Sense anar a classe durant mesos: el pànic a la Covid agreuja l’absentisme

Escoles de barris humils han hagut de redoblar esforços per apaivagar una onada d'absències sense precedents

Domi Viñas és mestra “amb uns quants anys de pràctica” en entorns desfavorits i no s’havia trobat fins ara acabar un curs en què alguns alumnes no han trepitjat la classe cap dia. “Sé què és tractar amb famílies reticents a vincular-se amb un centre, però com aquest any no havia passat mai”, comenta Viñas, directora de l’institut-escola El Til·ler, al Bon Pastor, on breguen amb les faltes injustificades. Per tal que no es disparessin pel temor a la Covid-19, el professorat va estrènyer el contacte amb les famílies quan es va tornar a les aules després que estiguessin buides mig any per la pandèmia. “Vam tenir absentisme a l’inici de curs, però va ser molt puntual i ens vam guanyar la confiança en qüestió de setmanes. En canvi, la situació de les famílies que ja eren absentistes abans de la Covid s’ha cronificat. No hem vist els seus fills des del març de l’any passat. No han vingut mai a classe”, diu Viñas.

La mestra remarca que l’absència extrema a l’escola és minoritària –“com a molt, són set famílies en un centre de 300 alumnes”-, però preocupa que la tasca d’apaivagar-la s’hagi diluït: “Són famílies amb què havíem aconseguit de vegades resultats significatius abans del coronavirus. Hem continuat fent treball amb elles, hem seguit trucant-les i hem mirat de fer docència telemàtica, però ha sigut molt difícil. Amb la pandèmia han trobat l’excusa perfecta per decidir que els fills no venien a l’escola, però no està justificat. Hem demostrat que no som un espai de contagi”. Segons dades del Departament d’Educació, a El Til·ler s’han diagnosticat 16 positius per coronavirus al llarg del curs, inclosos 13 menors, per sota de la mitjana de cinc infeccions per cada 100 escolars a Catalunya.

Sense sortir de Nou Barris, l’institut-escola Antaviana, a Roquetes, també ha topat amb un nivell inusual d’absentisme. “Ha passat amb famílies que tenien molta por al contagi, que responen a un absentisme ja cronificat però que han deixat de portar els nens a escola durant mesos. En algun cas, s’ha mort el pare o l’avi, o són propers a alguna persona que ha mort jove al barri”, explica el director, Francesc Freixanet.

En l’últim trimestre abans de les vacances, el centre ha repescat bona part de la norantena d’alumnes que s’han saltat classes amb freqüència. “Però no ha estat gens fàcil. S’ha treballat durant mesos per recuperar-los”, relata el director.

Més d’un curs perdut

El director de l’Antaviana no es conforma tot i que l’assistència ha remuntat en el darrer tram. “Al final potser han sigut 15 o 20 alumnes que no han vingut amb regularitat. Són els paràmetres d’absentisme que teníem abans de la Covid. Hem aconseguit resultats, però hem anat tard. És més d’un curs que han perdut”, subratlla el docent, que adverteix de la dificultat afegida de readaptar a la rutina un nombre inèdit d’alumnes que han defugit el col·legi des que el virus va irrompre.

A l’altra punta de Barcelona, l’escola Gayarre de Sants ha demanat ajuda al Consorci d’Educació de Barcelona per desdoblar grups i destinar dos mestres en alguns casos per tal que el ritme d’aprenentatge no s’alenteixi després de l’estiu, quan caldrà reintegrar alumnat en aules on han faltat “vuit, deu, onze o dotze” infants des de setembre i ben bé fins passada la Setmana Santa, apunta el director, Salvador Rodríguez: “Hi ha una mitjana de sis alumnes per grup que deuen haver faltat més dels 65% del dies. Hi havia famílies que havien deixat de ser absentistes però que ho han tornat a ser per por a la Covid. N’hem recuperat moltes, però el grau d’aprofitament del curs no ha estat el desitjat”.

A la Gayarre només han diagnosticat quatre escolars que han contret la Covid. “És un percentatge molt baix i cap no s’ha contagiat al centre, però l’últim cas va produir que alumnes que havien tornat a classe deixessin de venir. És una pena perquè els últims dies hem tingut de nou grups on falten força nens”, lamenta Rodríguez.

