Dilluns es van despertar amb cops a la porta de la casa que ocupaven des de feia dos anys. Cops inútils, perquè ells l’havien bloquejat abans. Després van succeir-se un ariet, una destral i un martell pneumàtic, expliquen. Finalment, els Mossos d’Esquadra van aconseguir tirar la porta avall i desallotjar-los. A l’Àxel i als seus companys. Poques hores després, els mateixos protagonistes s’instal·laven a un nou pis. Un de semiluxe, de prop de mig milió d’euros.
Segons l’Àxel, són els fruits recollits després de tres anys de teixir una xarxa de veïns que ells anomenen Sindicat de Barri del Poble-sec, però que a altres barris té altres noms amb altres Àxels i altres companys al darrere i un mateix objectiu: revertir l’expulsió del veïnat.
Té 26 anys i no pot ni recordar els pisos pels que ha passat els darrers cinc. Ara bé, els últims dos anys els havia viscut al número 59 del carrer Comte Borrell, on ocupava un immoble juntament amb tres amics, fins dilluns. Aquell dia el començarien amb una operació policial que executava un desnonament que, tot i ser el primer llançament, ja havia estat atorgat amb data oberta. A més, hores abans de ser expulsats, l’Àxel rebia la trucada de la seva advocada: “el jutge ha acceptat ampliar la franja horària del possible desallotjament de les 22h a les 8h del matí”. Així, gairebé se’ls podia desnonar en qualsevol moment del dia.
El pis en què ha entrat l’Àxel forma part d’un bloc on ja hi havia sis habitatges ocupats amb els que es volia especular
“Ens van voler humiliar. Especialment, un dels agents. Ens va insultar, ens va fer despullar i em va fer una bufetada amb la mà oberta a la cara”, narra l’Àxel. Explica que, més enllà del bloqueig a la porta, no van oposar resistència perquè eren dos nois sols i almenys mitja dotzena d’antiavalots de l’Àrea de Regional de Recursos Operatius (ARRO). “El cop, però, no va ser a mi. Va ser a tots els que lluitem per canviar el barri. O almenys així el vaig sentir jo”, continua el jove. Segons la seva versió, la bufetada no li va deixar marca i, per tant, va considerar inútil reclamar un informe mèdic i presentar una denúncia.
Fonts policials recorden que davant d’una agressió sempre cal denunciar i es limiten a assegurar que van actuar a requeriment judicial i amb la presència de la comitiva pertinent. Tanmateix, contemplen la possibilitat que, ja que va ser necessària una operació especial per obrir la porta, la comitiva esperés a baix, com asseguren els ocupants. “Va trigar prop de 10 minuts en pujar la comitiva, i va ser llavors quan ens van increpar”, apunta l’Àxel. “Em van fer treure la dessuadora, les sabates i ens van abaixar els pantalons. Vam quedar-nos en calçotets”, detalla, com a part de l’escorcoll. Els van fer vestir, després, i van arribar els funcionaris judicials.
De l’expulsió a l’ocupació
Hores més tard, l’Àxel i els seus companys s’instal·laven a dos pisos de l’edifici del carrer Lleida, 38, al Poble-sec. De fet, ja vivien a cavall del seu anterior pis i els nous des de la setmana passada, quan van anunciar a les xarxes que havien ocupat dos immobles més de l’edifici anomenat Bloc Llavors –on hi ha sis habitatges ocupats des de l’estiu del 2017–. És un edifici en què el fons d’inversió finlandès Vauras Investment ha comprat diversos pisos, els ha reformat, ha apujat dràsticament el seu valor i els ha posat a la venda. Segons el Sindicat de Barri del Poble-sec, “és la tècnica que segueix a més de 500 pisos de Barcelona”.
5/ Finalment el notición el donem avui: Vauras Investment teniu dos pisos nous okupats a l’edifici de Lleida 38, bueno, concretament els tenim nosaltres. Però us volem fer una oferta: #FuckVauras #10chalengeryears pic.twitter.com/9WrbgOp20V
— Sindicat de Barri – Poble Sec (@sindicatdebarri) 21 de gener de 2019
Així, l’Àxel ara viu amb un dos companys més al pis que l’immobiliària Habitaclia té en venda per 450.000€ a Internet, amb tan sols 70 metres quadrats i a la part menys cèntrica del barri, però totalment renovat. De moment, però, no saben què passarà pròximament. “Sé que tenen un procediment judicial obert amb els altres pisos ocupats i aquesta és una nova manera de pressionar, ocupar-los dos més”. La immobiliària que els gestiona els habitatges, Palau i Manfredi, ha decidit no fer cap declaració en ser contactada per aquest diari.
