Unes 200 entitats prohabitatge han denunciat la “injustícia” que suposen els desnonaments amb data oberta, és a dir, aquells que no tenen un dia i una hora fixades i que “dificulten l’autoorganització i la possibilitat d’aturar-los a la porta”. La plataforma Prou Desnonaments Oberts alerten que es tracta d’una “pràctica il·legal” que afegeix més tensió i angoixa a les famílies mentre esperen que s’executi el llançament fixat per la justícia.
Els col·lectius acusen la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, d’haver emès una ordre interna per permetre els desnonaments amb data oberta i defensen que “la determinació del dia i l’hora no és una decisió arbitrària”, sinó que respon a “la necessitat d’evitar més patiment a les famílies que ja estan en situacions extremes”. La portaveu de la PAH, Lucia Delgado, considera que es tracta d’una “resposta organitzada” contra el creixent moviment veïnal que lluita per evitar desnonaments.
🔴 Saps què són els Desnonaments en Data Oberta?
A continuació breu explicació i context actual d’aquesta brutal pràctica
🔽🔽🔽#ProuDataOberta pic.twitter.com/gQxXSPw7py— ProuDesnonamentsOberts (@ProuDesnonament) 14 de gener de 2019
Mesura excepcional
Fonts judicials han explicat al TOT Barcelona que els desnonaments oberts “són una pràctica d’últim recurs” i que només es posen en marxa quan ja “hi ha hagut dos o tres intents de fer el desnonament amb una data fixada i ha estat impossible executar-los per raons alienes al procés judicial”, afegeixen. No ho diuen, però es refereixen precisament als col·lectius que, com la PAH o el Sindicat de Llogaters, surten al carrer cada dia per evitar desnonaments.
Entenen que les “famílies es puguin sentir desemparades” per la indefinició de la data del desnonament, però recorden que sempre es tracta de llançaments “que segueixen un mandat judicial“. Des de la plataforma Prou Desnonaments Oberts, que agrupa els centenars de col·lectius, sindicats i entitats que hi ha darrere del moviment, asseguren que el 2018 hi va haver 47 desnonaments oberts a Barcelona i que després de l’estiu han notat un increment important d’aquest tipus de llançaments. Segons ha informat a aquest diari el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la xifra és encara més elevada i l’any passat hi va haver 58 desnonaments sorpresa.
L’angoixa de les famílies
La Lourdes García vivia a la Sagrera i un dia de setembre la comitiva judicial es va presentar a casa seva sense previ avís i la va desnonar. Feia anys que tenia un procés judicial obert per no poder fer front als pagaments de la seva hipoteca. Amb tres fills, tots menors d’edat, no tenia gaires més opcions. “Si en un desnonament normal ja vius amb angoixa, imagina’t si no saps el dia, el minut que et faran fora de casa”, explica visiblement emocionada.
“Amb els desnonaments oberts no saps si avui podràs sopar a casa teva ni què diràs als teus fills quan t’hagin fet fora”, afegeix. Aquell fatídic dia de setembre la van deixar al carrer i sense cap alternativa. “En 15 o 20 minuts ja estava a fora amb el que portava a sobre i has d’aguantar que la comitiva judicial et digui que ja t’havien avisat que això passaria”. L’única interacció mínimament humana li van donar els Mossos, que li van dir amb certa desgana que intentarien que pogués “anar a casa a recollir les nostres coses”.
