“Ets una mala mare i acabaràs a la presó”, així són les coaccions de Desokupa

Desokupa visita cada dia la Yovanna i la seva filla de sis mesos. Dos homes corpulents van al seu pis, empenten la porta, ofereixen diners i, quan ella els respon que no vol marxar, la coaccionen. I així, un dia rere l’altre. “Ets una mala mare si no acceptes la nostra oferta. Acabaràs a la presó”, li han arribat a dir. És una de les moltes tàctiques de pressió psicològica que afronta des de fa setmanes aquesta mare soltera. Quan es veu superada, la Yovanna truca a la seva germana, “que és la forta de la família”, i ella l’ajuda a asserenar-se. 

“Van arribar a entrar a la terrassa accedint pel pati del costat, però els vam aturar a temps”, recorda la Yovanna, des del pis on ha de viure sense llum perquè els treballadors de Desokupa l’hi treuen. Aquesta condició l’amoïna especialment, tant a ella com a la comitiva de Serveis Socials de l’Ajuntament que segueix el seu cas, per l’edat de la petita. 

Tanmateix, Desokupa no entén de situacions familiars complexes. De fet, l’empresa especialitzada en foragitar ocupants dels pisos –situació que s’ha disparat a Barcelona per la crisi de l’habitatge– ni tan sols diu la veritat a la seva pàgina web. Defineixen la seva tasca com a “mediadors” que busquen “desallotjaments de manera amistosa”. Presenten la filosofia de l’empresa com la punta de llança contra la “màfia” i els “delinqüents organitzats que okupen finques per dur a terme activitats delictives i extorquir als propietaris”. La Yovanna i la seva filla, però, no pertanyen ni a un grup ni a un altre. I no en són l’excepció. Les famílies que han decidit ocupar com a opció habitacional s’han disparat els últims anys, apunten els representants del Sindicat de Llogaters i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Sense protocol policial contra Desokupa

Per aquest motiu, Desokupa i altres empreses similars han fet negoci. Tenen molt de camp per córrer i poc risc. Fins ara, no se’ls ha condemnat per cap de les actuacions que han fet. En canvi, asseguren que aconsegueixen desallotjar els ocupants en el 92% dels casos. “És simplement intolerable”, diu Andrés García Berrio, advocat del centre Irídia. Pel representant del centre de defensa dels drets humans, una part important de la responsabilitat correspon a “la inacció, en moltes ocasions, dels Mossos d’Esquadra”, ja que les pràctiques de Desokupa “són il·legals” i, en alguns casos, “constitutives de delicte”. També destaca que els cossos de seguretat han actuat els últims anys de manera molt diferent en casos molt similars. Per això, García Berrio demana “un protocol regular” contra aquestes pressions al marge de la llei que fan les empreses de desnonaments ràpids.

De fet, el centre Irídia ha assistit, juntament amb Iacta, un dels pocs casos que per actuació de Desokupa que ha arribat als jutjats. És el de dues persones que vivien a la casa ocupada La Protestona, al Poblenou. Les demandants van portar al jutjat d’instrucció número 21 al director de Desokupa, Daniel Esteve, i un advocat que va participar també en el procés d’expulsió per coaccions i amenaces durant setmanes,. El jutge els ha absolt, però la defensa ha recorregut la sentència. Com la Yovanna, les dues persones de La Protestona van començar a rebre comentaris i actituds violentes després de negar-se a marxar mitjançant una compensació econòmica. 

Expulsió per coaccions continuades

Normalment, la quantitat que ofereix la propietat per desallotjar un pis se situa entre 1.500 i 4.000 euros, segons nombroses fonts. A la Yovanna li’n van proposar 2.500, però ella segueix aguantant mentre espera una ubicació definitiva a la llista d’espera de la Mesa d’Emergència d’Habitatge. En canvi, altres ocupants del mateix edifici, que van anomenar La Bastida, ja han marxat. Eren tres famílies, i ara només hi queden la Yovanna i la seva filla. Uns els van fer fora només entrar a través d’un acord amb la propietat, el fons Inversiones Caboet S.A. I els altres, una parella jove, van ser agredits en una intervenció de Desokupa, que va acabar entrant al domicili on vivien i expulsant-los.