Al Bloc Llavors s’han ajuntat el sindicat del Poble-sec, el Grup d’Habitatge de Sants i Obra Social Barcelona per ocupar els pisos i posar-los a disposició dels veïns. “Hi ha tres joves i tres famílies als pisos ja ocupats des de fa un any i mig”, concreta l’Àxel, i l’objectiu és convertir la sucosa operació especulativa en un lloguer assequible. És part de les accions que fan des del sindicat, juntament amb la pressió a les immobiliàries per aconseguir contractes socials i “la formació i l’empoderament” dels veïns.
[r:1]
“De fet, per nosaltres, no és tan important signar un lloguer social com empoderar la gent perquè s’alliberi”, manté l’Àxel. El rellevant dins el col·lectiu del barri –format per una seixantena de persones– és haver-se assegurat que les funcions són rotatives i que tothom aprengui a fer de tot. Negociar amb una propietat, parlar amb serveis socials, ocupar un pis, organitzar un acte, anar als jutjats, etc. “Si volguéssim anar ràpid, faríem tot el difícil els que ja ho sabem fer. Però és una trampa. Perquè el que volem és canviar-ho tot”, diu al costat de la pila de llibres que barregen Karl Marx, Nietzsche i Kropotkin. Hi ha més de cent llibres i tots són seus. Una escena poc habitual al pis d’un jove que, a més, té molt clar cap a on va: “En aquesta vida no tinc res més a fer que això, una revolució de barri, que em fa feliç i que tinc molt clar que serà a llarg termini. No té res a veure amb reformar la llei d’arrendaments urbans (LAU) o assegurar el 30% d’habitatge protegit a les noves construccions. Això és una altra cosa”.
“Cada matí la gent es mobilitza per defensar l’habitatge a Barcelona”
L’Àxel no està fet per a tenir una feina de 8h a 17h entre setmana, els dijous a la nit mirar Polònia i els caps de setmana barallar les hores de son amb l’escapadeta obligatòria. Treballa quan se li acaben els estalvis i torna a la roda. A més, la xarxa veïnal que defensen els protegeix de tot, asseguren. Com una proveïdora universal. Si algú necessita feina, algú dels seixanta li la trobarà. Si es trenca la rentadora, no tens menjar, et quedes sense casa… Tot, segons la seva proposta, queda cobert, sempre i quan t’adaptis a allò que t’ofereixin. Fer del barri una tribu unida.
Un congrés català de col·lectius d’habitatge
I com passa al Poble-sec, es repeteix cada cop a més llocs. Proliferen els col·lectius de defensa de l’habitatge. L’últim, el Sindicat d’Habitatge del Raval, però cal afegir-li l’omnipresent Sindicat de Llogaters, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la seva escissió Obra Social Barcelona. I el Grup d’Habitatge de Sants, l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, la desbordada secció de Stop Desnonaments de Nou Barris. I els col·lectius ‘okupa’ d’arreu de la ciutat. I així successivament. L’Àxel calcula que hi ha una vintena de moviments de defensa de l’habitatge per barris a Barcelona als que caldria sumar-los els que hi ha arreu de Catalunya i anuncia que preparen un congrés de tots ells al novembre.
“Hi ha una atomització en la defensa de l’habitatge al país que cal abordar i discutir-la per decidir què volem i com ho aconseguirem”, avança el representant del Sindicat de Barri del Poble-sec. Segons ell, en aquella trobada buscaran la manera d’enfocar una de les “lluites més vives que existeixen”, ja que “movilitza gent cada matí”, i s’intentarà, d’entre les tàctiques diferents, trobar “el mínim comú múltiple”.
L’Àxel formarà part dels preparatius i ho imagina amb ganes. Amb les mateixes amb les que parla del seu projecte per al Poble-sec. “Cada cop s’assembla més al que voldríem. És com el meu poble –ve de les Terrres de l’Ebre–. No quedes amb els amics, te’ls trobes a un lloc o a un altre”, apunta satisfet. I així, amb la resiliència del jove convençut, prepara la manera d’abordar el seu únic contratemps a hores d’ara: no tenen aigua calenta, cal trobar un lloc on poder dutxar-se agust.
