. És inevitable comparar la situació d’ara amb la de primavera. Des de la primera línia hospitalària, quines són les diferències més significatives entre la primera onada i l’actual situació?

En primer lloc, la velocitat de contagi és menor. Gràficament, no té la mateixa inclinació: la famosa corba no té la progressió d’aquells mesos. Allò era una multiplicació de casos dia rere dia. Ara és més una suma constant. I en segon lloc, els pacients ja no són tan ancians com a la primavera. Hi ha molts més pacients de 60 anys, que és on se situaria ara la mitjana.

A la primavera hi havia un cert caos comprensible. Tot era desconegut. Ara molta gent es pregunta què han descobert en aquests mesos. 

Hem sabut que els pacients asimptomàtics poden transmetre la malaltia d’una manera molt més eficient del que ens pensàvem. O que els medicaments com la hidroxicloroquina no funcionen com volíem. I també hem après en positiu. El tractament amb dexametesona sí que ens ajuda, perquè té efecte per reduir la mortalitat. I a nivell social, per exemple, hem après que les mesures tipus confinament, que asseguren la separació social, són les que funcionen. Això és important. 

Heu conclòs que per aturar el virus, actualment, no es pot viure de recomanacions?

Hem comprovat que per molt que repetim les coses la gent no les acaba de fer correctament. Les recomanacions no funcionen. La gent no compleix les normes o té tendència a oblidar-les. I la mostra més clara és que on s’estan donant més contagis és en l’àmbit social i familiar. 

Hi ha diferents tractaments que encara no ha quedat clar l’abast que tenen. Un d’ells és el remdesivir. Vostès l’han estat aplicant. Els ha resultat eficaç?

El remdesivir es un fàrmac molt fluix perquè no redueix la mortalitat i l’únic que fa és escurçar la durada de la malaltia d’uns 15 a uns 11 dies. És millor que res, però no redueix la mortalitat, que és el que ens interessa. Seguim a l’espera, però, que arribi una molècula que ens mostri el canvi que realment esperem.

Què se’n sap, de les investigacions en aquesta línia?

N’hi ha moltes en marxa. Una corrent és la que busca una solució de tipus antiviral, que lluitaria contra el virus directament. Una altra corrent vol reduir la inflamació: quan la Covid-19 ataca l’organisme, per lluitar contra el virus, el cos respon amb una inflamació exagerada. Controlar aquesta reacció inflamatòria podria ajudar-nos a reduir la mortalitat. Ara bé, fins on nosaltres sabem, no hi ha ningú a les portes d’aconseguir la molècula efectiva. 

Mentrestant s’ha confirmat el que avisaven fa mig any: amb el fred el virus es contagia amb més facilitat. 

No falla. Amb el fred busquem espais tancats. Si hi ha una habitació amb 13 persones i una d’elles està contagiada, sense ventilació no hi ha renovació de l’aire, i per tant es pot transmetre el virus encara que la gent no estigui enganxada. L’aire s’acaba viciant. Ara la població es tanca més i aquest és el resultat. El virus en condició de fredor sobreviu més que quan li dona el sol de cop. És a dir, l’absència de sol permet que pugui sobreviure. 

Com més fred vagi fent, més contagis? O hi haurà una certa estabilització?

Quan arribi l’hivern, poden incrementar els casos per la facilitat amb què es contagiarà. Això vol dir que la situació sanitària empitjorarà si continuem fent accions que afavoreixen la transmissió del virus. Sobretot, si seguim posant persones a prop d’altres persones. 

La consellera de Salut, Alba Vergés, no descarta combinar el tancament de bars amb l’aplicació d’un toc de queda. Li sembla suficient?

Tot el que vagi encaminat a que la gent no estigui junta i xerrant sense mascareta facilita controlar la situació sanitària. Si tanques els bars, però la gent va als parcs a xerrar, beure alcohol i relaxar-se, seguiran havent-hi contagis. Per suposat, estic absolutament preocupat pels negocis en risc. Això és un drama. Però s’ha d’entendre que si la gent va a aquests llocs i estan junts moltes hores, hi haurà molts infectats. Així que respecte a la posició de la consellera, el que intentaria és fer les combinacions que facin menys mal a l’economia però que siguin efectives des del punt de vista sanitari. 

