Mereixen dues icones de la cultura gitana ser immortalitzades amb un retrat colossal a la perifèria barcelonina? El debat batega sota una disputa que ha passat desapercebuda i que, a principis de 2021, va dur a aturar un grafit de grans dimensions que havia de plasmar el cantaor Camarón de la Isla i la bailaora Carmen Amaya. Havia d’anar en el lateral d’un dels blocs distintius del barri de la Mina, on viu una nodrida comunitat gitana i que, a banda, és una de les zones més estigmatitzades de les immediacions de la capital catalana.
Tots dos gegants del flamenc quedarien units en unes parets mitgeres de 32 metres d’alçada, prou grans i visibles com perquè el mural trascendís i fos emblemàtic més enllà del barri: la façana es copsa a cop d’ull circulant per la ronda Litoral només sortint de Barcelona. Amb la pretensió que conferís una imatge més atractiva al barri que la que li acostumen a endossar, l’obra es va confiar a un artista contrastat, el cubano-estatunidenc Jorge Rodríguez-Gerada, artífex de retrats hiperealistes a edificis d’arreu del món, alguns d’ells a Barcelona i el seu entorn. L’autor va començar a perfilar la il·lustració el desembre de 2020, però els primers traços es van esborrar la mateixa setmana que l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va anunciar l’obra. Des d’aleshores, no s’ha reprès en cap moment.
Quan l’autor havia començat a esbossar el mural enfilant-se a una grua, part dels residents de l’edifici van reaccionar advertint que no havien estat prou informats i es van mobilitzar en contra que tirés endavant. “No s’havia acordat res amb ells. Va ser un ordeno y mando”, critica la presidenta de la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina, Carmen Galindo, que creu raonable que es recollissin adhesions contra el projecte perquè es va emprendre “sense consensuar”, assegura. Una campanya de signatures a l’immoble va precipitar que l’Ajuntament fes marxa enrere i que l’homenatge que es volia retre al flamenc i els seus vincles amb la Mina s’interrompés de cop.
“No van firmar en contra del mural tots els veïns, ni molt menys”, subratlla Basilio Perona, membre del Centre Cultural Gitano de la Mina. L’entitat organitza el festival de flamenc del barri des de fa tres dècades i s’afinca a l’edifici on es preveia el grafit. La ubicació també es justificava perquè, just a la vora, es troba un bust de Camarón a un passeig. “Aquest és un barri creat als anys 70 i no hi ha monuments ni esglésies per veure però, a través dels grafits, es pot aconseguir que vingui gent per contemplar art urbà, de la mateixa manera que venen turistes a través de rutes alternatives a veure l’estàtua de Camarón i fer-s’hi fotos”, destaca Perona, qui, per cert, també va començar a reunir signatures pel seu cantó: en el seu cas, perquè l’obra es continués i s’acabés. “No s’hauria d’haver arribat a aquesta situació per una minoria. Correspon fer-ho aquí. Per què no reprendre’l?”, es pregunta.
Manca de coordinació
Diverses fonts coincideixen que el detonant que va acabar paralitzant els retrats va ser que l’Ajuntament de Sant Adrià -promotor de la idea- no es va coordinar prou amb els veïns dels habitatges on es va començar a dibuixar i garantir-se així que la comunitat no hi posés pegues. “Va quedar aturat per la negativa final dels veïns propietaris del bloc”, apunta el Consistori.
“L’Ajuntament ens va reconèixer que hauria d’haver comptat amb l’escala abans que es posessin a pintar. Ens va dir que miraria de reprendre-ho però no ens ha dit res nou des de fa mesos”, explica Perona. A més, troba “racisme” en el fet que resti encallat un mural de dos exponents gitanos: “A l’edifici del costat van fer un altre gran grafit i ningú no va posar problemes. A algú pot que no li agradi però a d’altres sí. L’art és així”. Perona fa notar els llaços amb Barcelona i Catalunya de tots dos artistes: Amaya sempre serà identificada amb el Somorrostro i Camarón va morir a Badalona, com bé sap Perona, qui va cobrir el fèretre del músic gadità amb una bandera gitana.
“No estem en contra de res, però cal que els veïns estiguin contents quan es fa un projecte així. La majoria no el volien. No representava a tota la Mina”, pensa Galindo. L’Ajuntament diu que li agradaria continuar amb els grafits de grans dimensions a façanes del barri. “Però, de moment, no tenim cap projecte tancat de cap mural gran”, aclareix.
Art amb aspiració transformadora
Al marge de controvèrsies, el grup d’artistes que ha dissenyat el grafit voldria que no acabi desestimant-se. “Ho fem perquè es creï una corrent positiva al barri, però cal que hi hagi consens perquè, al final, és la gent que hi viu qui s’ho ha de creure”, comenta Juan Carlos Regidor, membre de l’associació cultural El Generador.
El col·lectiu ve acreditat per haver atret una seixantena de grafiters nacionals i internacionals que ha pintat unes 200 columnes sota la C-31, entre Sant Adrià i Badalona i just abans de penetrar a Barcelona. Amb contribucions any rere any, s’ha convertit en una galeria a l’aire lliure d’art urbà. Aquest dijous farà d’escenari per a un concert de simfonies de Brahms sota l’autopista, a càrrec del pianista franc-iraní Nima Sarkechik i del ballarí Akira Yoshida.
Els grafits han modificat la fisonomia d’un “espai gris, on ara s’ensopega amb obres d’art que fan canviar l’espai”, avala Regidor. Altres murals s’han anat escampant amb la mateixa aspiració a més llocs públics degradats i anodins de diferents punts de l’àrea metropolitana. Alhora, s’han estès a la Mina, amb el programa Una Mina de color, que vol contribuir amb participació de veïns a transformar el paisatge del barri i les idees preconcebudes que el penalitzen, massa associades a episodis esporàdics com el recent tiroteig entre dues famílies, que venen a recordar la degradació i les mancances que una part del veïnat ha de suportar.
On més recorregut ha tingut fins ara el projecte és a l’institut-escola de la Mina, incombustible en buscar al·licients per revertir un percentatge considerable d’absentisme escolar. “S’han convertit no espais com parets de l’escola en llocs d’art i de colors, on la canalla hi contribueix, és enriquidor i agraden. És subtil, però tendeix a generar canvis”, addueix Regidor.
Hi ha nous grafits artístics que es planifiquen fer durant els propers mesos al barri. Fins ara, l’aportació més apreciable és un collage acolorit sobre una paret mitgera de 25 metres, obra dels artistes Zosen i Mina Hamada, inspirats per les suggerències que infants del barri els van transmetre. És al bloc adjacent a la façana on es preveia el mural sobre el flamenc que, a més dels dos famosos artistes, anava a recrear una imatge de les barraques del desaparegut Camp de la Bota -d’on provenen part del veïns de la Mina- i una altra del certamen local de flamenc.
“Es van fer molts esbossos i vam buscar entre milers d’imatges. L’artista va renunciar a altres treballs per venir a fer-lo. Ell tornaria si s’arriba a un acord, però no depèn de nosaltres”, assegura Regidor. Per ara, ningú no dona res per descartat, però no es coneix cap moviment significatiu perquè les efígies de Camarón i Carmen Amaya acabin alçant-se algun dia com immenses banderes sobre els carrers de la Mina.
