La campanya de vacunació contra la Covid-19 avança de manera desigual a Barcelona després que Salut hagi fet un esprint en els últims dies. Les dificultats que es van registrar els primers dies han quedat enrere i, un cop s’ha pogut posar en marxa el dispositiu per distribuir i administrar les vacunes de Pfizer, el nombre de persones vacunades creix ràpidament. Des que el passat 27 de desembre es posessin les primeres 59 dosis, a Barcelona s’han vacunat gairebé 11.000 persones entre usuaris i treballadors de residències i personal sanitari.

Segons les dades que facilita el departament de Salut, el 80% de les vacunacions s’ha produït en els últims quatre dies, una xifra que mostra l’accelerada que s’està intentant donar a la campanya d’immunització, que coincideix amb la revifada de la Covid-19 de les últimes setmanes i que ja amenaça de saturar de nou els hospitals. A més, Salut calcula que el 20% de les residències té casos positius. Per tant, la vacunació corre encara més pressa si es té en compte que la vacuna de Pfizer requereix dues dosis que s’administren amb tres setmanes de diferència. 

Després de les crítiques rebudes els primers dies –en els quals només es va poder vacunar un 0,1% dels barcelonins–, Salut va optar per modificar la seva estratègia i va avançar la vacunació de tot el personal sanitari, ja que en principi les primeres dosis havien de ser només per usuaris i treballadors de les residències. Es considerava prioritari posar un tallafoc per evitar els brots que van causar estralls entre la gent gran durant la primera onada, però les dificultats logístiques van fer que no es vacunés amb tanta rapidesa com es podia donat l’elevat volum de vacunes que s’estava rebent i per això es va decidir guanyar temps i optimitzar els recursos ampliant la campanya als hospitals i el centres de salut.

De fet, la Unió Europa ha demanat que s’acceleri la vacunació contra la Covid per reduir al màxim  les possibilitats d’una nova onada abans de l’estiu. “Cal intensificar els esforços i augmentar ràpidament el nombre de vacunats”, va alertar divendres la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, que ha volgut restar importància a la lentitud dels primers dies. “Tots els inicis són difícils”, va recordar davant les crítiques rebudes per molts governs europeus. “Serà una primavera complicada”. El problema és que al ritme actual d’entre 20.000 i 30.000 vacunes al mes, a l’abril Barcelona haurà pogut vacunar un màxim de 120.000 persones, menys del 10% de la població.

Vacunació desigual

De les 10.928 persones que s’han vacunat a Barcelona fins ara, unes 5.000 corresponen a usuaris de residències de gent gran, segons han confirmat fonts al TOT Barcelona fonts de Salut, mentre que les gairebé 6.000 restants corresponen a treballadors de les citades residències i a personal mèdic dels hospitals. Tot i que la recol·lecció de dades funciona amb cert retard –com ja passa amb les proves PCR i els tests d’antígens–, l’Hospital de la Vall d’Hebron ha sigut dels més matiners i dijous anunciava que ja havia vacunat més de 2.000 treballadors.

Per la seva banda, no va ser fins al mateix dijous que l’Hospital Clínic va començar a vacunar el seu personal, tot i que només tenia previst administrar unes 600 dosis durant els primers dies. A l’Hospital del Mar i a Sant Pau també s’està vacunant, però a un ritme inferior que al Vall d’Hebron. Durant els primers dies, quan la vacunació avançava molt lentament, Salut es va afanyar a recordar que es tracta d’una cursa de fons i que l’objectiu final és administrar unes 750.000 vacunes fins l’abril, a un ritme de 30.000 setmanals a tot el país.

Pel que fa a les residències, el fet que no hi hagi una distribució homogènia de centres per tota la ciutat també condiciona en quines zones s’ha pogut vacunar més. Per exemple, a l’Àrea Integral de Salut (AIS) Esquerra –que inclou bona part de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, entre altres– s’han vacunat més de 1.800 residents, pràcticament sis vegades que a l’AIS Litoral-Mar –que engloba Ciutat Vella i Sant Martí–. Cal tenir en compte que a l’Eixample hi ha 81 residències amb capacitat per unes 3.000 persones, segons el Consorci Sanitari de Barcelona, mentre que a Ciutat Vella n’hi ha 10 i a Sant Martí, 19.

Problemes logístics

La campanya de vacunació va començar el 27 de desembre, una setmana abans del que s’havia previst inicialment, després que l’Agència Europea del Medicament decidís donar llum verda a la vacuna de Pfizer per agilitzar-ne l’administració. Això va agafar a contrapeu molt governs europeus, entre ells el català. En el cas de Salut, els principals problemes van ser la falta de neveres per transportar la vacuna –atrapades al Regne Unit pel tancament de fronteres– i de personal disponible

A Barcelona, per exemple, això es va traduir amb què en els tres primers només es posessin 59 vacunes. Després a poc a poc es va començar a accelerar el ritme amb una mitjana de 300 diàries fins abans de Reis. No va ser fins al dia 5, quan Salut ja havia reconegut els errors inicials de plantejament i havia començat a vacunar sanitaris, que la campanya de vacunació va agafar volada. Entre el 5 i el 8 de gener es van administrar 8.740 dosis, tot i que el dia 6, que era festiu, pràcticament no se’n van posar.

En el cas de les residències, Salut argumenta que la lentitud de les vacunacions es deu sobretot al fet que cal portar les dosis fins als centres –amb unes mesures de transport concretes que compliquen la seva distribució– i que, en tractar-se d’una vacuna voluntària, tots els usuaris o les seves famílies han de donar el consentiment explícit, cosa que retarda la paperassa i afegeix un nivell extra de complicació a la logística. El fet que passades tres setmanes s’hagi d’administrar una segona dosi tampoc ajuda, ja que cal dosificar el carregament de 60.000 vacunes setmanals que rep Catalunya per evitar que les persones vacunades ara es quedin sense passades les tres setmanes.

Nou comentari