Els Mossos d’Esquadra, avisats per la batussa, van acabar retornant el pis als ocupants i fent fora Desokupa, explica l’Ana Maria, germana de la Yovanna. Tot i així, les amenaces i pressions els dies posteriors van acabar provocant que marxessin. “No podien més”, indica la dona. “Només descansen els caps de setmana”, hi afegeix la mare de la filla de sis mesos, en referència a les visites dels treballadors de l’empresa experta en desallotjaments. De fet, al voltant de la posició de la policia en aquestes pràctiques, l’Ana Maria recorda com un agent, un dia diferent, va recomanar-li a la seva germana que agafés els diners i fes cas a Desokupa.

Les tàctiques dels empleats de la companyia de Daniel Esteve –molts d’ells professionals de la lluita o personal de seguretat de clubs– s’han anat definint en un patró. El primer sempre és oferir els diners. Ara bé, després, hi ha diferents accions, que van des dels talls de subministraments fins a les amenaces i que acaben, en molts casos, amb un control d’accés a la porta de l’edifici. Els pinxos, com els acostumen a anomenar pel seu aspecte i actitud intimidatòria, es planten al davant del bloc i no permeten l’entrada de l’ocupant un cop aquest hi ha sortit. Quan el pis queda buit, entren ells i en canvien el pany. 

La pràctica del control d’accés, com si fossin treballadors de seguretat d’una discoteca, està a l’ordre del dia i és la que més preocupa a l’advocat del centre Irídia. “No s’entén que no s’hagi pres cap mesura estandarditzada contra un mecanisme que creiem que no s’aplica a dret de manera rigorosa”, remarca Andrés García Berrio. 

Baralles i detencions

A més, hi ha hagut ocasions en què la situació ha arribat al contacte físic greu. És el cas del desallotjament del Poble-sec en què tres ocupants van acabar detinguts després que s’entrés a la força en el pis on vivien. Així ho mostrava un vídeo que es va difondre i que va posar en dubte l’actuació de la policia catalana. Els habitants d’aquell pis han parlat amb el TOT Barcelona i han explicat que els treballadors de Desokupa van empentar-los, insultar-los i mentir als Mossos d’Esquadra perquè els detinguessin. L’Omar, un dels joves detinguts, apunta que, a més, a ells no se’ls va proposar cap oferta econòmica. “Ens van venir a fer fora de males maneres directament, tot i que ja feia cinc dies que hi vivíem i no tenien cap dret a fer-ho”, recorda. Sobre aquella actuació, fonts policials van detallar que les detencions no es van fer per l’ocupació, sinó per resistència i atemptat contra l’autoritat. 

Ràpidament, en una altra de les tàctiques de propaganda que Daniel Esteve adora, el líder de la companyia va penjar un missatge a les xarxes agermanant-se amb la policia catalana i penjant-se la medalla d’haver fet les detencions conjuntament. Els Mossos d’Esquadra es van desmarcar de qualsevol insinuació de camaraderia amb el grup de Desokupa.

L’Omar i els seus companys, però, encara en paguen les conseqüències. Van haver de marxar d’aquell pis i fins ara vivien a un altre, al Born, al carrer de la Formatgeria número 8. Era una altra ocupació, però justament el dia de la trobada amb aquest diari els desallotjaven de nou. Aquesta vegada amb un pacte totalment amistós amb el propietari, que els donava diners perquè marxessin. Segons expliquen els joves, al pis de 40 metres quadrats vivien 12 amics –un d’ells menor– i dos gossos. “Si no ens donen facilitats per viure, ens obliguen a fer-ho en aquestes condicions”, replica un noi des del fons del menjador ple de matalassos. 

Desokupa en aquesta ocasió no ha hagut de ser necessari, però encara i així, quan surt a la conversa, apareixen complicitats. És el treballador que ve a instal·lar l’alarma nova al pis que es preparen per buidar els joves. L’operari de Securitas Direct, aliè al to de l’entrevista amb els joves, diu somrient: “Sí, home! Desokupa són bons, eh. Jo treballo amb ells”.  L’empresa, per la seva banda, ha defugit respondre les preguntes d’aquest diari.