Penes de més deu anys de presó als exdirigents de la formació d’ultradreta Democràcia Nacional per assetjar la mesquita del número 28 del carrer Japó de Nou Barris. Aquesta és una de les peticions que el ministeri fiscal ha fet arribar a la secció desena de l’Audiència de Barcelona abans de la vista oral convocada pel pròxim 2 de novembre. Els fets es remunten a entre el març de 2017 i el març de 2018, tot un any en què els 15 encausats, segons el profús escrit de la fiscalia de 48 pàgines al que ha tingut accés Tot Barcelona, van organitzar diferents accions, protestes i manifestacions contra el centre de culte musulmà, esperonades i difoses per perfils de Twitter que ja han estat clausurats per ordre judicial.
Unes accions que per a la fiscalia suposen la comissió de delictes com ara coaccions, amenaces, lesions, maltractaments i delictes contra els drets fonamentals, tots amb l’aplicació de l’agreujant de discriminació. Entre la quinzena d’encausats, -en un principi eren setze, però fiscalia n’exonera un perquè no hi veu cap delicte- s’hi troben tant els exlíders de Democràcia Nacional –Albert Bruguera i Juan de Haro– com destacats membres de grupuscles neonazis i ultra com ara “Democracia Nacional Joven”, “Frente Visigodo”, “Legión Urbana”, “Generación identidad” i “Somos Catalanes”. A Bruguera, la fiscalia li reclama deu anys i un dia de presó i a Haro, 6 anys i un dia. A la resta d’encartats entres tres i sis anys de presó. De tota manera, fonts del cas asseguren que és possible una conformitat per obtenir una pena que rebaixi la possibilitat de presó.
De cassolades a porc
La qualificació de fiscalia narra que els acusats van començar participant en les cassolades que grups de veïns organitzaven als vespres contra l’obertura del centre de culte. Unes protestes on també participava Vox. El fiscal recorda que els acusats penetraven dins la manifestació i se l’apropiaven. Amb megàfons “exaltaven els veïns” per tal d’augmentar “la freqüència i la intensitat de les protestes” explotant els prejudicis contra la comunitat musulmana.
Així, les primeres accions consistien a enganxar rètols amb eslògans com ara “España cristiana y no musulmana”, “Terroristas” o “Mezquita no”. Després la pintura vermella a la façana va ser habitual així com inutilitzar els panys amb silicona o pintura. A mesura que avançaven les convocatòries, es va incorporar al catàleg de les accions posar greix de porc a les persianes, embotits o carn així com excrements de gos amb lemes com “Agua, jabón y un bocata de jamón”. La intenció de tot plegat era, per a la fiscalia, “generar sentiments de rebuig, odi i hostilitat generalitzat contra els musulmans en general” i “acoquinar” la comunitat musulmana impedir l’obertura de la mesquita. Una estratègia encaminada a impedir “el lliure i legítim exercici de dret constitucional de llibertat religiosa”.
