S’apropa la fi de les classes i el lliurament de les notes, que dictaran quins alumnes superen l’evaluació i quins no sobrepassen el tall. La repetició de curs és un mal tràngol que a Catalunya es dona amb més freqüència que no pas als països de la Unió Europea i de l’OCDE, segons l’informe PISA. En tot cas, el nombre de repetidors ha decaigut a Barcelona els últims anys.
En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria -on els repetidors sovintegen més-, el percentatge d’estudiants que no va ser declarat apte per passar de nivell va disminuir d’un 14,6% de l’alumnat en l’any escolar 2017-2018 a un 10,4% en el 2020-2021. És una reducció de 4,2 punts percentuals de mitjana en un marge de tres cursos al conjunt de la capital, segons l’informe Oportunitats educatives a Barcelona 2020, que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha elaborat per a l’Ajuntament.
La davallada es repeteix als 10 districtes de la ciutat, però es traça encara més intensa en els que concentren majors taxes de repetició. Fins fa cinc anys, Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc acumulaven més d’un 20% de repetidors a l’ESO. En canvi, tots tres es situaven fa un any per sota d’un llistó que ja cap districte sobrepassa de mitjana. Tot i axí, un de cada cinc adolescents inscrits a instituts públics de Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc es trobaven a cursos per sota dels que els correspondria per edat el 2020.
Ciutat Vella va anotar-se una caiguda de l’índex de repetició de quasi el 8% l’any 2020-2021, la més accentuada de la ciutat. Els alumnes de Secundària estancats sense avançar en els estudis el curs 2017-2018 representaven el 24,9% del total al casc històric de Barcelona, gairebé un de cada quatre matriculats; en el 2020-2021, va remetre fins al 17%. Tot i la millora, continua sent el districte que marca el rècord d’estudiants suspesos a la capital.
Alhora, Nou Barris ha passat d’un 22,9% de repetidors a l’ESO al 16,1%, un descens del 6,8% en tres cursos. El tant per cent a Sants-Montjuïc s’ha reduït un 4,6%, del 21,2% al 16,6%. Amb unes taxes de partida més moderades, altres dos districtes rebaixen més d’un 5% el nombre d’alumnes que no aproven el curs: són Sant Martí -disminueix del 16% al 11%- i Sant Andreu -del 15,7% al 9,8%-.
Factors de risc
L’estudi de l’IERMB diagnostica que les opcions de repetir curs augmenten quan més condicions de vulnerabilitat econòmica i social planen sobre l’alumnat. A partir de dades del curs 2019-2020, el dictamen constata que els estudiants d’ESO que no escalen de nivell són més nombrosos a centres públics: apleguen el 16,03%, en contrast amb el 10,23% de repetidors en instituts de titularitat privada.
Abunden també més entre l’alumnat estranger. Té el doble de risc de quedar atrapat a la mateixa classe més d’any: el 28,02% dels escolars foranis repeteixen mentre que ho fan el 9,89% dels nascuts al país. En paral·lel, afecta més als nois (14,76%) que a les noies (9,99%).
L’informe recalca que els districtes on es declara menys renda són els que majors índexs de repetició presenten a l’Educació Primària i a la Secundària. En canvi, als districtes on les famílies acrediten més ingressos és menys usual que els estudiants no progressin de curs. A Sarrià-Sant Gervasi i a les Corts succeeix en menys d’uns 7% dels casos. Hi ha un decalatge de nou a 10 punts de diferència amb Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella.
Els autors del treball sostenen que la desigualtat entre unes zones i altres de Barcelona “està relacionada amb les característiques socioeconòmiques” dels districtes. El percentatge d’alumnes no admesos per escalar de nivell “es correlaciona de forma acusada i negativa amb la renda familiar del barri, tant a Primària com a ESO”, avisen.
A Primària també es repeteix curs
Les tendències que es descriuen a la Secundària es reprodueixen gairebé calcades a la Primària. Els registres de repetició entre primer i sisè de Primària van mitigar-se lleugerament. Va suavitzar-se d’un 4,5% de l’alumnat el curs 2017-2018 al 4,01% el 2019-2020.
Tenint en compte la dades del 2019-2020 que figuren al dictamen, els escolars que s’entrebanquen amb un curs de Primària predominen més a Ciutat Vella (5,97%), Sants-Montjuïc (5,54%) i Nou Barris (5,44%). La proporció és més elevada als col·legis públics (5,72%) que als privats (3,60%). També més en els infants estrangers (8,8%) que en els autòctons (2,96%) i més entre els nens (4,77%) que entre les nenes (3,22%).