Veu llunyà un nou confinament?

No, no. El veig molt proper perquè els números continuen empitjorant. Si les mesures aplicades aquests dies demostren un apaivagament de les xifres, tindrem una treva. Però si s’apliquen unes mesures dràstiques que es demostren incompletes, el següent serà un confinament. Per què? Perquè és el que va funcionar al març. I si mirem les xifres, anem en aquesta línia. Les notícies d’aquest divendres no són gaire bones. 

Encara és aviat per mesurar l’efectivitat del tancament de bars. Quan començarem a tenir una lectura clara?

És cert que els números actuals poden estar arrossegant l’impacte del descontrol dels dies previs a les mesures i, per tant, hem d’esperar una mica més. Molt aviat, els pròxims dies, se sabrà. Tenim l’esperança que les dades comencin a estabilitzar-se i deixin d’augmentar. 

Al juliol vostè tenia especial confiança amb els cribratges massius perquè serien útils per trencar cadenes de transmissió incipents. Encara ho són? 

Totes les mesures són part d’un puzle. Vas sumant peces perquè sigui cada vegada més eficient. Els cribratges massius tenen el seu paper. De fet, ara són especialment útils. Quan hi ha molta activitat del virus tenen encara més sentit que quan les taxes són reduïdes. Abans es feien molts testos per trobar pocs contagis. Ara en treus més resultats. Trobes molts casos amb una campanya molt intensa i detectes més cadenes de transmissió. Aprofites més els recursos. Ara bé, també és cert que això funciona fins a un cert punt. Quan els números són massa grans, les mesures que funcionen són les grans, també. I aquí entren en joc opcions com els confinaments selectius. 

Han deixat de tenir sentit figures com els rastrejadors?

Depèn. En alguns casos i en espais on encara no s’han disparat tant els contagis encara poden ser importants.

El ciutadà estàndard potser comença a fer-se un embolic amb els nous mètodes de detecció del coronavirus. La Generalitat acaba de comprar tres milions de testos ràpids antígens, però no són aplicables a tothom. Quin abast tenen?

L’antígen és una esperança interessant per detectar les infeccions d’una manera més ràpida que la PCR tradicional. El que passa és que no es pot aplicar a persones asimptomàtiques i, per tant, no serviria per a cribratges massius. A més, tampoc no es pot aplicar en tots els casos. Només és fiable durant els primers cinc dies de símptomes. En resum, tenen una aplicació eficaç en una determinada part de la població malalta, però no és universal.

També s’ha començat a posar en marxa un mètode anomenat pooling, que consisteix en prendre mostres a fins a 8 persones i les analitza amb una sola prova. Arriba tard?

El pooling és útil per fer grans cribratges poblacionals. Et diu si totes 8 mostres són negatives i llavors t’estalvies fer les proves una a una. Ara bé, si sovint hi ha almenys una de les 8 persones a qui han fet la prova que és positiva, s’estan malbaratant recursos i temps. Per això, quan estàs aplicant-lo a zones on hi ha un percentatge de positius elevat, deixa de tenir sentit. 

A l’Hospital del Mar començava a haver-hi indicis de reducció de serveis assistencials no-Covid. Aquesta setmana s’informava d’un 80% d’ocupació de la UCI mèdica per pacients de coronavirus. Hi ha canvis imminents?

Encara no ens ha trasbalsat. Si comencessin a arribar més pacients, faríem un augment de llits d’UCI a altres dispositius que tenim preparats. L’important ara per ara és que no hem hagut de deixar d’atendre cap situació que creguéssim que requeria una intervenció. Estem lluitant perquè no sigui necessari reduir l’assistència als pacients no-Covid.

Més informació

Nou comentari