Enginy per atreure escolars

El recel per la Covid també ha marcat el curs a l’institut-escola de la Mina, a tocar de Barcelona. “Vam començar amb una tercera part de l’alumnat. Al final, hi ha hagut dies en què als grups de Secundària s’ha arribat a la mitjana del curs passat abans de la Covid, a Primària ha passat poques vegades i a Infantil han vingut molt pocs. Hem millorat molt al tercer trimestre, però encara no som on érem“, evalua la directora, Marta del Campo.

La mestra enumera que s’han vençut resistències fent “milers de trucades” des de l’escola a les llars, per una certa “relaxació” mentre la pandèmia remet i, també, per les notificacions dissuasòries que ha enviat Fiscalia, tot i que no ha arribat a presentar cap denúncia per faltes injustificades a la província, segons una portaveu de la institució. A més, a la Mina fa temps que farceixen l’ensenyament amb activitats estimulats per atreure els menors que es fan el ronso i, fins i tot, es premia amb excursions o jornades de lleure les classes que acumulen menys faltes. “Hem tingut finançament extra pels efectes de la pandèmia i ens ha permès fer sortides gratuïtes, contractar associacions per fer tallers molt motivadors de teatre, de hip hop, de bàsquet… Els alumnes s’ho han passat bomba”, aplaudeix Del Campo.

A l’escola Gayarre van llançar un esquer semblant. “Vam deixar de fer classes normals el desembre per organitzar tot de tallers, sessions de teatre i fins i tot de construcció d’instruments musicals, per mirar si aconseguíem que així veiessin que féiem moltes coses diferents i s’animaven a venir, però molt poquets van reaccionar”, admet Rodríguez. Els va ser més efectiu aliar-se amb personal de l’ambulatori del barri per dissoldre equívocs entre els pares. A l’Antaviana els van persuadir convidant-los a passejar-se amb els fills per l’escola, sense cap altra pretensió que comprovessin per ells mateixos que hi regnava la normalitat i desfer pors en els petits. “Alguns tornaven contentíssims l’endemà”, assegura Freixanet.

“Petit augment” de les faltes

Per la seva banda, el Consorci d’Educació de Barcelona sosté en conversa amb el TOT Barcelona que les absències no emparades en raons de salut han experimentat un “petit augment” en l’educació obligatòria entre els sis i els setze anys i han generat un “increment significatiu” de les intervencions per pal·liar-les, que s’ha traduït en “un descens progressiu dels índexs d’absentisme al llarg del curs”. L’òrgan que la Generalitat i l’Ajuntament integren no concreta reforços per a les escoles que han afrontat un major repunt de faltes. Addueix que “ja tenen professionals educatius i socials que fan reforç i que treballen per reduir i resoldre l’absentisme”.

En canvi, Freixenet avisa les administracions que “hauran de posar-se les piles amb rigor i generositat per resoldre el problema“: “Una qüestió és què fem amb l’alumnat que ha estat molts mesos sense venir a l’escola. Es pot arrossegar durant un curs si ho fem bé però poden ser més perquè, si s’avorreixen o no entenen el que fem, no deixaran que es faci classe. L’altra és encara més greu, i és com fem que el 100% vingui a classe. És clar que l’absentisme ha augmentat amb la Covid, però ve de fa anys i panys i cap administració l’ha resolt“.

Alguns centres consultats afirmen que no han rebut indicacions precises sobre com actuar davant l’increment de les faltes persistents. “Estem esperant què s’ha de fer. La directriu a inici de curs era que fóssim prudents, però no tenim una consigna clara sobre si han de repetir”, assenyala Viñas, que opina que seria “injust” que infants que han esquivat les aules tant de temps saltessin ara de curs “com si res”.

A la Mina han fet servir una aula pont per tornar a acollir alumnes després de mesos d’absència i com a pas previ a reincoporar-se amb els seus companys. Ara les juntes d’evaluació valoren qui passarà de curs i qui no. “En alguns grups hi haurà moltes més repeticions que en altres anys. La recerca diu que no serveixen, però ens trobem en una situació extraordinària: parlem d’alumnes que no han fet res acadèmic durant més d’un any“, recalca Del Campo. “No els podrem fer repetir a tots perquè no podem fer repetir tants nens“, pensa Freixenet, que urgeix a fer front a l’abandonament prematur dels estudis per reconduir “una fornada de canalla” que, si no, pronostica que “la societat haurà d’alimentar durant molts anys perquè no tindrà formació”.

Més informació

Nou comentari