Barcelona respon a la crisi de l’habitatge amb un rècord d’ocupacions. El 2018 es van ocupar més pisos que cap altre any de l’última dècada, segons dades facilitades per Mossos d’Esquadra al TOT Barcelona. En total van ser 1.380 immobles buits els que es van habitar de manera il·legal. Una xifra que segueix la tendència a l’alça de l’any passat, quan es va arribar fins als 1.115 casos. En aquesta línia, destaquen com s’ha disparat els últims dos anys el nombre d’ocupacions als districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc i Nou Barris, on s’han viscut increments de fins a un 50% d’un any per a l’altre. Tot i així, l’ascens és general i únicament a Horta-Guinardó baixen les dades –de 102 casos a 90–.
Segons els grups de defensa de l’habitatge a Barcelona, la principal raó de l’increment de les ocupacions és la dificultat per trobar habitatge a preu assequible. Especialment quan s’esgota el contracte de lloguer o la solució habitacional que s’havia trobat de manera momentània. El portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Barcelona, Santi Mas de Xaxàs, descriu la tendència com un canvi de paradigma en què “ha quedat enrere la idea de l’okupa jove que ho feia per ideologia” i ha sobrevingut “la necessitat de trobar una llar sí o sí perquè no hi ha alternativa per a les famílies”.
De fet, el perfil de l’ocupant, segons coincideixen a explicar diferents grups d’habitatge, és cada cop més familiar. En moltes ocasions, insisteix Mas de Xaxàs, les persones en situació de vulnerabilitat queden sense opcions d’accedir a recursos públics pels propis requisits de l’administració, com els de la mesa d’emergència de la Generalitat i l’Ajuntament. “Es demana que acreditin haver tingut una ordre de desallotjament, però si et fan fora d’una habitació que llogaves o t’expulsen del teu pis amb tàctiques de mobbing immobiliari, què? No tens dret a un pis assequible? És més freqüent dels que ens pensem”, assegura el representant de la PAH.
Jaime Palomera: “L’ocupació és el resultat de la bombolla immobiliària”
Un dels principals problemes per abordar el fenomen és que no hi ha gaires dades sobre les ocupacions a Barcelona. De fet, dels pocs informes que s’han presentat al voltant d’aquest opció d’habitatge destaca la sèrie que es va iniciar l’any passat amb les Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona, que en el primer estudi presentat destacava que “les ocupacions d’habitatge són un fenomen creixent, especialment i de forma destacada en els darrers 4 anys, després de l’onada de desnonaments acumulats des del 2007 i coincidint amb els primers pics de desnonaments de lloguer”.
L’informe va ser elaborat en una col·laboració entre l’Observatori DESC, el Consorci Sanitari de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres, Aliança contra la Pobresa Energètica i la PAH. I segons, apuntava, cal entendre les ocupacions com “una forma d’accés extremament precària” tant pel que fa a l’estat de l’immoble com pel que fa als subministraments o a l’alt risc de pèrdua de l’habitatge en qualsevol moment. Per tot això, asseguren que se’l podria qualificar com a “infrahabitatge”.
El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, coincideix totalment amb la diagnosi del projecte col·laboratiu: “l’ocupació és el resultat de la bombolla immobiliària“, apunta. “I l’evidència és que les immobiliàries han recuperat els beneficis de l’any 2007 i la urgència habitacional, en canvi, continua a l’alça”, afegeix.
Particularitats dels districtes
A més del fenomen general, hi ha particularitats en alguns districtes que hi influeixen directament. Segons Ángel Cordero, d’Acció Raval, a Ciutat Vella –que han passat de 205 l’any 2016 a més de 300 els últims dos anys– cal barrejar la lluita contra la bombolla de l’habitatge amb l’impacte dels narcopisos. “Per entendre l’augment de les ocupacions, cal comptar els pisos on s’ha consumit droga durant els dos últims anys –els Mossos n’han tancat 170–, els que els traficants han utilitzat únicament com a punt de venda, els que hem intervingut nosaltres per posar-los al servei de famílies que necessitaven una llar i uns pocs més que hem arribat a ocupar de manera preventiva, perquè no s’hi formés cap narcopís”, resumeix.
Tot i així, apunta que no el sorprèn que Ciutat Vella sigui el territori amb més ocupacions de la ciutat perquè tenen molts pisos buits –només al Raval l’Ajuntament calculca que n’hi ha 379–. A més, conclou Cordero, “només cal passejar-se pel barri per veure l’emergència habitacional brutal que ens envolta”.
També ha crescut especialment el nombre d’ocupacions a altres territoris, com Nou Barris, on s’ha ampliat la xifra de 159 casos a 235 (+47,7%) en un sol any. Un cas similar al de l’Eixample, que entre el 2011 i el 2015 tenia una mitjana de 33 pisos ocupats per any i entre el gener i el desembre del 2018 es va disparar fins als 139 casos i va marcar una diferència respecte l’any anterior de més del 76%. A Sants-Montjuïc, en canvi, l’increment percentual no és tan gran en l’últim any (+23%), però si es fa la comparació amb dos anys enrere s’arriba a la mateixa conclusió, ja que augmenta de 115 ocupacions el 2016 a 200 en aquest darrer exercici (+74%).
La gran majoria de pisos ocupats són d’entitats bancàries o grans tenidors, diuen els informes
En aquesta línia, des del Sindicat de Barri del Poble-sec, un dels grups de defensa de l’habitatge més actius des que es va formar fa tres anys, apunten que la seva aparició ja és una evidència del problema al districte, però asseguren que els dos últims anys la situació s’ha agreujat. “L’augment de les ocupacions podria relacionar-se amb dos motius”, explica la Sílvia, representant del col·lectiu del Poble-sec, “d’una banda, hem perdut la por i sabem com ocupar habitatge per posar-lo al servei del veïnat” i “d’una altra, és cert que hi ha màfies que entren a immobles i, després, s’aprofiten majoritàriament de gent en situacions de molta vulnerabilitat per vendre-li les claus del pis, sobre el que pesa una ordre de desallotjament”.
Mites en qüestió
Santi Mas de Xaxàs, des de la PAH, confirma els casos fraudulents. “L’altre dia, uns veneçolans m’explicaven que havien pagat 1.500 euros per un pis que era una estafa. Els fan pensar que tot és correcte. Els diuen que una part és per a la fiança, una altra per al primer mes de lloguer i una altra per les despeses d’agència. Els donen un rebut fals i au, ja els han enganyat”, narra. Tot i així, recorda que “la majoria d’ocupacions no tenen res a veure amb els fraus sinó amb la situació de persones, molts cops amb menors a càrrec, que necessiten una llar i s’han quedat sense opcions”. Per això, cal desmentir el relat que vincula “ocupació” amb “màfia”.
De fet, és un dels objectius dels defensors de l’habitatge, aïllar els comentaris que alimenten mites sobre les ocupacions amb dades. De moment, els pocs informes que s’han presentat els donen la raó. Tant l’estudi comentat prèviament de diverses entitats com un altre que va presentar la plataforma Obra Social Barcelona el passat desembre proven que la gran majoria d’immobles ocupats són d’entitats bancàries, seguits dels de grans propietaris. “Cal lluitar contra l’alarmisme que impulsa la dreta, perquè intenten demonitzar les ocupacions fent creure que els ocupants principalment entren a viure a pisos de petits propietaris. També impulsen un relat de falsa amenaça. Empreses de seguretat escampen que si una família marxa de vacances, si no té la llar protegida, quan torni potser li l’han ocupat. I això no passa gairebé mai. Són casos amb una prevalença molt baixa i es fan passar per freqüents”, rebla Palomera. “És una manera de justificar els desallotjaments exprés”, coincideixen a dir tant el representant del Sindicat de Llogaters com el de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, en referència a la llei impulsada pel PDECat, que permet la desocupació en un període de menys de 20 dies.
Mas de Xaxàs: “La necessitat ha fet que la gent es passi l’estigma de l’ocupació per l’arc del triomf”
Els projectes presentats tenen una baixa representativitat pel nombre d’enquestes realitzades, ja que cap dels dos no supera les 250 a persones que ocupen a la ciutat barcelonina, però resulten útils per marcar una tendència. Així, desmentirien també que hi hagi una mala relació amb els veïns de les finques on s’hi ha entrat a viure, que les ocupacions siguin conflictives o que qui les exerceix sigui gent jove –el 56% dels ocupants tenen entre 36 i 65 anys, segons l’Obra Social Barcelona–.
Així, en perspectiva, si el 2008 eren 518 les ocupacions que es van comptabilitzar al conjunt de Barcelona, l’increment deu anys després és de més de 850 casos anuals. Tanmateix, les xifres varien de manera cíclica i altres anys –com el 2010 o el 2015– s’han viscut pics que han superat el miler d’ocupacions per any, tot i mai arribar a un nombre tan elevat com el de l’any passat.
La tendència no sembla que vagi camí de desaparèixer i per això els col·lectius cada cop busquen alternatives als problemes d’habitatge, però les solucions més aclamades passen per dos demandes principals. La primera és augmentar el parc d’habitatge públic o amb lloguer social –i això passa per una pressió que correspon especialment a les administracions–. “Totes les famílies que viuen ocupant haurien de tenir un habitatge públic” perquè tot i augmentar el nombre d’ocupacions, “l’estigma no ha desaparegut”, indica Mas de Xaxàs. “La necessitat ha fet que la gent es passi l’estigma per l’arc del triomf”, conclou.
I la segona reclamació és acostumar les grans entitats a negociar amb els habitants dels pisos que es troben en situació de risc. És una de les principals conclusions de l’informe de la PAH i l’Observatori Desc, però també encaixa amb les tàctiques que apliquen sovint els grups com el Sindicat de Llogaters, que anima els veïns a seguir abonant les mensualitats que pagaven tot i haver esgotar-se el contracte quan els volen aplicar una pujada que no poden assumir, o el Sindicat de Barri del Poble-sec i altres associacions, que utilitzen freqüentment l’ocupació dels despatxos dels grans tenidors per renegociar un lloguer social quan a algú se li acaba el contracte.
